Prepara la Maratest 2016

5 consells per la millor #tiradallarga

La Maratest és la millor tirada llarga d’aquest planeta i de l’espai exterior. El millor lloc per a preparar la Marató de Barcelona és un circuit de 30km amb avituallaments on es pugui córrer a rit e de cursa en un ambient tècnic i familiar. Ah! i amb massatge a l’arribada. I la Maratest no només és això, sinó que és molt més.


Quan queden tres setmanes per la cursa de les curses, la Marató de Barcelona, a la ciutat veïna arriba la Maratest. Es tracta de la prova de referència per fer en les millors condicions la tirada llarga més estratègica prèvia a una Marató.

Hi ha llebres per a sis ritmes objectius clàssics de Marató: 2h45min, 3h, 3h15min, 3h30min, 3h45min i 4h. I hi ha avituallaments d’aigua cada 5 quilòmetres i de beguda isotònica, fruita i gels energètics a l’equador de la competició i a l’arribada.

Si l’any passat el lema era “Que res t’aturi”, aquest any és “Posa’t a punt!”. La bona gent de Gaudium Sports fa tot allò que tenen a l’abast per a què ho puguem fer, així que només faltem nosaltres, els corredors. Per córrer cal tenir en compte això:

1- Un espai ideal de test

El nom és una combinació de Marató i de test, queda clar de què va la cosa, oi? La Maratest és el dia i el lloc per a provar allò que es voldrà posar en pràctica el dia de la Marató. Per a conèixer com estem en ambient de cursa, per veure com arribem, per testejar l’estratègia, per afinar el cap i el cos, per detectar què funciona i veure com evitar que el dia de la Marató falli allò que aquest dia no ha acabat d’anar fi.

A la Maratest no hi ha marca que valgui i la cosa va de mantenir un bon ritme, de no cometre l’error de forçar la màquina quan només falten tres setmanes per la Marató, de recollir sensacions i d’acabar sabent què haurem de fer per córrer 10km més i aleshores sumar-hi 2.195m d’il·lusió. La Maratest de Badalona s’acaba una mica abans de mur, perquè no es tracta de provar si el podem saltar. Es tracta de saber com haurem de fer-ho per saltar-lo.

2- Objectiu: ajudar i aprendre

Per mi a la Maratest a banda de provar, provar i provar també hi ha lloc per a ajudar i aprendre. De fet, fer-ho és igual d’important. Una trobada de 3.000 inscrits amb un mateix objectiu en comú -la Marató- ens brinda una oportunitat que no podem deixar passar: els experts que van a fer una tirada llarga de qualitat màxima tenen el deure d’ajudar els novells, d’explicar-los algun secret, de confirmar-los què fan bé, d’animar-los a fer-ho encara millor; els debutants han d’aprofitar per aprendre tant com puguin tant dels altres com d’ells mateixos; i els que ens trobem entre els uns i els altres hem d’acompanyar-los, de fer de pont, i sobretot d’aprendre de tots dos.

Què hi ha millor que aprendre ensenyant i, fins i tot, ensenyar aprenent?

3- Tres pujades curtes i dues de sostingudes (per volta)

La Maratest té un perfil que compta amb cinc pujades per volta -ara no és el moment de pensar que en total són deu!-. Tres són assequibles en un moment de serrar les dents i dues demanen persistir i no atabalar-se:

  • Pont de St. Lluc i Port Marina (km2): per arribar al Port cal creuar les vies del tren, aquest cop per sobre. Si hi ha pujada, vol dir que després hi ha baixada. I que al km2 ja estiguem pujant no ens ha d’espantar. A la segona volta ho farem després d’un avituallament amb fruita. Poc a poc i bona lletra, ja agafarem ritme després.
  • Riera Canyadó (km6): i ara creuem les vies per sota. A la primera volta ho trobem després del km5, a la segona abans d’assolir la mitja. La pujada és molt curta però pica fort. Cal tancar fort els punys i agafar aire després. Calma.
  • Pomar de Baix (km10): els segons que hem perdut a la Riera els recuperem a Pomar, però els tornarem a perdre al km10 al passar per Pomar de Baix i els recuperarem de nou fent la riera de tornada. Això a cada volta. El pendent és equivalent al de la Riera Canyadó. Per tant, el mateix, punys tancats i bones cames.
  • Badalona downtown (km12): al centre de Badalona hi ha dues pujades sostingudes, d’aquestes que duren més d’un quilòmetre. Aquesta va de l’11,5 al 12 i escaig. A la primera volta pot ser que arribem frescos, a la segona no tant, però ja hi haurà més curiosos animant-nos al carrer. Cal buscar el somriure d’algun aficionat i sumar forces.
  • Badalona downtown (km13): des del 12,6 fins a gairebé el 14 això torna a pujar. Després de l’anterior pujada és normal que perdem una mica de ritme, cal persistir i treballar. A la primera volta hem de pensar en l’avituallament que està a punt d’arribar i a la segona en la meta i el massatge.

4- Les llebres i els que només fan una volta

Sobretot cal mantenir la calma i el cap fred. És important trobar el nostre ritme per provar-ho tot al ritme amb el qual correrem la Marató. Així doncs no ens hem de deixar endur per l’exaltació dels que només faran una volta al circuit i, per tant, es buidaran en 15km. Hem de confiar en les llebres, corredors experimentats que ens ajudaran a mantenir un ritme constant.

És molt important no fer la goma, no acostar-nos-hi i allunyar-nos-en depenent del moment. Ells són experts en marcar el ritme i anar i venir és just el contrari del que hem de fer. I també és molt important aprofitar que correm en un circuit de dues voltes per prendre nota de tot durant la primera i concentrar-nos en nosaltres mateixos a la segona, especialment quan passem la mitja Marató i ens anem acostant als 30km.

5- Set pautes psicològiques per a la competició

Moment per a les batalletes: com sabeu sóc molt fan de la gent del Correbarri -i la Maratest i la Unirun-, així que vaig anar a la presentació de la cursa a l’Antiga Fàbrica d’Estrella Damm. Allà, xerrant xerrant un d’ells es va assabentar que me n’anava a Berlín a córrer la Marató. I amb un somriure d’aquells que transmeten seguretat, alegria, confiança i que creen una atmosfera particular em va dir: no canviIs res, no canviIs res, hi vas amb la feina feta i ho faràs molt bé. Ho deia amb tanta força a la veu com podia. Si ho deia així, com me’n podia oblidar?

Era en Pep Marí -Llicenciat en Psicologia i Màster en Psicologia de l’Esport per la UAB- i tenia tota la raó del món. Per això, si algú és l’adequat per donar-vos pautes psicològiques per a la competició, aquest és ell. Copio i enganxo les que he trobat a l’article original:

  • El patiment és temporal. La satisfacció d’haver completat amb èxit la cursa és per sempre.
  • La competició t’ajuda a créixer. Et posa obstacles per superar. Et descobreix els teus punts febles i forts. Et posa a prova!
  • No afrontis la cursa de manera diferent de com afrontes un entrenament. Fes, pensa i sent el mateix. No cal que facis res extraordinari, diferent o especial.
  • Marca’t objectius finals i parcials per a la cursa. Si dosifiques la dificultat, la fas més suportable. Divideix la cursa i venceràs!
  • Desconnecta del cos quan estiguis molt cansat: canta, pensa en les teves coses, fixa’t en la coordinació o centra’t en un rival.
  • Posa’t micro-objectius durant la cursa, sobretot quan vagis molt petat. Cada petit objectiu assolit ha de tenir un premi: beure, menjar, baixar el ritme.
  • Llista els pensaments i sensacions que tens a cada nivell de fatiga i utilitza recursos psicològics com aquests per a combatre’ls.

I jo què?

Per mi aquest 2016 no ha començat gaire bé. Tinc una contractura al quàdriceps de la cama esquerra que m’ha enganxat l’articulació i m’hauré d’apartar uns dies de l’asfalt -esperem que només sigui això-. De moment sé una cosa: dissabte aniré a la recollida de dorsals de la Maratest.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s