Somiar en l’arribada de la Marató

Un bon entrenament i un somni

Unes setmanes abans de la Marató arriba el moment en què l’entrenament ja està fet, les tirades llargues estan totes completades, ja no es pot aconseguir més ritme de cursa i cal reduir quilòmetres per donar descans a les cames. Però per a la Marató encara falta una cosa imprescindible: somiar en l’arribada.


Després de mesos de seguir estrictament un pla d’entrenament -passejades, trotades, dies de velocitat, matinar per fer tirades llargues, sessions de gimnàs per prevenir lesions- un parell o tres de setmanes abans del gran dia, comença la baixada.

La baixada és complicada, en el meu cas he de combatre el neguit de seguir sumant tirades llargues per recordar al cos l’esforç de les grans distàncies -he de confessar que aquesta setmana encara n’he fet una amb la samarreta de la Maratest…-. I també comencen uns dies d’especial atenció a totes les parts del cos, especialment les extremitats inferiors: que si el turmell, que si el genoll, la por d’entrebancar-se i fer un mal gest, aquell punt on fa uns mesos vas tenir una lesió, aquelles molèsties que només apareixen quan estàs nerviós…

Amb la feina física feta no et pots descuidar la mental

Cal tenir en compte que tot això en realitat és culpa dels nervis i del respecte -i no por, que amb l’entrenament l’hem d’haver perdut tota-. Arribats en aquest punt, quan el cos ha de començar a descarregar-se, queda clar que el què se’t carrega és el cap. I aleshores és mportantíssim seguir treballant per a què l’esforç físic de mesos d’entrenament no sigui en va. És molt fàcil dir-ho i t’asseguro que fer-ho no és tan difícil com sembla.

Cal somiar en l’arribada

Senzillament cal somiar la Marató i cal somiar en l’arribada. Cal somiar-hi desperts i adormits. Cal somiar-hi estirant i també corrent. Cal somiar-hi de camí cap a la feina i a la cua del supermercat. Cal somiar-hi per omplir fins a vessar el dipòsit d’il·lusió, perquè serà la il·lusió el què et portarà des del primer moment de debilitat fins a la línia de meta.

I com es treballa això? Es treballa pensant-hi, tenint clar que has fet tot el que tenies a l’abast, sabent que hi arribes preparat, sentint com se’t posa la pell de gallina quan veus la línia blava pintava a terra i també amb el convenciment que el sol fet de ser a la línia de sortida ja és un èxit. I també es treballa amb els preparatius, però d’això ja en parlarem més endavant.

Text a partir de: @pucurull 1-3-2015

Anuncis

9 Comments Add yours

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s