Les set fases de la Marató

La suma per arribar a la glòria

Començar un compte enrere de 42km és un error gravíssim. L’única manera d’arribar al final i arribar-hi bé és dividir el recorregut en diferents fases que puguem anar completant i petits objectius que puguem assolir de mica en mica.


Jo en aquesta ocasió vaig dividir el recorregut en 7 fases diferents amb objectius concrets i identificables, de manera que mentalment en comptes de tenir un compte enrere tenia una suma positiva que m’acostava a la recta final.

Fase 1: Primeres sensacions

Els instants previs a la sortida i la sortida en si és un terratrèmol d’emocions. La gentada, els nervis, la pressió, les ganes de començar, les ganes de fer-ho molt bé generen un ambient màgic però també perillós. Durant els primers 3km cal anar en compte de no entrebancar-se, de començar a agafar ritme i de trobar quin és el nostre lloc a la cursa. En el meu cas em vaig situar just per davant de les llebres de 3h amb la intenció de mantenir-m’hi com a mínim fins al km30 i llavors que fos el que havia de ser.

Fase 2: Ritme, ritme, ritme

Un cop superat el tercer quilòmetre vaig aprofitar la sortida de l’embut que és la carretera de Sants per córrer amb més comoditat, amb més espai i poder anar buscant el meu ritme. Per mi és important agafar ritme de seguida per posar el pilot automàtic i concentrar-me en mantenir-lo més que no pas en aconseguir-lo, que és més estressant. La Diagonal i la baixada per Tarragona van ser ideals per seguir-ne agafant abans d’entrar a la Gran Via.

Fase 3: Amics

A partir de l’entrada a la Gran Via va començar la fase de les cares conegudes. Des d’allà fins a l’inici de la Meridiana comptava amb la gran majoria d’amics que van venir a animar-me. Situar-los allà té l’avantatge que contribueixen amb molta força a mantenir el ritme de creuer i a esgarrapar segons en un moment en què encara estic fresc i ho puc fer. Us asseguro que els trams que vaig córrer més ràpid són aquells en els quals tenia visita!

Fase 4: Mitja Marató

A partir del km18, l’entrada a la Meridiana, vaig començar la fase que podríem anomenar de la Mitja Marató. L’objectiu en aquest cas era completar la primera meitat amb físic per poder avaluar com estava i encarar la segona meitat amb cap. La valoració que vaig fer va ser positiva, la primera meitat havia anat molt bé i estava preparat per a començar la següent fase.

Fase 5: Recordant la Maratest

Havent comprovat al pas pel km21 que tenia cap i que tenia cames, vaig córrer recordant la Maratest que havia corregut tres setmanes abans a Badalona. Havia de mantenir el ritme, havia de seguir agafant energia a tots els avituallaments i havia d’agafar forces per a saltar el mur. Comparava les sensacions que tenia amb les que havia tingut corrent la millor tirada llarga del món i veia que anava bé, molt bé.

Fase 6: El Mur

Anava tant bé que el pitjor del Mur van ser els cartells de promoció del nou programa de TV3, situats a partir del km30 amb molt poca empatia i sensibilitat. A banda d’aquesta anècdota desafortunada, us enganyaria si us digués que no hi va haver mur per mi, però us asseguro que per sort el vaig trobar molt baixet i el vaig patir molt poc. Al km31 hi havia un senyor que ens recordava a tots que “ja ho teníem però havíem de tenir molt coco” i tenia tota la raó del món. Exactament això és el que vaig fer, tenir cap, molt cap, pensar coses positives i no parar de córrer.

Fase 7: Glòria als campions

I així és com vaig saltar el mur i em vaig plantar al km35. Vaig mirar el rellotge i vaig veure que, fins i tot en cas que em passés alguna cosa i hagués de baixar molt el ritme, tenia marge per baixar de les 3h. A partir de llavors, amb el mur allunyant-se enrere, físicament em vaig veure molt valent i mentalment vaig dedicar-me a gaudir vivint la transformació del somni a la realitat de l’arribada que havia somiat.

I l’arribada, per descomptat, va ser un espectacle. Veia el crono més lluny de les 3h del que havia pogut imaginar en els moments de més optimisme, i desbordat per l’emoció premia els punys, sacsejava els braços, somreia, plorava i celebrava amb tothom que ho havia aconseguit.

El moment de l’arribada és un regal que s’ha de fer cadascú a si mateix. Un regal que ens ha d’acompanyar sempre. Un regal que ens donarà forces a la següent marató. Perquè sempre n’hi haurà una altra, perquè quan completem els 42km195m i creuem la meta sabem que farem el possible per tornar-ho a fer. Això és el que passa quan hem tastat la glòria. Glòria als campions.

Anuncis

One Comment Add yours

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s