10 tipus de corredors segons la samarreta

Quina és la teva samarreta?

Hi ha molts tipus de corredors i una bona manera d’identificar-los és a través de la samarreta que porten. Perquè la samarreta diu molt de qui la porta. Jo fa temps que m’hi fixo i he arribat a la conclusió que es poden agrupar les samarretes dels atletes en 10 tipus diferents.


1) La de la cursa

La gran majoria de curses donen una samarreta als inscrits, és una qüestió d’imatge i de marca, tant de la cursa com dels patrocinadors. I la majoria dels corredors a cada cursa la porten. N’hi ha que la porten per sentir-se part d’alguna cosa, n’hi ha que la porten per ritual o mitja superstició i n’hi ha que se la posen dies abans per anar al gimnàs o sortir a entrenar, aquests últims es mereixen un clatellot.

2) La de l’última cursa important

És igual si es tracta de la Cursa del Corte Inglés, la Jean Bouin o la Mitja Marató de Barcelona. Sempre hi ha qui ha de dur posada la samarreta d’una cursa de més quilòmetres, d’un altre país o d’un altre planeta. Sempre hi ha corredors que han de reforçar la seva imatge entre els participants amb una samarreta que diu “ei, que jo vaig ser aquí“, “jo aquesta l’he correguda”, “jo, jo, jo”. I quina mandra. Quina mandra les aparences i l’ego i tot plegat.

3) La de del club d’atletisme

Faci el fred que faci sempre hi ha qui corre amb la samarreta de tirants del club d’atletisme. Aixelles a l’aire i com a molt, manguitos. Habitualment també duen uns pantalonets ben curts i si els veieu abans o després de la cursa veureu que acostumen a tenir tot el pack: jersei, jaqueta, abric, pantalons i motxilla. És fàcil situar-los a la geografia catalana perquè el club d’atletisme acostuma a dur el nom del poble o ciutat.

4) La del club de running, birres i braves

En aquest cas no es tracta d’un club atlètic sinó que es tracta d’un grup d’amics que entrenen junts i que han decidit fer-se un equip que mostri la seva unió i reforci el sentiment de grup; un club de running, vaja. Tot està molt bé, però en massa ocasions per mi tremola el nom: o bé fan bromes amb el llenguatge -amb errades ortogràfiques o construccions massa col·loquials, en la majoria dels casos deplorables- o bé fan al·lusió a l’oci post-entrenament -birres, braves i canyes-. Però són bona gent i segur que escriuen millor del què sembla i fan més coses plegats que passar hores al bar.

5) La de l’entrenador personal o del gimnàs

Si veieu un grup uniformat i no són un club d’atletisme i en el nom no hi apareixen conceptes relacionats amb les tapes o l’alcohol, segurament esteu davant d’un conjunt de corredors units pel lideratge d’un entrenador personal o per la quota d’un gimnàs. La cosa acostuma a anar de noms i cognoms o bé de conceptes construïts a partir del nom del gimnàs i algun anglicisme.

6) La del negoci de fisioteràpia

Hi ha un lloc i un moment millor per donar-se a conèixer com a professional de la fisioteràpia que en una cursa? Rotundament, no. Així que aquests també hi són, els corredors-anunci-ambulant. A les seves samarretes hi duen imprès el nom del centre i milers de dades de contacte que els altres corredors en un primer moment pensem que són impossibles de recordar però que cursa rere cursa fan pòsit al nostre cervell.

7) La de l’estelada

D’estelades en surten fins i tot sota les pedres i si els comerços xinesos en venen, el màrqueting del running no pot ser menys: samarretes de l’estelada, pantalons de l’estelada, guants de l’estelada, mitgetes compressores de l’estelada, mitjons de l’estelada, gorros de l’estelada. Tot de l’estelada, estelada fins a empatxar. I això que a partir de la mitja jo en duc una a la butxaca per exemple per ensenyar-la al públic de l’arribada quan he corregut a l’estranger; però entre poc i massa, no?

8) La del país d’origen

Sempre hi ha qui entre amb molta nostàlgia i un xovinisme electritzant corre amb la samarreta de la selecció del país d’origen: a Barcelona destaca la d’Ecuador -crec que des de la nostàlgia-, són molts els corredors que la duen i corren molt i molt bé! Però arreu del món també se’n troben d’altres països. Jo a París i a Berlín sobretot he vist moltes samarretes italianes i daneses.

9) La de la foto de la parella i els fills

I entre les samarretes dels corredors també hi ha espai per a la família. Samarretes amb fotografies de la dona o l’home i els fills, habitualment muntatges que fan esgarrifar però fets des del cor i això és el que els salva, suposo. Els missatges acostumen a fer vergonya aliena però els pares i les mares els llueixen amb orgull i què voleu que us digui, si això els dóna empenta, doncs millor per ells.

10) La de l’equip de futbol

Finalment hi ha els corredors esporàdics, que corren amb la samarreta d’algun equip de futbol perquè fan l’associació esport-samarreta-tècnica-samarreta-de-futbol, i després hi ha els corredors pericos, que s’han de reivindicar davant del nacionalbarcelonisme i han de fer saber al món que ells… en fi. I parlant d’esport sempre hi ha algú que corre amb pantalons de bàsquet, però d’aquests val més no parlar-ne.

i 11) La del Correbarri

La llista era de 10, però a aquestes alçades de l’article qui se’n recorda? Només ho fan aquells que esperen trobar un apartat especial per la samarreta del Correbarri.

Per aclamació popular i per justícia social la samarreta que a cada edició presenta més colors i més dissenys diferents mereix un apartat especial. Si és difícil fer un disseny nou cada any que agradi, imagineu-vos fer-ne tants com districtes hi ha a Barcelona. Aquesta gesta, òbviament, està a l’abast de molt pocs, i entre aquest petit grup de genis hi ha els amics del Correbarri. Que no només fan 10 dissenys sinó que aconsegueixen que tots 10 transmetin alguna cosa que vagi més enllà de la cursa i que facin sentir que els que la porten són part d’un equip. Però això no és tot. Aquesta és una samarreta tan autèntica que és viatgera i que els fans de la cursa passegem arreu del món (envieu-los les vostres fotografies per a què surtin aquí).

En veureu dues a la fotografia, a l’esquerra, de Sant Martí, com ha de ser.

I jo què?

Jo sempre porto la de la cursa que corro. Diguem-ne hàbit, costum, mania, fins i tot, si penso en el ritual del dia abans de la cursa, el dorsal, les agulles imperdibles i l’estrena, puc admetre que hi ha una ombra de superstició. I després, quan entreno, porto la de les curses que més m’han agradat perquè m’hi sento còmode i de passada els dono visibilitat.

Anuncis

4 Comments Add yours

  1. eduard ha dit:

    m’encanta que m’arrenquis els somriures. encara que sigui a distància 😉

    M'agrada

    1. marcsolerselva ha dit:

      Això és perquè em llegeixes amb bons ulls 🙂

      M'agrada

  2. carlitos ha dit:

    Te dejaste algunos modelos, Marc, como por ejemplo “la camiseta talismán” que compraste hace mil años (hubo un tiempo en el que comprábamos camisetas ;@) y que sólo usas en las carreras. Esa es la que uso en las carreras más importantes.
    Y otro modelo que merecería un destacado es “la camiseta de algodón”. No hace falta contar mucho sobre ella, pero aún sigue apareciendo en las carreras y demuestra que correr está al alcance de todos.
    Seguro que nos dejamos alguna…

    M'agrada

    1. marcsolerselva ha dit:

      Tens tota la raó! Tens tota la raó! Però saps què? He de confessar que de samarreta talismà no n’he tingut mai cap, el temps en què es compraven samarretes no l’he arribat a conèixer, i no t’estic dient vell, hahahaha, et dic que sóc encara més jove que tu 😛

      I la samarreta de cotó… No sé si demostra que córrer està a l’abast de tothom o que hi ha gent que no es preocupa en absolut per l’aparença (o que ho cuida molt i vol ser retrorunner)! Em declaro fan de les samarretes que porten a davant super gran Reebok o Kelme i també de les que donaven en alguna promo de menjar. Hahahahahaha!

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s