La Marató de Barcelona 2015, a examen

Tota la ciutat implicada en una cursa

La Marató de Barcelona és una Marató excel·lent i no només ho és per l’organització, pel traçat o per la ciutat. Sinó que també compta amb dues coses l’ajuden a fer el salt de qualitat fins a l’excel·lència: uns voluntaris extremadament compromesos al servei de tots els corredors i una ciutat bolcada a animar-los fins al final.


Un any després de la meva primera Marató vaig tornar a córrer a casa. Era la tercera que feia, la segona a Barcelona, i amb la seguretat que em donava haver entrenat i conèixer fins a l’últim detall del traçat, vaig poder veure-ho tot amb uns altres ulls.

Vaig viure una prova preparada fins a gairebé l’últim detall per tal de situar-la a l’elit de les proves reines europees -i mundials-, un recorregut que condueix al corredor pels llocs més emblemàtics de la ciutat i un públic que els empeny a tots a córrer més ràpid i els dóna energia per a seguir avançant.

La cursa, els voluntaris i el públic cuiden el corredor

La cursa està concebuda per a cuidar el corredor i consentir-lo al llarg dels quaranta-dos quilòmetres i cent noranta-cinc metres. Però és que a Barcelona això no només és cosa de la prova, sinó que també -i sobretot- és cosa de les persones. Dels volunatris que feien possibles els avituallaments cada 2,5km, dels punts d’animació i dels ciutadans que, tan sols per passar una bona estona gaudint d’un esdeveniment espectacular, van baixar al carrer a aplaudir i a ovacionar els corredors.

Examen

  • Fira del corredor: més que una fira. Un estand gegant d’Asics pel que tothom ha de passar forçosament, que per això és el patrocinador oficial, i milers de metres quadrats d’estands i paradetes dedicades al culte del running però també del triatló i del cros. Són uns grans magatzems on tots els corredors poden trobar el què els falta, si els falta alguna cosa el dia abans, i poden descobrir coses noves, assistir a xerrades i rebre informació sobre altres curses i esdeveniments esportius.
  • Recollida de pitralls: ordenada, sense cues i amb molt espai. Primer el pitrall i després la motxilla i la samarreta condueixen al corredor cap al santuari d’Asics.
  • Bossa del corredor: una motxilla senzilla -la mateixa que a la Mitja de Barcelona amb una altra inscripció- i molta propaganda. Amb un gel i algun petit objecte promocional a mode de souvenir farien molt feliç a més d’un. Hi ha molt marge de millora.
  • Samarreta: el pitjor de la Marató. És Asics perquè hi ha la marca impresa. Per no calcar el model de l’any passat han resituat els logotips dels patrocinadors i han afegit l’skyline de Barcelona a darrera. Aquelles samarretes tècniques bones i que duraven que encara veiem que duen els més veterans queden molt lluny. Si l’objectiu és que la gent la porti el dia de la cursa, cal que se’ls gastin una mica més. Necessita millorar.
  • Guarda-roba: sense cues ni problemes. El guarda-roba compta amb els voluntaris amb més paciència de l’esdeveniment. Abans perquè els corredors tenim pressa per deixar les coses i anar cap a la línia de sortida. I després perquè tenim pressa per recollir la motxilla i celebrar que hem acabat una altra marató.
  • Recorregut: un recorregut pels llocs més emblemàtics de la ciutat, pla amb un parell o tres excepcions on cal serrar fort les dents, amb prou amplada per assumir el volum de corredors, amb veritables zones d’animació on el corredor sent l’alè del públic. La millor decisió ha estat convertir el Paral·lel en una recta eliminant el queixal que es feia a Sant Antoni. És més ràpid? Els experts diuen que no hi ha hagut canvis. És millor? Sí. Podria ser-ho encara més? Segur. Què es podria millorar? L’assignatura pendent és la distribució i l’ordre d’un públic que vol ser extremadament a prop dels corredors. Els passadissos estan molt bé per fer caliu, però cal que hi hagi espai i seguretat per tothom. En aquest sentit cal revisar: l’entrada a València després del km22, el gir de 180º a Les Glòries, el tram de la Ronda de St. Pere i des del km40 fins al km41 al Paral·lel.
  • Sortida: sense problemes, amb l’emoció del que ha de ser un gran dia, amb el seny que acompanya els maratonians, amb la llibertat d’escollir el calaix de sortida, amb la sort de comptar amb dos experts als micròfons animant.
  • Avituallaments: excel·lent. Cada 2,5km hi havia la possibilitat, com a mínim, de veure aigua i beguda isotònica. Pel corredor és fantàstic comptar-hi, ja que és una font de seguretat i d’energia.
  • Arribada: l’arribada d’una Marató no es pot dur a examen perquè és un regal que cada corredor es fa a si mateix.
  • Fisioteràpia: un veritable exèrcit de fisioterapeutes reben corredors que arriben com poden i surten pel seu propi peu després de donar-los les gràcies entre 3 i 5 vegades de mitjana.
  • Tornaré? Clar que tornaré, no hi ha res com córrer a casa. De fet, des del moment en què vaig anar-me’n a dormir després d’haver corregut la Marató, que em va assaltar una nostàlgia molt forta. I us confesso que encara ara, quan veig la línia blava o algun gel energètic encastat a l’asfalt, em tremola la barbeta.

I ara què?

Ara he treballat uns dies per a recuperar-me de l’esforç, vaig patir més els primers 8km post-Marató que del 34 al 42, i torno a agafar el calendari de curses de Barcelona. Quina serà la pròxima? La pròxima hauria de ser la cursa popular per excel·lència de la ciutat: La Cursa El Corte-Inglés. Però no la faré, ja que per aquell cap de setmana tinc un altre pla que us explicaré ben aviat.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s