Ara sí que sóc Maratonià

He fet una festa de 42km i 195m

N’havia corregut cinc i em pensava que era Maratonià. Però no ha estat fins avui quan ho he estat de veritat. He fet una festa de quaranta-dos quilòmetres i cent noranta-cinc metres. He après coses que no m’hagués imaginat mai, he ajudat tant com he pogut i he acabat molt millor del que havia somiat. Visca la Marató i Glòria als Campions. I gràcies, moltes gràcies a tots. Aquesta Marató també és vostra.


Avui he après que en això de córrer sempre em quedaran coses per aprendre. I me n’alegro, me n’alegro molt. No es tracta de buscar sempre un temps millor ni tan sols de buscar sempre el millor temps per a cada moment i circumstància. Avui he après que mai se’n sap prou, que no ho sabia tot i que mai ho sabré. Però cada vegada m’hi acostaré més.

Un dia d’aquests faré l’examen a la Marató de Barcelona, però avui deixeu-me parlar de mi i dels dos compromisos que he agafat amb mi mateix aquest cop.

El compromís dels desitjos

Ahir al vespre em van arribar molts desitjos i me’n va arribar un de molt bonic que agrupava els altres i em desitjava moltes coses: arribar a la meta; que em sentís igual de bé si no hi arribava perquè ho havia intentat tot; que m’ho passés molt, molt i molt bé; que patís una mica i que m’emocionés, que ho visqués intensament i que ho expliqués.

Aleshores vaig prendre la determinació de complir tots aquests desitjos. Me la vaig prendre tan seriosament que avui a matí els he repassat per no descuidar-me’n cap. I sí, sí, sí. He arribat a la meta i m’he sentit molt bé perquè ho he intentat tot -avui i durant aquests últims mesos- per arribar-hi i, a més a més, ho he aconseguit. M’ho he passat molt, molt i molt bé; i encara una mica millor també! M’he emocionat i m’he fet un fart de plorar a l’arribada. Ho he viscut intensament, he viscut tan fort com he pogut cada passa, cada metre, cada batec del meu cor, cada alenada d’aire, cada glop d’aigua, cada persona que aplaudia, cada mà que he xocat, cada somriure que he vist i que he tornat. I ho estic explicant. Patir… patir no he patit. Però és que em sembla que últimament -amb el braç trencat i amb la contractura que m’ha matat- ja he consumit tota la quota de patiment d’aquesta Marató.

El compromís de ser Maratonià

I avui a la línia de sortida, amb en Carlitos, hem pres el compromís de ser Maratonians. Cap dels dos debutàvem, ell ve de la de Nova York i jo de la de Berlín. Però ens trobàvem en una situació similar: davant d’una Marató diferent. I allà mateix, abans del tret de sortida he decidit que avui m’esfiorçaria per a què ho fos. He decidit convertir-me en un Maratonià, gaudir de tot, absolutament de tot, viure una experiència com no n’havia viscut cap, que aquesta Marató no s’assemblés a cap de les que he corregut fins ara.

No sé quants cops he mirat el rellotge, però han estat molt pocs. No sé quants cops he demanat ànims al públic, però ho he fet més que mai, per mi i pels que m’acompanyaven i no tenien forces per a fer-ho. Tampoc sé quantes vegades he fet somriure els que corrien al meu costat, però mai havien estat tantes. Ni a quants voluntaris he donat les gràcies per la seva feina, però segur que ho he fet més cops que en totes les curses de 10km que he corregut durant l’últim any. Ni tampoc quantes bestieses he dit, però segur que en són un munt.

El que sí que és que m’he estimat més que mai, m’he parlat més bé que en cap de les altres cinc maratons, he tingut cap per donar i per vendre, he compartit tot el que he pogut i no he parat de somriure ni un metre. I això, el fet d’haver sabut viure una Marató d’una altra manera, és el que m’ha servit per convertir-me en Maratonià.

Una Marató acompanyada

Cal dir que tot plegat també ha estat possible perquè aquest any la Marató de Barcelona per a mi ha estat tot un esdeveniment social. I el millor de tot és que res ha estat planejat. Amb en Carlitos i en Tonni vam trobar-nos fent el breakfast després de la run dissabte al matí. Després de xocar la mà a l’Albert a l’Estadi Olímpic, com és tradició.

marc-breakfast-run-barcelona-2016

A la Pasta Party, que cada any és menys pasta i menys party -de moment aquest any la beguda ha passat a ser de pagament-, vaig retrobar en Joan que ve des de Borges! Ens vam conèixer al tren anant a la Marató de París ara farà un any, ens hem anat seguint i finalment hem pogut compartir taula i històries. Per fi!

Avui al matí, un altre cop de casualitat ens hem trobat amb el Carlitos i hem fet una molt bona prèvia mentre fèiem temps. I entre una cosa i una altra he tingut temps de fer una abraçada a l’Oriol.

I a la gent que han vingut al llarg del recorregut i els que hi eren des de lluny, gràcies! Gràcies per matinar o per tenir la intenció de fer-ho. Gràcies per esperar a peu dret a veure si passava. Gràcies per les sorpreses. Gràcies pels vostres missatges, pel vostre somriure, per les vostres preguntes, per la confiança i la satisfacció compartida. Gràcies pels massatges i pel treball mental que m’ha ajudat a arribar aquí. Gràcies absolutament a tots per no deixar-me córrer mai sol.

Glòria als campions

Glòria, glòria, glòria als campions. A tots els que hem sortit i als que hem arribat a la meta. Glòria a tots els valents que ens atrevim a desafiar aquesta distància, a tots els que la vencem i a tots els que la vencerem. Sí, vèncer la Marató és difícil. Però sabeu què? La Marató només té una carta: la distància. I nosaltres, nosaltres tenim la resta de la baralla i tenim l’Olimp a l’abast de les nostres mans.

Visca la Marató i Glòria als Campions!

Anuncis

8 Comments Add yours

  1. carlitos ha dit:

    Un gran honor haver-me diplomat com maratonià el mateix dia que tu. I tot el bo que ens queda per davant (:@)
    Per molts anys.
    #RunMarcRun

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s