La Maratest 2015, a examen

El millor que es pot fer abans de córrer la Marató de Barcelona

Tres setmanes abans de la Marató de Barcelona, el calendari ens cita a Badalona a tots els que la correrem per a compartir una #tiradallarga de 30km. L’ambient és tècnic, l’organització és ideal i la companyia és excel·lent.


El millor que vaig fer l’any passat abans de córrer la Marató de Barcelona va ser posar-me a prova a la Maratest. La veritat és que em va anar molt bé per provar tot el que posaria en pràctica al cap de tres setmanes i per conèixer-me en una tirada llarga en un circuit tancat. Així que aquest any hi he tornat de cap, sense pensar-m’ho, convençut que era el millor que podia fer. I així ha estat.

Una classe pràctica amb moltes oportunitats

Els 30km de la Maratest de Badalona són una classe pràctica magnífica i alhora el millor banc de proves que hi pot haver per a un corredor que tres setmanes després serà a la sortida de la Marató de Barcelona.

Les tirades llargues sempre són irregulars: semàfors, aturades tècniques per beure aigua, recorreguts urbans oberts… Per tant un dels dubtes que tenim els que correm quan s’acosta la gran cita és si estem aconseguint un bon ritme de cursa. I aquest és un dubte que només es resol en un ambient de cursa: circuit tancat, avituallaments i altres corredors. Només per això la Maratest ja val la pena.

A més a més, cada marató es presenta amb novetats: uns mitjons, uns pantalons nous, les ulleres de sol, els discos que sonaran al reproductor de música, els gels energètics… I és fonamental no deixar res a l’atzar i haver-ho provat tot abans. El millor lloc on fer-ho és en una simulació de cursa. Una altra vegada, només per això la Maratest ja val la pena.

Finalment, sempre és un bon moment per aprendre. I una cursa de 3.500 corredors és una cursa amb la mida justa per a poder conèixer gent que en sap i és bona, per aprendre corrent al seu costat i per ensenyar als corredors que debuten. No cal tornar a dir que encara que només fos per això, la Maratest ja valdria la pena.

Examen

  • Fira del corredor: situada al Centre Comercial Màgic, la fira és inexistent. Però tampoc cal, perquè els corredors trobem totes les atencions a la recollida de pitralls.
  • Recollida de pitralls: fàcil, còmode, amable i simpàtica. Els voluntaris són bona gent, de la total confiança de l’organitzador. No hi ha ningú que desafini i es nota que tots estan implicats treballant per a què la cursa sigui un èxit.
  • Bossa del corredor: si l’any que ve els partners de la cursa hi afegeixen un gel energètic, serà perfecte. D’aquesta manera tots els corredors comptaran amb una assegurança durant la cursa i amb l’oportunitat de tornar a provar els HGel de Nutrisport en una altra ocasió. Ha estat un puntàs animar als corredors a personalitzar el xip amb un adhesiu de la Maratest.
  • Samarreta: en un moment en què la gran majoria de curses desinverteixen en samarretes, la de la Maratest ha fet un salt de qualitat respecte la de les edicions anteriors. No només és corporativa, sinó que compta amb missatges que llencen reptes com “que res t’aturi”.
  • Guarda-roba: aquest any l’han canviat de lloc i ha estat una bona decisió, perquè el canvi l’ha acostat als lavabos i als vestuaris.
  • Recorregut: també hi ha hagut canvis i la veritat és que han contribuït a una millora del paisatge durant els tres primers quilòmetres de cursa -i del 15 al 18-. Bona!
  • Sortida: els calaixos lliures són un vot de confiança als corredors i una picada d’ullet per a què cadascú faci el que més li convingui. Gràcies!
  • Avituallaments: són correctes i els voluntaris s’esforcen per a què ningú es quedi sense res. Però si es tracta de millorar, jo també donaria beguda isotònica al del km25 i hi afegiria alguns gels per als despistats que al km20 no n’han agafat i pels que, potser perquè anaven en un grup molt nombrós, s’han quedat sense.
  • Arribada: en contra del que es pot arribar a pensar abans de començar una cursa que fa dues voltes al circuit, passar dos cops per la meta és doble motivació gràcies a la feina i als ànims dels speakers. L’arribada, plana, es pot fer serrant les dents per acabar-se de buidar en un dia en què el mur treu el nas una mica més enllà de la meta.
  • Fisioteràpia: respecte l’any passat han augmentat el nombre de lliteres i fisioterapeutes. Ara bé, de cara a l’any que ve, si es vol seguir millorant, caldria que la sala tingués l’entrada i la sortida per diferents portes i que algú ajudés a la cua, que va ser autogestionada però des de fora la sala feia la sensació de ser més llarga del que era.
  • Tornaré? I tant, no en tingueu cap dubte, perquè jo a la millor #tiradallarga de la temporada no hi penso faltar.

I ara què?

Ara sé com em trobo, estic content de la forma que he agafat quan falten tres setmanes per a la Marató de Barcelona i faré una última tirada llarga, pel meu compte, abans de començar a reduir quilòmetres per donar descans a les cames i arribar al 15 de març tan fresc com sigui possible.

Anuncis

3 Comments Add yours

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s