La Cursa de la Mercè 2015, a examen

El curs ja ha començat per a tothom

Amb la Cursa de la Mercè 2015, que amb més de 14.300 ha fet rècord d’inscipcions, ja no queda cap corredor que no hagi començat la temporada. A Maria Cristina esperant el tret de sortida semblava que la calor faria estralls, però gran part del recorregut ha estat per l’ombra. Ha estat una cursa amb ritme i sense sorpreses, típic de la Mercè.


El tret de sortida de la Festa Major de la ciutat

L’alcaldesa Ada Colau ha donat el tret de sortida de la Cursa de la Mercè 2015 i, d’aquesta manera, també el de la Festa Major de Barcelona. Hi havia qui feia broma al veure-la amb una arma a la mà, era fruit dels nervis que té tothom quan comença el curs.

El cas és que la Cursa de la Mercè ha donat sortida a més atletes que mai -14.300; malgrat que té capacitat fins a 18.000- en una cursa popular molt assequible -tant per recorregut com per preu- que té de tendó d’Aquiles la manca d’un patrocinador amb cara i ulls que hi posi la samarreta. Però amb aquesta ja suma trenta-set edicions i sembla que té molt bona salut.

cursa-merce-2015-arribada-2

Examen

  • Recollida de pitralls: la recollida al DHUB de Les Glòries ha coincidit una vegada més amb l’entrega de premis i obsequis de la Challenge BCN 10k. Voluntaris en aquesta cursa no en falten, però n’hi ha que encara porten el xip desconnectat: n’hi havia un que a l’entregar la bossa del corredor recordava que l’hora de sortida era a les nou en punt. No el podrem acusar de fer arribar tard a ningú, però ha estat a dos quarts de deu. Ara bé, Les Glòries no és un espai precisament accessible amb transport privat -sobretot comparat amb la Fira de Barcelona- i això suposa un entrebanc als corredors que vénen de fora de la ciutat, ja que se’ls complica la recollida.
  • Bossa del corredor: molt completa pel preu de la cursa; per Aneto ja és temporada de sopa, així que: caldo, pasta i cremes per les cames. A mi em sembla bé que tot vagi en una bossa de plàstic i no en l’enèssima motxilla senzilla que gairebé ningú utilitza per a res.
  • Samarreta: la gran llàstima de la cursa. Des que Adidas es va retirar de la cursa la samarreta ha estat la taca negra de l’esdeveniment. Primer se’n va fer càrrec l’organització i va ser lamentable. I després va començar a encarregar-se’n Saucony, que busca mercat, i malgrat això la cosa no ha millorat. Aquest any han intentat que sembli un disseny més treballat i que la samarreta tingui una pinzellada més tècnica, però el resultat ha estat un altre cop de pa sucat amb oli. I la samarreta si sembla alguna cosa, sembla un tel de ceba.
  • Guarda-roba: recordo la cua que hi havia l’any passat al passadís 1-1.000 per recollir les bosses i els voluntaris del 1.001 al final sense fer res. Aquest cop ha estat auto-servei. Cadascú pel seu passadís ha recollit la seva motxilla i ha passat el control anti-lladres al final. Jo ho he trobat més àgil.
  • Recorregut: al post per preparar la Cursa de la Mercè deia que és un recorregut sense sorpreses, previsible. Realment ha estat així, però hi ha un parell de punts que s’haurien de millorar: l’entrada i la sortida de Lluís Companys, a tocar de la Ciutadella i després de l’Arc de Triomf m’han semblat estretes -i he fet sub40-. Per tant m’imagino que deu ser un coll d’ampolla quan passa el gruix de corredors. Els que ho hagueu viscut, confirmeu-ho o desmentiu-ho. La millora d’aquest any, de la mà de LaSansi que ha agafat la direcció de cursa, ha estat impedir els retalls als xamfrans posant cinta i senyalar les pilones del carril bici per evitar accidents.
  • Sortida: molt bé. La bogeria de sortir per Paral·lel de baixada és la que és, però no hi ha hagut problemes. Sortir de de Maria Cristina és fàcil si l’arc de sortida és ample com el d’avui i no com passa a la Jean Bouin o com va passar a la Cursa Bombers 2015.
  • Avituallament: fer-lo a Lluís Companys és èxit assegurat. La zona és ample i espaiosa i l’avituallament era suficientment llarg com per escollir el millor lloc sense molestar a ningú i sense tallar el pas d’altres corredors.
  • Arribada: pica però a banda d’això no hi ha complicacions. La cursa comença a dos quarts de deu, si comencés a les nou en punt el sol de la pujada final encarant l’arribada seria una mica menys dur. I als corredors matinar no ens fa res. O sí? Gràcies a Déu ja és història el mig enverinament de l’aigua de coco i a l’arribada hi ha aigua i beguda isotònica.
  • Fisioteràpia: inexistent, però la cursa val cinc eurets; de debò hi ha algú que esperava que n’hi hagués?
  • Tornaré? Sí.

I ara què?

El setembre ha començat molt fort amb la Cursa Barça i la Cursa de la Mercè. La pròxima 10k serà la millor de tot Barcelona i del món sencer: el Correbarri. I entremig me’n vaig de viatge, us ho explicaré aviat, al pròxim post, ara ja sí!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s