La Cursa La Maquinista, a examen

Un tobogan i molt caloret runner

La Cursa La Maquinista ha estat l’última cursa del curs que he fet. La calor ha estat infernal, crec que mai havia suat tant, i el nou recorregut gairebé és un tobogan de parc aquàtic, això sí, sense piscina al final. Però que les crítiques no ens distreguin: és una bona cursa, amb molt bon ambient i amb un objectiu solidari. Val la pena apuntar-la al calendari de l’any que ve.


Per obligació, canvi de data; per fer barri, canvi de circuit

La Cursa La Maquinista gairebé ha saltat un mes enllà al calendari de les curses de Barcelona. No cal dir que el gran culpable d’això ha estat el festival runner que es fa dir Cursa Bombers #WeRunBCN. Els corredors i les marques n’hem pagat las conseqüències; i si a sobre hi afegim una onada de calor, imagineu-vos! Per això no ens ha d’estranyar gens que només 73 corredors de 1500 finishers en 10k han baixat de 40′ (via @blogmaldito).

Malgrat això, el canvi de circuit -tot i alguns problemes que comentaré a l’examen- ha estat un encert i ha contribuït a fer barri conduint els corredors per algunes de les zones més boniques de Fabra i Puig, de La Sagrera i del centre de Sant Andreu. Jo l’he fet gairebé tot acompanyat d’un altre corredor amb qui ens hem ajudat amb el ritme i amb qui hem compartit el patiment per la calor.

Examen

  • Recollida de pitralls: fàcil, fàcil un cop vaig trobar el lloc on hi havia la carpa. La Maquinista és un centre comercial atípic pel què fa a l’arquitectura i si a això hi sumem que la web de la cursa és nefasta pel què fa al contingut informatiu, trobar la recollida de pitralls és més complicat que trobar el Sant Greal. Malgrat això, correcte.
  • Bossa del corredor: publicitat, una espelma que fa música -totalment innecessària-, un braçalet de silicona -una despesa evitable-, un buff -a aquesta època de l’any? De debò? Flipeu perquè he vist gent que el portava!-, unes cireres confitades per a la coca de Sant Pere –dispensi?– i una cervesa sense alcohol. La veritat és que és una bossa del corredor desconcertant. Sí, hi ha coses, però se’n podrien estalviar unes quantes i ajustar uns eurets la inscripció (de 13 a 18€ segons distància i color del xip).
  • Samarreta: després de l’època dels morats i del retorn del groc subratllador, que sigui taronja subratllador em sembla una bona decisió. Ha estat vistosa per la foto i serà vistosa al carrer.
  • Guarda-roba: a la Renault, al costat dels cotxes aparcats, hi havia les motxilles aparcades. Cap problema, molta facilitat, sense cua. Contribueix al bon ambient de la cursa. Per mi un bon guarda-roba és imprescindible.
  • Recorregut: el canvi de recorregut apropa el corredor al barri i això està molt bé. En quines altres ocasions corro per l’avinguda Onze de Setembre, pels carrerons de La Sagrera o per la Plaça Orfil·la? Ara bé, ha estat un autèntic tobogan digne del més gran parc aquàtic però sense piscina final; un trenca-cames de dalt a baix. M’ha agradat perquè el recorregut de la Cursa La Maquinista ha deixat enrere el polígon de la maquinista terrestre i marítima i ha anat a buscar el rum-rum del barri; però hi ha unes quantes coses a millorar: especialment la sortida i l’avituallament.
  • Sortida: han buscat i han trobat la fotografia de l’esdeveniment omplint La Maquinista de samarretes taronges, però sortir de dins d’un centre comercial no és gens còmode. D’una banda els primers metres són de pujada i cal regular abans de trobar el ritme de cursa, i de l’altra cal fer un parell de xicanes que són perilloses per a aquells que les fan a prop de corredors que van amb els nervis de la sortida a flor de pell. Cal trobar-hi una solució.
  • Avituallament: un avituallament d’aigua al km5 però només a la banda esquerra del traçat. Tenint en compte la calor que feia i les llargues rectes per les quals hem passat als últims tres quilòmetres, hagués estat de petó al front que hi hagués hagut un segon avituallament. Què hi farem. Això sí, molta aigua, un refresc i una bossa de fruita al final. Això està bé!
  • Arribada: no és cursa per fer marca i per tant no em preocupa que per trenta-segons no hagi baixat de quaranta, tenint en compte les circumstàncies de la cursa estic molt satisfet amb com ha anat. La recta d’arribada és l’enèssima dels darrers 3km però no tinc cap queixa. Ara bé, crec que és important destacar que: la llebre dels 40′ ha destrossat el seu grup a partir del km4 i ha corregut completament sola fins al km9,4 quan s’ha trencat. La veritat és que mai havia vist una llebre sola menjant-se corredors; símptoma de la duresa del dia i amb mal final…
  • Fisioteràpia: aquells que n’han volgut n’han tingut, mai és sobrera ja que sempre hi ha qui la pot necessitar.
  • Tornaré? Sí, i tant.

I ara què?

Ara estic content perquè després de les 6 fases per superar una lesió ja he corregut dues 10k i en totes dues he acabat amb bones sensacions. Per qüestions de calendari aquesta ha estat l’última cursa del curs i ara vénen setmanes de llevar-me d’hora per esquivatr la calor i fer tirades llargues per preparar el que tinc pensat per al setembre. Càrrega que plau no pesa.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s