Marató de Berlín? Ich habe das geschafft

2h54’58” a la millor Marató del món

Per segona vegada a la meva vida he corregut una Marató en menys de tres hores, el somni que tot corredor pot tenir. Així que em sento molt afortuntat i -potser no està del tot bé dir-ho- estic molt orgullós de mi. Camino per Berlín i és com si volés i com si no hi hagués manera de deixar de tenir la pell de gallina. La de Berlín és la Marató més ràpida del món  i també la millor d’Europa. Queda dit, ras i curt.


Una prèvia acollonant per posar a tothom en sintonia

La prèvia de la Marató de Berlín és acollonant, no em crec que ningú pugui no sorprendre’s davant del desplegament que fan tant l’organització com la ciutat. L’organització és responsable d’una de les 6 World Marathon Majors, per tant no deixa cap detall a la improvisació. I la ciutat es vesteix de gala per a l’ocasió. Tothom va amb vambes o acompanya algú que en porta.

La recollida de dorsals, si és que se’n pot dir així de la fira del corredor més gran i més cuidada que he vist mai, és a l’antic aeroport de la ciutat, gairebé al centre. De manera que una activitat prèvia obligatòria es converteix en una visita turística d’allò més interessant. I hi ha de tot, de tot, de tot. Tot preparat per a què a cap corredor li falti de res i les pistes convertides en un parc estan habilitades per a prendre alguna cosa i per a què la canalla es distregui.

Una breakfast run que aplega més de 10.000 atletes

L’esdeveniment és gegant, mastodòntic. És per això que no ens ha de sorprendre que la passejada prèvia a la Marató aplegui més corredors que unes quantes 10k de Barcelona juntes. La posada en escena està a l’alçada: globus per a tothom, ballarins, música en directe i el final a l’Estadi Olímpic. Meravellós, la veritat. I l’esmorzar un bufet lliure que obliga a l’autocontrol, no fos cas que m’empatxés abans de la cursa. Anar-hi és el millor que es pot fer el dia abans de la Marató.

breakfastrun-berlin-2015

La prèvia

L’arribada a la sortida és lenta i tots els metros habilitats deixen a ben bé un quart d’hora de la zona de sortida. Però si he de mirar-ho d’alguna manera em decanto per a fer-ne una lectura positiva. I és que organitzar a tantíssims atletes i aconseguir que no els falti de res no és fàcil. Així que les estones d’espera -per accedir a la al zona de guarda-roba, al lavabo per fer el pipí de la por o al calaix de sortida- es poden entendre perquè mai són exagerades i… què voleu que us digui, per a qui és previsor i va amb temps -jo, per exemple- són una manera de passar el temps i mantenir els nervis a ratlla.

10 + 20 + 10 + 2 km + 195m

A la sortida ja es veuen les primeres llàgrimes d’emoció, a l’arribada ningú se n’escapa. La cursa, després d’un final de primavera complicat i d’unes merescudes vacances l’he encarada així: 10 + 20 + 10 + 2,195. He començat tranquil, buscant el meu lloc a la cursa, seguint de prop la gent de 3h. El grup era tan gran que al pas del km10, quan he fet la primera reflexió de la cursa i he vist que tenia ritme i prou bones cames, m’ha portat feina deixar-los enrere, cosa que m’ha donat calma i serenitat, ja que no m’he vist de seguida amb l’alè del gran grup al clatell sinó que ha estat progressiu.

He agafat una mica més de ritme, amb l’esperança de mantenir-lo fins el km30 però amb el compromís de revisar-ho al km20. Al km15 he conegut un senyor danès amb una regulació de la velocitat espectacular que m’ha acompanyat fins al final i a qui he d’agrair molt alliberament mental. El pas per la mitja l’he fet a 1h26min i m’ha sorprès un crit efusiu d’ànims d’una noia que vaig conèixer al tren després de l’avió i que acompanyava la seva parella.

Tenia cames i cap per no haver de patir, així que sense pensar-m’ho gaire he decidit seguir fins el km30. A partir del km32 és quan m’he començat a esforçar per a mantenir el ritme. No ha estat pas estrany, ja que a partir d’allà diuen que comença el mur. Però la veritat és que a Berlín el Mur va caure el 1989 i vaig visitar-lo dissabte, així que pràcticament no l’he notat. Sí que del km34 al km37 he esperat amb més ganes els avituallaments, però és que si no fos així, no seria d’aquest món.

Un cop al km39 he reflexionat de nou i sent sincer amb mi mateix m’he adonat que 1) podia acabar fort, amb una mica de patiment i tot i això sense arribar al crono de Barcelona’15 o que 2) podia regular i regalar-me 3km amb el sub3h assegurat i gaudir plenament de l’experiència. He triat la segona i he baixat una mica el ritme fins que l’emoció i la gentada me l’han fet augmentar sense que me n’adonés durant els últims 1.195m.

selfie-marato-berlin-2015

Glòria als campions

I així és com he arribat a la porta de Brandenburg sentint la història als peus i les llàgrimes als ulls. He corregut fins al final celebrant que ho havia aconseguit de nou, per cinquena vegada, per tercera vegada aquest 2015. M’he recordat de tots els que m’heu fet confiança i m’heu tingut en algun moment en els vostres pensaments i he donat gràcies i m’he abraçat a tothom que m’ha ofert uns braços. I glòria, glòria, glòria als campions. I la pell de gallina des de llavors fins ara.

I ara què?

Després d’una experiència tan forta el després és el menys important, em permetreu que em quedi en aquest instant tant com pugui, oi? Només tres coses: 1) aquesta nit, eleccions; 2) de la millor Marató d’Europa a la millor 10k de Barcelona: la setmana que ve toca Correbarri, 3) al novembre tinc una altra cita important, però a poc a poc, que tot arribarà.

marato-berlin-correbarri-2015

Anuncis

14 Comments Add yours

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s