Copiar dorsals és de miserables

I fer-ho a una cursa que estimem, més

Hi ha molts tipus de corredors i un dels pitjors tipus que hi ha són els barruts. Corren sense inscriure’s i s’aprofiten dels serveis que els altres corredors han pagat i de la feina dels organitzadors. Però si hi ha una pràctica pitjor que infiltrar-se als calaixos o afegir-se a la cursa després de la sortida, és fotocopiar dorsals per fer-se passar per un corredor legal.


Una falta de respecte a tothom

Córrer sense dorsal és una falta de respecte a tothom. És de barrut, penques, miserable, poca-vergonya i, especialment, de mal corredor.

És una falta de respecte pels altres corredors, no només perquè ells han pagat i el que corre sense dorsal no, sinó perquè creient-se més espavilat s’aprofita d’uns recursos que han estat pensats per abastir un nombre determinat d’inscrits.

És una falta de respecte per l’organització. És un abús, és creure’s més llest i en realitat ser un pallús. Els organitzadors treballen i -més bé o no tant- s’hi guanyen la vida. Hi han invertit hores, energies, ganes, esforços… i és un menyspreu gravíssim envers la seva feina aprofitar-se’n i córrer sense pagar. Com s’ho prendrien ells si no cobressin el sou o si els clients no els paguessin?

I finalment és una falta de respecte envers un mateix. I punt.

A la Maratest presumptament va passar això

El dorsal 787 presumptament va servir de base per a falsificar-ne dos, el 286 i el 297. Pagava un i corrien tres, feien 3×1?

maratest-2016-fotocopiar-dorsal

La qüestió és que les fotocòpies van fer-se prop de la recollida de dorsals i els treballadors de la copisteria van alertar a la Guàrdia Urbana, que va avisar l’organització per a què tinguessin en compte el frau que suposa i per a què treballessin per a què aquests corredors no poguessin retirar del guarda-roba motxilles que no fossin seves amb un dorsal fals.

Si aquesta pràctica ja és indignant, encara ho és més quan es duu a terme en una cursa tan familiar i tan cuidada com la Maratest i en la qual el quilòmetre corregut surt tan barat! Si les fotocòpies en color les arriben a fer al Workcenter, els hagués sortit més car tenir més cara que esquena que no pas la inscripció!

Quan un corredor es fa passar per un altre, tothom hi surt perdent

Amb internet es té accés a molta informació i el cas de les curses no és una excepció. És per això que sabem que l’amo del dorsal que va ser presumptament fotocopiat per algú amb poca sensibilitat, el 787, es diu Joaquim i corre per Run2Live Barcelona. Podem saber que malgrat l’incendi a les xarxes l’amo d’aquest dorsal ha corregut la Maratest i que ho ha fet a un ritme de 6:07min/km.

Potser ell és una víctima de tot plegat. És per això que vull demanar a Run2Live Barcelona, per a qui suposadament corre l’atleta associat al dorsal que va ser fotocopiat, què opina de fotocopiar dorsals, de córrer sense inscripció i quines mesures prendrà si resultés que un dels seus membres és co-responsable o víctima d’aquest incident tant vergonyant.

joaquim-fotocopia-dorsal-maratest-2016-2
A en Dennis els amics li diuen Quim. Aquí el podeu veure després de fer WR a Berlín.

Cal prendre mesures per combatre aquesta pràctica perquè si no és així, a banda de fer molt mal a l’atletisme popular, aquests corredors posen en risc la supervivència de petits organitzadors, precisament els que tenen més vocació i ofici. I ves a saber si arribarà el dia en què amb tant tràfic de dorsals podrem trobar-nos que un Joaquim qualsevol -Quim, Quimet; tot el respecte del món per tots ells!- es converteixi en Kimetto i faci el rècord del món de Marató a Berlín.

Com ho podem solucionar?

El mal que fan els corredors sense dorsal és incalculable tant pel mal exemple que donen com per les conseqüències gravíssimes que pot suposar que tinguin un problema de salut o un accident durant una cursa en la qual participen de manera il·legal. Per això cal perseguir-ho i cal denunciar-ho.

D’entrada, si els passa res, aquests pirates han de pagar les assistències, com va passar a un corredor francès a la Behobia el 2013, que va haver de ser operat i la broma li va costar 5.000€. Però sense que calgui arribar a aquest punt, si se’ls enganxa cal trobar la manera d’impedir-los apuntar-se a curses durant un període a mode de sanció. Som esportistes o no? Volem ser seriosos, oi?

I jo què?

Jo, malgrat això, vull trencar una llança a favor d’aquest xicot, digueu-li Joaquim, digueu-li com vulgueu, per a què no rebi només ell. Us imagineu que algú ha suplentat la seva identitat o li ha furtat el dorsal i és l’autèntic responsable de tota aquesta polèmica? Pobre!

Vull aprofitar per recordar que el ministre José Manuel Soria aquest any va córrer la Sant Silvestre de Gran Canaria amb el dorsal de la seva filla; en Zapatero va córrer la mitja d’Edimburg del 2012 com a José Garcia i la de Nova York del 2014 com a José Rodríguez -aquesta té menys delicte-; i la Cristina Pedroche s’apunta a les curses amb un altre nom per passar desapercebuda. Si tot això és veritat, Joaquim o com et diguis, aquesta vegada has rebut tu, però no estàs sol!

I també vull dir que he hagut de mirar què vaig pagar per la Maratest perquè no recordava quant val. Per què? Perquè només recordo els preus d’aquelles curses que m’han semblat abusius, com el de la Cursa Bombers. I a la Maratest, amics, tot està tan cuidat i està fet amb tanta estima que prefereixo fer servir la memòria per recordar els bons moments que hi passo, i quanta feina que tinc!

Anuncis

One Comment Add yours

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s