Ja no són curses, són festivals

El festival runner, el nou format

El calendari de curses està molt saturat, els corredors habituals estan més que equipats i els corredors esporàdics no van a més curses que la del Corte Inglés. El nínxol de mercat és claríssim i les grans marques se n’han adonat. Més que patrocinar curses populars s’han proposat convertir aquest públic objectiu i transformar-lo en comprador. És per això que han creat un format a mida: el festi runner.


N’hi ha que volen ser runners i no saben com fer-ho

Hi ha molta gent que corre de tant en tant però que només va a una cursa, la del Corte Inglés. Per què? Perquè és gratis; perquè creuen que no se sentiran còmodes en una cursa popular de nivell; perquè no corren prou com per sentir-se atrets per pagar una inscripció per córrer i ja està; perquè durant la resta de l’any troben altres coses a fer…

Els corredors habituals estan descartats del mercat a conquerir perquè tenen samarretes per parar un tren, pantalons i malles, diferents tipus de mitjons, renoven les vambes sovint i són fidels a la marca… Però hi ha gent que corre sense anar gaire equipada, que està disposada a comprar-se de tot per una ocasió que s’ho valgui, que no troba una cursa que l’atregui prou però que té ganes de ser runner. Moltes ganes de ser runner. Unes ganes infinites de baixar-se una app i publicar els seus entrenaments a les xarxes socials.

Són gent que es moren de ganes de penjar una foto a Instagram d’un bodegó amb les vambes acabades d’estrenar, les malles noves i el dorsal i la samarreta de la cursa on aniran demà. I és precisament per ells que s’han inventat #TheColorRun de Desigual, la #RuntheParty o la #WeRunBCN (l’antiga -ara ja ho direm així- Cursa Bombers).

Molta festa, molta despesa i poca cursa

Els quilòmetres, els serveis al corredor, el recorregut, etc. són poc importants comparats amb el selfie de la sortida, el selfie de l’arribada, la foto pel perfil de Whatsapp, l’stick de la GoPro, les compres de tot l’outfit a la botiga Nike el dia abans, la funda de l’smartphone per portar-lo al braç i l’app que publica la gesta a l’acte a tots els perfils de totes les xarxes socials. Tot molt en anglès, perquè són runners i diuen we got it.

Compren de tot, gasten perquè sí, parlen bé de la cursa i hi tornaran l’any que ve, sense pensar-s’ho, si s’ho han passat bé. Per això és important la música -durant la prèvia, durant el recorregut i a l’arribada-, els colors fluor, els tubs fluorescents i el fer-los sentir part d’una cosa molt nova, molt a l’última, molt innovadora. Molta experiència i molt poca cursa.

Tant poca cursa que es transforma en un festival

I així és com han aparegut un festival de música per a runners després del Primavera Sound i abans del Sonar festival, la #WeRunBCN, i l’enèssim holi per a holipolles, la #TheColorRun. Dos conceptes nous aliens als corredors habituals fets a mida pels runners, entrepeneurs que per assistir-hi passen per caixa.

I ara què?

Ara ens toca canviar el recorregut de l’entrenament quan arribi a data d’aquests festivals, esborrar del calendari la Cursa de Bombers i esperar que això duri poc i tota aquesta gent aviat se centri en un altre sector. I també ens toca esperar tenir més força que els hipsters i els mudernus que cada any es queixen del Primavera i cada any compren l’abonament. Que no ens passi això amb la Cursa Bombers (de moment aquest any ja l’han corregut 7.000 persones menys).

Imatge: Mundo Deportivo [Consulta: 14 de juny del 2015]

Anuncis

4 Comments Add yours

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s