He acabat la Marató de París 2015

3h00’36” per tornar a tocar el cel

Córrer una Marató suposa un fort desgast físic i mental; córrer-ne dues en menys d’un mes suposa més del doble de desgast. Però la satisfacció, l’alegria, el somriure, l’orgull, la glòria també són més del doble de grans. Jo ho vaig viure a París acompanyat del Cesc i la Lali, un mes després de córrer a Barcelona.


Una cursa de més a menys

La Marató de París és una cursa que va de més a menys en tots els sentits. Els serveis i l’organització que es despleguen a la fira del corredor i que tant em van impactar no tenen res a veure amb els que s’ofereixen al corredor entre la línia de sortida i la d’arribada.

És de justícia dir que l’estona prèvia a la sortida és espectacular. Una gran avinguda amb estands per als corredors, amics i familiars que van a París amb viatges organitzats i pels dels partners de la cursa, i amb el guarda-roba que condueix els atletes fins a la línia de sortida, perfectament equipada -amb lavabos dins dels calaixos- i molt ben organitzada.

Però a mesura que passen els quilòmetres el nivell baixa en caiguda lliure. Tan sols hi ha avituallaments cada 5km i en tota la cursa només n’hi ha un amb beguda isotònica i dos amb gels energètics. Sí, hi ha fruita i panses, però en un dia calorós amb això i aigua no n’hi ha prou. A més a més, la segona meitat del recorregut és una muntanya russa de pujades i baixades, un trencacames que passa pel costat dels principals llocs de París -Hôtel de Ville, Notre Dame, Louvre, Tour Eiffel- però per sota terra, pels túnels de la Lady Di; una autèntica llàstima tant pel corredor turista que vol conèixer la ciutat en un altre context com pel corredor local que queda allunyat de la seva gent.

Jo també vaig anar de més a menys però amb seny

Jo també vaig experimentar un descens de forces i de velocitat, però vaig mantenir la mentalitat i el nivell. Vaig fer 30km a molt bon ritme però a partir del km32 vaig encadenar la lluita contra el mur amb el cansament que arrossegava des de Barcelona i la cosa es va posar difícil, la complexitat d’una Marató va créixer però ho vaig superar. Segurament en aquesta cursa va treballar més el cap que el cos.

He de dir que malgrat les dificultats del recorregut vaig gaudir molt de l’experiència i que vaig tenir la immensa sort que el Cesc em proporcionés avituallaments extra que em van donar molta energia, en forma de glucosa i també emocional.

Guanyar la meva lluita era acabar corrent

Valorant la cursa amb mi mateix al pas de cada quilòmetre un cop superat el mur vaig veure clar que la meva lluita no era la de les 3h sinó que consistia en acabar corrent la segona Marató en menys d’un mes. Així va ser com a partir del km36 vaig decidir baixar el ritme per tal d’arribar a la meta el més sencer possible i poder començar a gaudir d’haver-ho fet possible des del moment en què només em quedessin 245m per córrer. La lluita no era contra el cronòmetre, que em podia portar conseqüències dolentes, sinó que era contra la distància i sabia que aquesta la guanyaria.

Glòria als campions

Un cop vaig creuar el cartell del km42 va arribar l’hora de tocar el cel, de prémer els punys, de fer realitat el somni de l’arribada i de fixar la vista a la línia de meta, de somriure al públic que sempre aplaudeix entregat als corredors.

Vaig creuar la meta amb un temps oficial de 3h00’36” i l’alegria va ser immensa. Aleshores va ser el moment d’alçar els braços i de plorar. D’agenollar-me a terra eixugant-me les llàgrimes i felicitar-me. D’aixecar-me i abraçar-me als que havien arribat a la meta amb mi. Del massatge i de la retrobada amb el Cesc i al Lali, de l’abraçada amb els amics.

I ara què?

Ara descansaré uns dies perquè el cos em demana una mica de repòs. I després d’això serà l’hora de començar un nou pla d’entrenament per a preparar el què tinc pensat pel setembre. I esclar ara també toca continuar somiant, amb el que vaig viure a Barcelona, amb el que he viscut a París i amb l’arribada de la pròxima Marató.

Anuncis

12 Comments Add yours

  1. Jean-Luc ha dit:

    Quin paler haver-la viscut amb tu!! Va ser tota una experiència! Enhorabona crack!!!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s