Córrer amb els bombers i davant de la Guàrdia Urbana

Cal triar entre bombers i urbanos

Deixo de banda les obvietats: al cap i a la fi són curses, no són res més que accions de màrqueting, la lluita no és entre bombers i guàrdies urbans sinó que és entre Nike i DiR… Tinc clar que tot el que fem en el nostre dia a dia són accions polítiques, i m’adono que he de triar entre una cursa i l’altra. Ni un dubte, jo ho tinc clar, jo vaig amb els bombers.


Amb tan sols quinze dies de diferència hi ha dues curses a Barcelona que porten el nom de dues institucions de la ciutat: la Cursa Bombers i la Cursa DiR – Guàrdia Urbana. La història és clara: la primera és la 10k per excel·lència de la Ciutat Comtal i la segona és un intent 1) de fer simpàtics uns funcionaris molt mal vistos i 2) -per part del DiR- d’aconseguir fer oposició a Nike com a club de runners. I no és que no pugui córrer dues curses de 10km en 15 dies si he pogut córrer dues maratons en un mes. És que s’ha de triar. És que és un imperatiu ideològic. És que seria un error imperdonable no fer-ho.

Jo trio Bombers: per motius ideològics

Sí, la cursa dels bombers és la meva elecció. En primer lloc el motiu de la tria és ideològic, perquè els bombers em cauen bé i els guàrdies urbans no. Els bombers, amics, seran l’exèrcit de la República Catalana.  I la Guàrdia Urbana? A la Guàrdia Urbana hi haurem de fer molta neteja abans no pugui córrer amb ells.

Els uns apaguen focs, salven persones i rescaten gatets. Els altres multen, apallissen i torturen, la Guàrdia Urbana és el cos policial amb més denúncies per tortures. I de debò creieu que un dia qualsevol sortiré a entrenar amb una samarreta on surti el seu nom? O que els pagaré una inscripció? O que correré al seu costat en comptes de davant seu? No. Rotundament, no.

Jo trio Bombers: per motius tradicionals i esportius

I també trio la cursa dels bombers per motius tradicionals i esportius. Es tracta d’una cursa de renom senyalada als calendaris dels corredors habituals de Barcelona i també dels no habituals, mentre que la de la GUB és una cursa nova que ja va punxar al segon any i que en la tercera edició, aquest 2015, ha pujat i baixat el preu de les inscripcions segons ha bufat el vent per no ser quatre agents i els seus amics i prou.

Finalment, la Cursa Bombers, de la mà de Nike, vol ser una cursa capdavantera i innovadora, ho demostra el canvi de format en l’edició d’aquest any, que després de treballar fort per situar-se al cim del panorama runner s’esforça per continuar-hi sent. En canvi la Cursa DiR – Guàrdia Urbana és una cursa creada a partir de l’oposició a l’anterior; una cursa que recorre la frontera de Barcelona, des de Maria Cristina fins al Fòrum, aprofitant la baixada per regalar marques a tothom i que porta un nom que fa entre por, fàstig i vergonya.

I ara què?

Ara i sempre l’opció bona és córrer amb els bombers i, si s’ha de fer amb la Guàrdia Urbana, que sigui davant seu.
Ara veurem com aquest any la cursa dels urbanos torna a punxar: com a cursa, com a activitat de màrqueting i com a activitat simpàtica de la policia de la ciutat; i d’aquí dues setmanes crec que veurem com la Cursa Bombers es reinventa i ho peta. Jo ja ho he dit.

Anuncis

One Comment Add yours

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s