La Maratest 2016, a examen

El millor banc de proves de la Marató

Tres setmanes abans de la Marató de Barcelona molts dels que la volem córrer ens trobem a Badalona en un ambient molt cuidat, en un circuit molt bonic i treballat, molt ben acompanyats i amb tots els serveis haguts i per haver per tal d’ajudar-nos a fer una tirada llarga de qualitat. Ens hi citem vora 3.500 atletes i correm i ens ho passem molt bé. Excel·lent.


El lema de la Maratest d’aquest any era “Posa’t a prova“. I amb un lema així i totes les facilitats que suposa córrer aquesta cursa, els corredors l’únic que hem de fer és córrer. Córrer i posar-nos a prova, testejar, pensar en la Marató i no deixar res a l’atzar, córrer 30km -o 15km- i arribar a la meta havent après, confirmat coses, descartat experiments i amb la certesa que d’aquí tres setmanes ens quedaran forces per fer 12,195km més. I és que la Maratest s’acaba abans del Mur, que no està convidat en aquesta festa.

Aquest any a la Maratest han passat moltes coses i unes quantes demanen un post a banda. Així que en aquest ens centrarem en l’examen i aviat parlarem de com de miserable s’ha de ser per fotocopiar un pitrall. De moment, com a avançament de la polèmica, teniu això:

joaquim-fotocopia-dorsal-maratest
El dia en què Kimetto va fer el WR a Berlín 2014 corrent amb un dorsal que no era seu.

Examen

  • Recollida de dorsals: fàcil, còmode, d’allò més amable i simpàtica. Senyores i senyors, a mi mai m’han rebut amb tantes abraçades a una recollida de pitralls, així que què voleu que us digui? Que en sóc fan. Molt fan. Molt, molt fan. Per descomptat, la recollida ha anat d’allò més bé. Només cal que mireu com treballaven avui a primera hora entregant els últims números. A la Maratest tothom treballa en perfecte coordinació per a què sigui un èxit.

recollida-pitralls-maratest-2016

  • Bossa del corredor: aquest any no hi ha hagut l’adhesiu pel xip per a personalitzar-lo amb el logotip de la Maratest, però és que no fa falta, perquè encara ens dura de l’any passat! Entre una cosa i una altra ja no sé quantes bosses de Bauhaus tinc per casa, la qüestió és que ecada cop en tinc més. I si aquests dies voleu un carmel, demaneu-me’l, perquè com si fos un avi, en portaré uns quants de Ricola a sobre.
  • Samarreta: la samarreta de la Maratest cada any fa un salt de qualitat i jo aposto que no n’hi haurà cap a les curses de Barcelona que la superi durant aquest 2016. Aquest cop l’han feta amb Luanvi i al pit hi han reservat un espai per a enganxar-hi el pitrall. Fixeu-vos que hi ha una imperdible dibuixada i tot! Això ha de ser un recordatori, una broma interna, una genialitat o… una premonició del xou que han fet amb la fotocòpia de dorsals.

samarreta-maratest-2016

  • Guarda-roba: sembla que l’any passat van trobar el lloc ideal on situar-lo i aquest any han repetit. A prop dels vestidors i dels lavabos, després d’un passadís llarg on es distribuïem la gent segons si correríem 15 o 30km, resguardats del fred… Cap problema, res a dir. Sembla que aquest és el lloc!
  • Recorregut: “m’encanta preparar el recorregut, és una cosa que m’agrada cuidar molt” em deia una de les organitzadores. I que això és així es confirma a cada passa, a cada metre, a cada quilòmetre. Sí, hi ha alguns punts on toca serrar forts les dents, però i què? Platja, centre de la ciutat, zona de sortida amb fàcil accés amb tots els transports. Fantàstic! Aquest any, a més, a petició d’en Txabi Albert, s’ha senyalitzat la Mitja Marató. Quins recorreguts estan sempre oberts a suggerències per millorar, eh?
  • Sortida: els calaixos lliures són un vot de confiança als corredors i una picada d’ullet per a què cadascú faci el que més li convingui. Avui he decidit sortir des del final i ni així s’ha fet tap. Si voleu veure la sortida, mireu aquest vídeo i veureu que fluïda.
  • Avituallaments: són correctes i els voluntaris s’esforcen per a què ningú es quedi sense res. Com que només he fet 15km -després en parlarem- no sé com ha anat a la segona volta. Però segur que no hi ha hagut cap problema ni amb la beguda isotònica ni amb el gel energètic. A la primera hi havia aigua al 5, al 10 i a l’arribada. I aleshores taronges, plàtans, una barreta de cereals, caramels i beguda isotònica de Nutrisport.
  • Arribada: les curses que fan voltes a un mateix recorregut suposen una feina extra pels speakers, no només perquè tothom passa per davant seu a cada volta, sinó perquè tenen la feina de fer amè el canvi de volta i d’animar els corredors a començar la següent amb il·lusió. A la Maratest ho aconsegueixen. Pel què fa al recorregut, l’arribada és una llarga recta que es converteix en un espai de reflexió: com he fet aquesta volta? Com vaig? Com em sento? Està molt bé aprofitar per a fer-ho.

arribada-maratest-2016-caminant

  • Fisioteràpia: no hi he anat, m’ha semblat exagerat havent fet 15km al ritme que els he fet. Així que no tinc opinió sobre el tema. M’ha semblat que estaven situats al mateix lloc que l’any passat. Espero que hagi estat tot més ordenat i refrigerat que l’any passat.
  • Tornaré? I tant, clar que sí, no pot ser d’una altra manera, hi ha algú que no hi tornarà

I jo què?

Jo vaig tenir una sobrecàrrega molt dura al quàdriceps de la cama esquerra. Vaig estar patint un parell de dies fins que l’Hernán em va fer un massatge de descàrrega. Amics, vaig patir de mala manera, vaig veure totes les estrelles de l’univers, les observables i les que no. Però d’aquestes últimes no en diré res perquè no pot ser que els fisios prenguin la feina als astrònoms. Havia arribat coix a la llitera i vaig marxar baixant per les escales. Quines mans!

I des de llavors, caco (caminar i rrer), una mica de cada segons demani el cos. Em va dir això i, encara que pateixo, li faig cas. Ho faig cada dia i amb molta il·lusió i sacrifici. Em va dir ques si em replantejava l’objectiu, creia que podria córrer la Marató de Barcelona. Seguim!

Estava apuntat a la Maratest i no em pasava pel cap faltar-hi. Així que hi anava a fer això, caco, durant el que em semblés. L’Albert, la Mar, en Ricard, un Pep i l’altre Pep -que sempre té un consell a punt- em van dir que sí, que i tant, que no hi faltés. Hi he anat i al final he fet 15km.

He començat acompanyat del bo d’en Xavi, que ha sacrificat els primers minuts per fer-me companyia -moltes gràcies!- i després he estat amb el grup que conduïa a ritme de 4h en Marató aquest senyor, ens coneixem de Twitter i estava molt interessat per com em trobava -gràcies!-.

I ara què?

Ara he caminat-corregut 15km en una hora i mitja i segueixo aplicant-me calor a la zona de la lesió i bàlsam del tigre. I no rigueu, perquè participen a la bossa del corredor de la Marató de París. A mi m’ho va recomanar el meu massatgista -sabeu allò que tothom té el seu advocat, el seu informàtic, fins i tot el seu ex? Doncs ara jo tinc el meu massatgista!-.  A més a més, seguiré treballant per mantenir viu el somni de córrer un altre cop la Marató de Barcelona. M’he replantejat objectius, òbviament, i vull aprofitar aquesta situació per seguir aprenent. Poc a poc i bona lletra.

Anuncis

4 Comments Add yours

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s