La Cursa dels Nassos 2015, a examen

L’inici de la festa d’Any Nou

L’última cursa de l’any és multitudinària, festiva i alegre. Una mica abans del darrer sopar de l’any és el preàmbul d’una nit de festa. Malgrat això, hi ha qui se la pren molt seriosament i aquest any ha guanyat competitivitat amb més de 22 atletes que tenien l’objectiu de baixar de 30 minuts. Entre aquests i els de les perruques, l’espumillón i els gorros de Pare Noel, queda clar que a la Cursa dels Nassos hi ha lloc per tothom.


Cada cop més professional

La Cursa dels Nassos ha fet un salt endavant. En aquesta edició ha comptat amb més d’onze mil inscripcions, vint-i-tres llebres que tenien l’objectiu d’ajudar els corredors a fer la millor marca personal -com a mínim del 2015-, una sortida més esglaonada per evitar l’efecte embut i proporcionar comoditat als atletes, indicacions cada 500m, cintes i tanques per combatre els retalladors i ni més ni menys que vint-i-dos corredors amb l’objectiu de baixar de 30 minuts.

Sembla que la direcció tècnica de La Sansi sap el què es fa i treballa a consciència per millorar una cursa que després de 17 edicions ha quedat fixada al calendari de molts corredors i no trontolla.

Animar fins al final

A mi m’encanta acabar l’any corrent, desitjar un feliç any nou als companys de calaix, quedar-me a animar fins tard, fer riure els corredors quan enfilen la recta de meta i tornar caminant per la Diagonal animant a tots els atletes fins que passa la comitiva que tanca la cursa; aleshores jo ja enfilo cap a casa.

Si no ho heu fet mai, proveu-ho. Crideu als corredors pel seu nom i digueu-los que ja ho tenen, que facin un últim esprint, que tinguin un bon any nou… I sentireu el què senten els espectadors quan us animen a vosaltres i els torneu un somriure. És fantàstic quan aquell que gairebé ja camina treu forces per dir gràcies o bon any.

20151231_Nassos2

Examen

  • Recollida de pitralls: no m’agraden les recollides a Les Arenes, no hi puc fer més. Molta vista de Barcelona i molt espai buit en una cúpula que queda gran a totes les organitzacions. Ara bé, s’ha de dir que va ser ràpida i fàcil, sense cues ni esperes, diuen que en el moment de més aglomeració el temps màxim entre recolir el dorsal i la bossa era de dos minuts.
  • Bossa del corredor: caldo de Nadal -seria un crim que hi faltés-, unes càpsules de cafè -per aguantar fins els campanades després d’haver fet MMP?-, unes infusions fresques -els van sobrar de l’estiu i a la bossa del corredor de la Mercè no en van poder col·locar prous-, un sobre de crema esportiva i la samarreta. Amb la conya de l’Home dels Nassos penso que podrien incloure un nas de plàstic, així s’evitaria la bogeria dels que en busquen un gairebé desesperats a la línia de sortida.
  • Samarreta: un drama, una vergonya, una llàstima. Les mànigues són llargues però van curtes, el patró és ben estrany, Saucony s’ha esborrat -o l’han esborrat després del desastre que va fer a la Cursa de la Mercè 2015?-. Fa temps que les samarretes de les curses de l’Ajuntament de Barcelona són un despropòsit. Els corredors enyorem Adidas a la Mercè i Newe Balance a Nassos. I un altre dia ja comentarem per què la impressió masculina és grisa i la femenina rosada. Déu n’hi do amb els patrons de gènere. Sort que és feta a Catalunya, només faltaria que fos feta a Bangladesh.
  • Guarda-roba: no l’utilitzo mai perquè em sembla que és terriblement lluny de la zona de sortida i arribada, així que no tinc ni idea de com va anar. Mai he vist tanta gent arribar a punt per sortir a córrer com en aquesta cursa. No ha arribat l’hora de situar el guarda-roba en carpes a un carrer paral·lel a Selva de Mar?
  • Recorregut: és de millor marca personal o de millor marca de l’any. Els únics impediments són la massificació i els turrons. Del primer en parlarem a continuació, d’altra banda combatre els turrons és a les nostres mans. El recorregut m’agrada, està ben trobat i amb les millores d’aquest any -cintes anti-retalladors, buidatge de cotxes aparcats, quilometratge cada 500m- penso que s’ha avançat.
  • Sortida: des del meu calaix la veritat és que no es nota, però m’han comentat que dividir-la en tres tandes ha alleugerit molt la sortida dels últims calaixos i ha donat molta comoditat als corredors d’entre 45 i 55′. Un encert.
  • Avituallament: sense res a destacar. Aigua a mitja cursa i aigua i beguda i mig litre de beguda isotònica a l’arribada. És cert que a partir dels 55′ de cursa hi havia una mica de tap per a recollir les ampolles de l’arribada, però no és res que no passi habitualment.
  • Arribada: una llarga recta amb molts arcs inflables que cal tenir comptats per no fondre’s abans d’hora, a quatre passes de l’avituallament i al costat d’una zona verda perfecta per a estirar.
  • Comunicació: no hi ha res més trist que voler ser proper i simpàtic i no sortir-se’n. Això és el què ha passat amb els vídeos que han anat publicant durant la promoció de la cursa. No se’n salvaria cap si no fos pel dels consells del sempre gran Miquel Pucurull; i si n’hi ha un que fa vergonya, vergonya, vergonya de debò és el de la samarreta. És un clar exemple de com intentar avançar-se a la crítica i fer llàstima.
    I el xou d’amor entre l’Home dels Nassos i la Grossa de Cap d’Any, val més que l’oblidem.
  • Tornaré? I tant que tornaré, m’encanta acabar l’any així, per tant l’any que ve no hi faltaré.

I ara què?

Ara toca començar a pensar en el primer trimestre de l’any. Un trimestre amb un gener de preparació, un febrer de moltes curses -la Mitja de Granollers, la mitja de Barcelona i la Maratest– i un març de pell de gallina i llàgrimes: la Marató de Barcelona.

Anuncis

One Comment Add yours

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s