La Behobia 2015, a examen

Aplaudiments per a tothom

A la Behobia s’hi va a ser aplaudit em van dir. I em veig obligat a corregir: a la Behobia s’hi va a aplaudir. Perquè no només el públic aplaudeix els corredors, sinó que els corredors ens aplaudim entre nosaltres i aplaudim el públic i aplaudim els voluntaris i aplaudim l’organització.

M’atreviria a dir que la Behobia és una cursa de 10, però ho deixarem en 9.9 amb la seguretat que l’organització buscarà i trobarà quina és aquesta dècima que falta i s’esforçarà per a millorar. Diuen que cada any, quan els corredors pensen que ja no es pot millorar més, segueixen fent-ho.


La Behobia/SS és la cursa de les curses populars, la brúixola amb la que les curses d’arreu s’han d’orientar. És esdeveniment de peregrinació i mirall de passió. L’organització i la ciutat s’esforcen al llarg d’un any per a no deixar res a l’atzar i per a mil·limetrar una festa que sempre surt rodona i que tant bon punt acaba, tothom té ganes que torni a començar.

Vocació d’excel·lència

Els organitzadors, a la revista de la cursa, deien que encara que tothom els posa sempre un excel·lent, s’esforcen per a trobar punts de millora i per a fer créixer la cursa de manera sostenible i garantint l’experiència única que és córrer d’Irun a Donosti en aquest cap de setmana assenyalat.

I així és com han aparegut iniciatives com la inscripció segmentada per dies per evitar el col·lapse de la web, els contenidors de recollida de roba per a aquelles samarretes que els corredors utilitzen d’abric i llencen abans del tret de sortida, la recollida selectiva de residus al llarg de tot el recorregut, una aplicació pel mòbil que et diu quin tren has d’agafar per arribar a la sortida amb temps o un bitllet de tren i autobús llançadora que val tan sols 1€.

El temps és el més imprevisible

A la Behobia/SS cada any hi plou però aquest any vam córrer a més de 25º sota un sol de justícia. Si bé és veritat que el temps és imprevisible i que aquest any l’organització va reaccionar ràpid distribuint dutxes refrescants al llarg del recorregut, cal replantejar-se que la primera sortida de corredors sigui a les 10h. La distribució de sortides endarrereix l’última fins les 11:35 i això penalitza amb més calor els corredors més lents, que són els que estaran més estona corrent.

Malgrat la pluja i malgrat el fred crec que s’ha d’avançar la sortida de totes totes. Potser és aquesta la dècima que falta per tenir el 10 a l’edició d’enguany. Ho sabrem l’any que ve!

Examen

  • Fira del corredor: repartida entre Anoeta i el velòdrom, un encert separar-la per evitar aglomeracions, especialment després d’haver passat de 30.000 a 34.000 corredors. Una fira del corredor petita però suficient per trobar coses que et puguin fer falta a última hora o alguna peça de roba de record i també per a assistir a una xerrada dels principals favorits.
  • Recollida de pitralls: molt ràpida, als passadissos d’Anoeta. És una llàstima que no sigui a la gespa -hahahaha!-. Va ser molt àgil, tot molt fàcil i senzill. Cal sumar-hi que hi havia recollida anticipada i que això dissipa les aglomeracions. El que no entendré mai és la gent que va vestida de córrer a recollir el dorsal i tampoc els que estrenen la samarreta dies abans del dia de la cursa.
  • Bossa del corredor: la samarreta, una revista molt ben editada sobre la prova i poca cosa més. La veritat és que a mi m’agraden molt les revistes de les curses perquè apropen el corredor a l’experiència que tindrà i perquè són un bon entreteniment.

behobia-2015-3

  • Samarreta: Adidas està a l’alçada de l’organització amb una samarreta de qualitat amb un disseny original cada any i amb un lema. Aquest any el 51 de l’edició feia un cor i el lema deia “Helmugarik gabeko sentimendua” i a mi m’agrada. Llàstima de la foto de presentació, que no feia gens de justícia.
  • Guarda-roba: hi ha múltiples possibilitats: o bé deixar-ho els dies abans a Donosti o bé el dia de la cursa a Donosti o just abans de sortir als camions guarda-roba a Irun. Això que pot semblar complicat és d’allò més fàcil i està molt ben explicat a tot arreu. Ni cues, ni dubtes, ni pressa. Jo sóc dels que va carregat fins a la sortida i ho deixa tot als guarda-roba i no vaig tenir cap problema.
  • Recorregut: desconec el recorregut d’abans de la cinquantena edició, però es veu que el d’ara és més lluït. A mi se’m va fer estrany córrer per la carretera acompanyat de tanta gent i amb tant de públic, va ser una molt bona experiència. I he de confessar que hi havia tanta gent que vaig estar desorientat fins i tot a l’arribada i després vaig haver de repassar, sobre el mapa, per on havia passat. D’altra banda, és menys dur del que sembla mirant el perfil de la cursa, les pujades espanten i prou.
  • Sortida: molt fàcil i molt ràpida. Un detall que tots els calaixos tinguin una sortida amb tots els ets i uts. L’únic apunt negatiu que puc fer és que es revisi l’hora per evitar que els últims a sortir siguin els que agafin les hores de sol més dures -si és que surt el sol!-.
  • Avituallaments: aigua i beguda isotònica sempre que feia falta, públic que contribuïa amb fruita de casa i a l’arribada molt menjar -fins i tot entrepans!-, cervesa i begudes isotòniques. La part negativa és que sembla que no n’hi va haver per tothom perquè molts corredors agafen massa gots. S’ha de ser més solidari! Especialment amb els que vénen darrera, que sempre en tenen més necessitat!
  • Arribada: un passadís d’aplaudiments, una arribada de les més grans, una arribada que culmina una cursa plena que és una festa, una arribada que els que correm per primera vegada la Behobia no oblidarem mai.

behobia-2015-1

  • Fisioteràpia: sempre tinc mala sort amb els massatges, tinc la sensació que sempre són més curts que els de les lliteres del costat però aquest cop fins i tot això em va sortir bé. Un massatge de debò!
  • Festa final: la festa final amb el sol que feia va ser improvisada a la Kontxa. Un bany, prendre el sol una estona i recórrer tota la platja per la vora del mar sucant els peus. L’aigua de la Kontxa treu quilòmetres de les cames, deien!
  • Tornaré? I tant que tornaré. No em passa res pel cap que no sigui tornar-hi l’any que ve.

I ara què?

Ara ja he fet la tardor: he corregut la Marató de Berlín i la Behobia i em toca concentrar-me en la temporada d’hivern: Mitja de Granollers -la mitja de Catalunya-, Mitja de Barcelona, Maratest -si no t’has inscrit, fes-ho si us plau– i començar a somiar l’arribada de la Marató de Barcelona.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s