He viscut la Behobia 2015

La Behobia/SS no es corre, es viu

La Behobia és la cursa de les curses populars, la reina de totes elles, el paradigma, l’horitzó, el que marca cap on s’ha d’anar. Reuneix més de trenta mil corredors i congrega públic al llarg de 20km. Aquest any per fi l’he corregut i, amics meus, he al·lucinat. He al·lucinat amb tot el que he viscut, perquè quina festa i quina organització!


No hi ha paraules que s’acostin a la realitat

Després de tot un any d’espera vaig agafar l’autobús cap a Donosti i des que vaig arribar a l’estació vaig adonar-me que no podia agafar de referència cap dels comentaris que havia sentit sobre la Behobia. Tots, absolutament tots, quedaven curts. No hi ha manera de fer justícia a aquesta cursa amb paraules. Però com que sóc valent –primer l’he corregut i després m’he banyat a la Kontxa- ho intentaré.

És l’esdeveniment de l’any

Donosti té 185.000 habitants i acull 34.000 corredors en un cap de setmana dedicat al córrer. BehobiaTxiki pels més petits, la masia dels corredors del futur; Behobia Gaztea pel filial; i Behobia-SS per tothom, especialment pels bascos i pels catalans -hi anem més de 5.000 cada any!-.

La fira del corredor, repartida entre Anoeta i el Velòdrom, és una fira de les grans. La Zurriola i la Kontxa durant tot el cap de setmana estan plenes de gent amb vambes que surt a trotar. Hi ha gent somrient a tot arreu i a la que et despistes, algú que parla català. I la Behobia/SS, que tothom qualifica de deu, vol millorar any rere any: aquest cop insistint amb el reciclatge i recollint roba que els corredors llencen abans de sortir pels més necessitats.

Jo vaig rodar una mica divendres, vaig dedicar dissabte al turisme, vaig passejar la samarreta del Correbarri i el diumenge a córrer i celebrar-ho amb un bon bany. Però anem a pams.

behobia_correbarri

L’arribada a Irun és de precisió quirúrgica

La Behobia és tan ben parida que tenen una App on indiques com et dius i quina estació de tren tens a prop de l’allotjament i et diu quin tren has d’agafar per anar amb temps. El tren era una festa i el bus llançadora em va portar amb un moment fins a la sortida. I a partir de llavors, estirar les cames, menjar una mica, hidratar-me, que va ser l’edició més calorosa dels últims anys, i entretenir els nervis fins que va arribar la meva hora de sortir.

Sortida esglaonada amb graons de debò

La sortida és esglaonada però de veritat, amb intervals de minuts entre sortida i sortida per a evitar aglomeracions i aconseguir que les condicions de cursa siguin òptimes. Però per a què ningú se senti apartat, hi ha una sortida amb tot el desplegament possible per a cada grup. La meva va ser a les 10.03 i a partir de llavors mil emocions.

Sincerament, pensava que seria més dur

La veritat és que pensava que seria més dura. Al perfil hi ha pintades unes pujades que no vaig viure tan llargues ni tan complicades. Aquest any el gran rival va ser la calor. Feia més calor a Guipúscoa de la que havia tingut qualsevol dia d’entrenament durant tot l’últim mes a Barcelona. Sort dels voluntaris i de l’aigua i de la beguda isotònica.

I sort del públic, que és qui veritablement suavitza la duresa d’una prova a la que s’ha d’anar preparat. Al llarg de tot, tot, tot, TOT, tot el recorregut hi havia gent aplaudint, cridant, animant, empenyent els corredors. I quan em venia de gust o em semblava que necessitava una dosi d’energia, en tenia prou acostant-me al públic i parant la mà. Desenes de mans preparades per ser xocades estaven esperant que algun corredor els allarguéssim la nostra. I quina força i quina empenta i quina il·lusió la dels nens i la meva i quanta energia per seguir corrent i quines ganes de no parar de xocar i de somriure i d’agrair amb un gest els ànims.

L’arribada és un mar d’aplaudiments

Però per si durant tot el recorregut no n’hi havia hagut prou, l’arribada a la meta és un mar d’aplaudiments. Aquí ja sí que ningú pot negar que a la Behobia/SS s’hi va a ser aplaudit. L’emoció de creuar la meta culmina tot un cap de setmana d’il·lusió i 20km de sentir-se i saber-se part d’un esdeveniment que transcendeix l’espai i el temps.

behobia_2015

I és que puc assegurar-vos que d’això me’n recordaré sempre i que faré el possible per tornar l’any que ve. I del mar d’aplaudiments, al mar de la Kontxa. Si havíem patit la calor durant tota la cursa, després de menjar a l’avituallament de l’arribada i d’un bon massatge, era el moment ideal per banyar-se gaudir del sol. Pròximament, la Behobia anirà a examen.

Visca la Behobia i visca els corredors!

Nota Final: No puc escriure un post sobre la Behobia sense lamentar profundament la mort d’un corredor que va perdre la vida després de creuar la meta i la d’un espectador que va morir per causes naturals a la zona de sortida de la cursa. Al cel siguin.

Anuncis

10 Comments Add yours

  1. Cesc ha dit:

    Buff, Marc, se m’han eriçat tots els pèls! Quina meravella de cursa, i quin text més ben parit, sembla que hi hagi anat i tot!!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s