Prepara la Cursa de la Mercè 2015

5 consells per a la primera gran del curs

La Cursa de la Mercè és la primera cursa gran del curs. Es reparteixen fins a 18.000 dorsals i els carrers de la ciutat s’omplen fins a vessar per primera vegada després de les vacances. És una cursa extremadament popular, el preu de la inscripció i els pocs serveis ho indiquen; però alhora és una data fixa al calendari de milers de corredors, de temporada o ocasionals.


Després de creuar la meta de la Cursa de la Mercè ja no quedaran corredors que no hagin començat la temporada. Els més matiners vam fer-ho el diumenge 6 de setembre a la Cursa Barça i els pericos i els que han volgut allargar les vacances arrencaran amb el tret de sortida aquest diumenge a dos quarts de deu del matí.

Si el curs va acabar amb un ball de dates per culpa de la Cursa Bombers, ha començat amb un altre ball de dates a causa de les eleccions i la Mercè s’ha mogut fins a dos dies abans del final de la primera quinzena de setembre. Així que amb l’objectiu que res ens agafi a cama canviada, cinc coses a tenir en compte:

1- Molta gent sempre vol dir moltíssima paciència

Com més gent hi ha, més paciència cal tenir. Especialment en aquestes ocasions se n’ha de tenir amb els corredors ocasionals i els que no tenen dos dits de front. I un primer quilòmetre de baixada no ajuda precisament a calmar els eixelebrats. Així que durant el Paral·lel cal conservar la calma, vigilar no veure’s implicat en cap caiguda -cada any en veig una…- i seguir endavant amb la certesa que Calàbria farà selecció natural.

2- Circuit sense sorpreses

Més enllà del temps del primer quilòmetre i de la pujada final, el circuit no amaga cap sorpresa. Es tracta d’un recorregut bastant pla, sense cap canvi destacable. Per tant, un cop a Calàbria tots els esforços han d’anar enfocats en trobar el lloc a la cursa, en sentir-se còmode i en poder buscar ritme, ritme i ritme, ja que tant l’anada per la Gran Via com la tornada per la Ronda i per Sepúlveda demanen això.

3- Gairebé tres quarts de cursa a ritme

Els corredors novells han de guardar una dosi de paciència per a què no se’ls facin llargues les grans rectes: Gran Via, Ronda, Sepúlveda, Paral·lel. I cal que vigilin no ennuegar-se amb la pujada per Lluís Companys, on s’ha de regular el ritme, que pot ser massa elevat després de tota la baixada.

I els corredors habituals han d’aprofitar per buscar ritme de cursa i clavar el quilòmetre. I és que tant la Gran Via com la Ronda i Sepúlveda, amb el petit impàs d’Universitat, haurien de sortir clavades. Sobretot, que no es confongui clavar el km amb velocitat punta, sabem que som al setembre i que o comença la temporada o tot just va començar a la Cursa Barça.

4- Pujades i zones de recuperació

Tant per a recuperar-se de l’eternitat de les rectes eternes, com per a recuperar l’alè, com per recuperar una mica de temps si es va a bon ritme, s’ha de tenir en compte que encara que el de la Cursa de la Mercè és un circuit generalment pla, Barcelona sempre puja i baixa i hi ha tres pujades i tres baixades on cal regular o esgarrapar.

Les pujades són: 1) Calàbria, que serà el sedàs que separarà els corredors assenyats i dels desenfrenats; 2) Lluís Companys d’anada, on cal tenir seny després d’un quilòmetre i escaig de baixada; i 3) Paral·lel d’arribada, de la que parlaré al cinquè consell.

Les baixades per recuperar alè, cames o temps són les següents: 1) Paral·lel de sortida, a l’inici de la cursa, on sense voler-ho, empesos per la sortida, farem un temps sorprenentment baix que sobretot no hem d’agafar de referència; 2) Lluís Companys de tornada, després de dos quilòmetres tocats de Gran Via, si tenim ritme podem tirar el cos endavant i agafar una mica d’empenta i, si hem apurat, podem recuperar durant 1km llarg; 3) Viladomat, on sense perdre el cap perquè encara queda més d’un quilòmetre de pujada, podem retallar o deixar-nos anar una mica per agafar forces pel final.

5- Dosificar l’últim esforç

L’ultim esforç s’ha de guardar pel Paral·lel, que encara que pica és més mite que realitat, i per l’afegitó per Maria Cristina. Aquesta serà la primera Mercè amb el nou Paral·lel, que farem bé de dividir en dos trams: abans de la pujada fins a Plaça Espanya i durant la pujada; llarg i curt; calma i prémer els punys; avantpenúltim i penúltim esforç. I finalment Maria Cristina, que encara puja però ens hem de buidar fins al final.

On començar l’esprint depèn de cadascú, dels excessos de l’estiu i de com ens hagi perjudicat el Paral·lel.

I jo què?

Jo aniré a la Mercè amb la il·lusió de sempre, amb la incomoditat de no disposar de guarda-roba i esperant que la samarreta sigui millor que la de l’any passat. I malgrat que hi hagi 18.000 corredors, segur que ens hi trobarem. Perquè a les curses sempre passen aquestes coses. I després? De després ja en parlarem després de l’examen.

Anuncis

One Comment Add yours

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s