Prepara la Marató de Barcelona 2016

Consells per a una cursa que canvia la vida

Queda una setmana per la Marató de Barcelona. Per a molts la feina està feta, d’altres seguim treballant per acabar de superar els contratemps i arribar a la línia de sortida. Uns i altres compartim la il·lusió, el sacrifici i els nervis. Per a dissipar-los el meu consell és que ho tinguem tot tan apamat com sigui possible. I que tinguem molt clar que la victòria comença a la línia de sortida.


La Marató és el més bell de tots els somnis dels que correm. I la de Barcelona ja és aquí. Aquest any la prova reina de Barcelona estrena Road Race Bronze Label de la IAAF  i ve acompanyada d’algun petit canvi que ha de servir per seguir millorant i per acollir amb tantes facilitats com sigui possible els vint mil valents que s’hi han inscrit. L’objectiu d’aquest any era precisament aribar a aquesta xifra, que s’ha assolit just abans de tancar les inscripcions.

En una cursa d’aquesta importància, tant per l’esforç que suposa com per la quantitat d’il·lusions que hi ha en joc, no es pot deixar absolutament res de banda, no s’hi val improvisar. És per això que no només hi ha consells de la cursa i estratègics sinó que també hem de parlar de la prèvia, de mobilitat i d’informació de servei.

1- Activitats lúdiques: Breakfast Run i Pasta Party

Per entretenir els nervis el dia abans, hi ha corredors que ens citem a dues activitats relacionades amb la Marató. És més per fer societat que per una altra cosa i estan molt bé perquè ajuden a fer passar l’estona.

  • Breakfast Run: un recorregut d’uns 4km ple d’història, ja que recorre l’últim tram de la Marató dels Jocs Olímpics del 1992. Trotem tranquil·lament i ens adonem de com de dura va ser l’arribada a l’Estadi Lluís Companys. És un esdeveniment gratuït i comença a les 9:30 a la Font Màgica. Aquest any, a diferència de l’any passat, cal inscriure’s aquí.
  • Pasta Party: el dissabte 12, de 12 a 16h, els participants a la Marató podem anar -amb un acompanyant- a proveir-nos d’hidrats de carboni. L’activitat està molt bé, perquè a banda de dinar es comparteix taula amb altres corredors, molt sovint estrangers, s’intercanvien històries i potser es descobreixen nous destins on anar a córrer la distància de Filípides.

2- Recollida de dorsal (sense xip) i guarda-roba

A Catalunya el xip groc està molt arrelat, tant que fins i tot ara -potser una mica tard- estan intentant convertir-se en la xarxa social dels corredors. Però de mica en mica això del xip de vamba anirà desapareixent i el seu lloc l’ocuparà el xip enganxat darrera del dorsal. Pels romàntics aquest és un adéu trist; pels despistats que han arribat a més d’una cursa i han descobert que se l’havien descuidat a casa potser és una bona notícia. De moment, la Marató de Barcelona ja fa com la de París -ho vaig viure l’any passat, us ho explico aquí-, i es que totes dues estan organitzades per la mateixa empresa, ASO.

Recordeu les cues per entrar al guarda-roba tant a deixar les coses com per a recollir-les? Aquest any hi ha hagut una modificació pel què fa a la seva ubicació per tal de combatre-les. En comptes d’utilitzar l’ExpoSports -el diumenge ja a mig desmuntar- aquest any se situarà al Pavelló d’Itàlia -el guarda-roba de la Jean Bouin, d’esquena a les torres venecianes a mà esquerra-. Esperem que sigui més àgil tot; potser ens sorprenen i funciona com la Mitja de Granollers o la Behobia, ordenant amb els últims dígits del número del dorsal.

3- Claus del recorregut

El circuit de la Marató de Barcelona és molt còmode, ample, passa per llocs emblemàtics de la ciutat i és prou ràpid. És veritat que comença i acaba en pujada, que l’anada i tornada de la Meridiana i la Diagonal es poden fer una mica monòtones i que les grans avingudes i el tram de la platja poden comptar amb presència de vent. Barcelona és com és i, pel meu gust, és un circuit que està molt aconseguit. Què cal tenir en compte?

* Tram 1: Calma

  • Del 0 al km7 fa pujada: a banda dels nervis habituals, a la sortida hi ha una altra cosa a tenir en compte: no hem de sortir amb un ritme massa alegre perquè els set primers quilòmetres tenen desnivell positiu. Poc a poc i bona lletra. Cal tenir en compte l’entrada a l’Avinguda de Madrid, on el gir és tan pronunciat que es pot formar una mica de tap -km2,5-, la pujada per Numància -km4- i el pas pel km7 que és curiós perquè va per la rambla que hi ha al mig de l’Avinguda Joan XXIII.

** Tram 2: Treball

  • Del km7 al km14, agafar ritme: a partir de l’entrada a la Diagonal cal llançar-se de cap a la feina i començar a buscar ritme aprofitant la baixada de la Diagonal, Urgell i especialment Numància. Un cop sembla que arribem a Plaça Espanya, toca esquerra, dreta i esquerra per agafar la Gran Via i seguir marcant ritme fins a plantar-nos a Passeig de Gràcia.
  • Del km14 al km26, ara puja i ara baixa: l’entrada a Passeig de Gràcia enceta un tram de dotze quilòmetres de petites pujades, trams planers per regular i zones favorables per seguir trepitjant fort. Cal parar especial atenció a la baixada per Sardenya -km16- per gaudir de la gent que hi ha i de la Sagrada Família; al tram des del km18 fins al km20 que és de Meridiana amb una lleugera pujada; a la volta per Fabra i Puig que sempre és bonica -o jo en tinc molt bon record!-; a continuació hi ha el pas per la Mitja i una lleugera baixada fins que s’agafa el carrer València, amb molta presència de públic i de voluntaris; seguidament Bac de Roda i Gran Via, amb algunes petites pujades; i finalment Rambla Prim, amb zones d’ombra fins al Fòrum.
  • Del km26 al km32, anada, tornada, vent: des del km26 fins el km31 hi ha només dues llargues rectes d’anada i de tornada. Es fan difícils perquè sembla que no s’acaben, perquè a l’anada es veuen els corredors que ja tornen i perquè el grup s’estira. Atenció perquè al començar la tornada hi ha moltíssima gent, el públic es tira a sobre els corredors i genera sensacions de perill i d’emoció. I a tot això i fins el km32, que el fem pel Passeig del Taulat, cal sumar-hi que podem patir ratxes de vent. Cal serrar les dents i preparar-se per saltar el mur.

 *** Tram 3: Negociar amb les dificultats  

  • Del km32 al km37, saltar el mur i passar la part més dura: a partir del km32 comença el negoci amb les dificultats. Ens trobem en aquell tram en què cal tirar de coco per superar els moments en què comencem a pensar en el final però si fem la resta ens adonem que encara ens falten molts quilòmetres. L’arribada al km32 ja anuncia que ens trobem en aquest tram, puja i pica per sortir a la platja. L’objectiu ha de ser arribar al carrer Marina i somriure als de l’avituallament punki del km34,5 i si cal agafar un grill de taronja dels que ofereixen amb entrega i il·lusió. Hem d’intentar guardar cames fins llavors perquè a continuació toca pujada per Marina, Passeig Lluís Companys -atenció al pas per sota l’Arc de Triomf, és emocionant- i per la Ronda Sant Pere.
  • Del km37 al km40, recuperar cames i preparar la il·lusió: a partir de Plaça Catalunya -plena de gent-, amb una mica de repòs d’asfalt i de Barcelona downtown fins a arribar a la Catedral, ve un tram ideal per recuperar cames i començar a preparar la il·lusió. Podem aprofitar per retallar segons o per respirar abans d’enfrontar-nos al Paral·lel.

**** Tram 4: Del seny a la rauxa

  • Del km40 al km42: el Paral·lel suscita amor i odi a parts iguals. D’una banda la pujada es fa difícil i ens queden ben poques cames… però de l’altra, ens anuncia que ens acostem a l’arribada. En aquesta penúltima línia recta de 2,5km hem de tirar d’ofici i de sacrifici per a no defallir i seguir-nos acostant a l’Avinguda Maria Cristina. La gent ens fa costat i s’acosta als corredors, els seus crits generen un vent que ens empeny endavant. Això ja no fa tanta pujada! O sí, però no ho sembla!
  • Últims 195m: i de cop i volta el públic s’allunya de nosaltres, apareixen les tanques publicitàries que ens fan saber que ja hi som a tocar. Així que s’arriba a les torres venecianes ja no cal tirar de cames, ni buscar forces a enlloc, ni ajudar-nos de la ment. Els últims 195m es corren amb la il·lusió, es corren amb l’ànima, són una explosió de sentiments. Es tanquen els punys i s’obren ben bé els ulls. I les poques forces que ens queden les utilitzem per plorar. Glòria als campions.

A banda de tot això, cal no olidar que durant el recorregut de la Marató són clau els avituallaments. La novetat de l’any passat va ser tant bona que aquest any es repeteix: n’hi haurà cada 2,5km. Quina sort poder córrer amb recompenses energètiques cada 2.500m!

I també cal tenir en compte la presència -i l’experiència- de les llebres. Des de 2h45min fins a 4h30min n’hi haurà per cada fracció de 15 minuts: 2h45min 3h, 3h15min, 3h30min, 3h45min, 4h i 4h30min. Córrer amb elles garanteix un temps, una ajuda, alliberar-se del rellotge i resguard del vent. Però significa grans grups de gent i les dificultats que això suposa.

4- Fer que ens animin

És importantíssim fer-nos animar i deixar-nos estimar. Una Marató passa més fàcil si el nostre entorn s’hi involucra i surten al carrer a animar-nos. Ens donaran una energia que ara mateix no ens podem ni imaginar. Però no només hem de comptar amb ells, a diferència del que passa en qualsevol altra cursa, Barcelona sap que la Marató és una cita cimportant i surt al carrer al llarg de gairebé tot el recorregut. Si hi ha gent hem d’aprofitar l’energia que regalen i fer que ens animin: xocar la mà dels que la paren amb il·lusió, somriure al públic, demanar-los que cridin amb un gest. I ho faran, ho faran i fliparem. Barcelona per la Marató hi és.

A més a més, aquest any l’organització i el transport públic han arribat a un acord per a facilitar la mobilitat de tothom que d’una manera o altra s’impliqui en la prova. Els metros i autobusos que arriben a plaça Espanya passaran amb és freqüència i tots els participants que vinguin de fora de Barcelona en tren ho podran fer demanera gratuïta.

Finalment, per a l’animació sovint és fonamental saber on és el corredor que es vol animar. Per això aquest any s’ha modificat l’App de la Marató per a què ofereixi més informació i millor: què feu que no us la baixeu? Hipsters d’Apple, aquí; somniadors d’iPhones en la intimitat, aquí.

5- No canviar res

L’últim consell és que no canviar res. La feina està feta, les proves les havíem de fer aquests dies -podíem aprofitar la Maratest per fer la millor tirada llarga de totes les tirades llargues del món mundial-. La capacitat de sacrifici, les ganes de somniar, la força de la il·lusió, la duresa dels entrenaments, els encerts i els contratemps ens han dut fins a una línia de sortida que, des que la creuem, ens canvia la vida. I ara no és el moment de canviar res.

Les peces han encaixat així. Podíem haver arribat millor, podíem haver arribat pitjor. El cas és que hi hem arribat i amb això ja ens mereixem un lloc a l’Olimp. Els campions prenen la sortida i ho donen tot. I això que viurem serà tan bèstia que voldrem repetir-ho aviat i mai, mai, mai, mai ens en cansarem.

I jo què?

Jo continuo treballant tots els aspectes que puc treballar. Faig cursa contínua i penso com deu ser fer-ho amb quaranta-dos quilòmetres i cent noranta-cinc metres per davant. I faig equilibris entre el cap, el cors i les cames per seguir avançant. I sí, segueixo pensant en la Marató com una cursa que em veurà sortir i esforçar-me per arribar fins al final. Penso en aquesta Marató com una oportunitat per aprendre altres coses, lluny del cronòmetre i de les cames amb les que hi he arribat en altres ocasions. Perquè sempre, sempre, sempre s’ha d’aprendre.

Anuncis

3 Comments Add yours

  1. nataliantequera ha dit:

    Jo també corro aquest any, m’agrada la teva visió allunyada dels números i centrada en córrer amb les cames i amb el cor… ho faràs genial! 😊

    M'agrada

  2. marcsolerselva ha dit:

    Natàlia! És una miqueta allò de… “el corredor holístic” vas dir? Hi haurà una gentada, més que mai, però si em reconeixes, saluda’m! Jo faré el mateix 🙂

    Molta sort i molt bones cames! I molta pell de gallina a la sortida i llàgrimes a l’arribada.

    M'agrada

  3. Marc ha dit:

    Si no fos pel fum seria molt maco correr per Barcelona.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s