Me’n vaig a la Behobia 2015

Helmugarik gabeko sentimendua

Sentiment sense límits, això és el que vol dir helmugarik gabeko sentimendua. I això és el que vaig a viure a la Behobia d’aquí menys de dues setmanes. Diuen que pel què fa a ambient és la cursa de les curses i que m’aplaudiran sense parar des de la sortida fins a l’arribada. Tinc moltes ganes de comprovar-ho corrent des d’Irun fins a Donosti, perquè fa més d’un any que espero que arribi aquest dia.


Havia de córrer el 2014, però era el 9N…

Vaig apuntar-me a la cinquantena edició de la Behobia un matí de primavera del 2014 animat per una donostiarra que em va dir que si em dedicava a això de córrer no hi podia faltar, ja que era cita obligada al calendari. I ho vaig fer amb tanta il·lusió que em va passar per alt la data. Sí. I com que els bascos les escriuen al revés, l’error va ser monumental: 2014/11/9, és a dir, 9/11/2014, és a dir, 9N! A Donosti encara riuen quan recorden que uns quants catalans els van proposar canviar la celebració de la cinquantena edició perquè coincidia amb el referèndum consulta procés participatiu de Catalunya.

La primera edició de la Behobia-SS es va celebrar el 1919 amb 22 participants i l’any passat arribaven a la número cinquanta. I la cinquantena edició era la cinquantena i la data era la que era per més atletes catalans que no poguessin anar-hi perquè havien de votar i desobeir aquell diumenge de novembre. Malgrat això, molta atenció a la procedència dels participants del 2014:

  1. Gipuzkoa – 9008
  2. Catalunya 4575
  3. Bizkaia – 2645
  4. Navarra – 2634
  5. Madrid – 2.276.

Jo sóc dels que em vaig quedar a Catalunya i vaig fer de voluntari a una mesa. Vaig prendre la decisió de desobeir i posar les urnes i també la de no faltar a la Behobia de l’any següent.

El 2015 cap a Donosti falta gent

Aquest any sí que no hi faltaré. Vaig inscriure’m a la primavera i a Catalunya les eleccions ja han passat. Tinc transport per anar-hi i també tinc allotjament. Això últim ha estat el més difícil i vaig badar una mica, la veritat. Ara ja he après que per la Behobia s’ha d’anar amb molt de temps i amb atenció a tots els detalls. L’allotjament és caríssim i més de 34.000 atletes són molts per allotjar -aquest any han posat a la venda quatre mil dorsals més!-.

Per sort he trobat un Airbnb, molt bé de preu i molt ben situat. Vaig a casa d’algú que els hostes que ha tingut fins ara diuen que és molt bona amfitriona però que és de poques paraules. Ah, i no té wifi (m’ha insistit molt amb el tema, no sé per què). Si hi estic bé, encara que no tingui wifi, intentaré reservar-ho per l’any que ve!

Amb tot això solucionat i com que l’organització de la Behobia es veu que és excepcional, sembla que aquest cop no ha de fallar res.

I jo què?

Jo viatjo a Donosti amb molta il·lusió, portaré a la maleta la d’aquest any i la de l’any passat. Ho faig un mes i mig després de la Marató de Berlín, amb moltes ganes de gaudir de l’ambient, de córrer i de celebrar com toca que per fi l’he corregut: amb una bona dosi de pintxos. No porto cap marca al cap perquè serà la primera vegada que correré amb tant desnivell i sense conèixer el traçat, però la veritat és que no em preocupa: tothom diu que tot és tan fantàstic que em sembla que no cal que em preocupi per res.

Ni tan sols per la pluja, ja que està pràcticament assegurada i donar voltes a si plourà o no plourà seria una pèrdua de temps. De fet, a la secció de previsió meteorològica de la seva web diuen això:

behobia-2015

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s