Quan hi ha lluna plena: Full Moon Run

Una trotada a la llum de la lluna

Sense llums. Sense frontal. Sense rellotge. Sense GPS. I sense mòbils, ni música, ni pulsòmetre. A la Full Moon Run només s’hi va amb allò imprescindible: les vambes i els cinc sentits. La resta de l’experiència és cosa de la natura. I de la lluna, la lluna plena. I de tu.


Una experiència pels cinc sentits

Ens trobem perquè és lluna plena i sentim la crida de la natura. La muntanya ens convida a córrer i a fer-ho diferent. Som intrusos fins que ens sentim acollits, participem del que ens ofereix i descobrim coses que en un altre moment ens passen per alt.

L’objectiu és sentir. Sentir en tots els aspectes i amb tots els sentits. L’objectiu és sentir fins a despertar allò que tenim a dins. I aquest camí el fem amb la lluna de guia.

Vista. És veritat que el principi és estrany. Costa entrar en la dinàmica, sobretot perquè em sembla que és molt fosc i així que em poso a córrer dedico tots els meus esforços a això: a veure-hi. Busco perills per evitar-los -alguna pedra, algun bassal- i no caure. Però així que la vista se m’acostuma a la llum -n’hi ha molta més de la que em semblava- començo a veure altres coses. Veig la llum de la ciutat, veig Barcelona i quedo impactat. Distingeixo zones, barris, edificis. Quin descobriment. I si giro la vista cap a la muntanya veig amb més detall els arbres, els matolls, algun animal curiós que surt a veure’m. Veig la lluna, el seu reflex a sobre el mar, estrelles. Quina meravella.

Oïda. De mica en mica començo a agafar confiança i sento com es desperta l’oïda. Allà on sentia el soroll de la ciutat, ara hi sento els sorolls que fan el soroll de la ciutat: els cotxes, les motos, les cases, algú que corre lluny i no veig però sento. També sento el del bosc: alguna cosa es mou entre els matolls, un mussol, un senglar que creua. I també ens sento a nosaltres; no només les nostres veus mentre xerrem, sinó també la respiració, la cadència de les passes, el soroll de la roba, la veu interior, els batecs del meu cor. Hi ha qui diu que ha arribat a saber distingir la música del vaivé de les onades. Us imagineu sentir el mar?

full-moon-run.2016-març-2
Filípides, perdona’m, si us plau. Per tots els déus. La primera lluna de primavera.

Olfacte. Segueixo sentint-me cada cop més còmode i ara que hi veig més i distingeixo desenes de sons diferents, m’adono que començo a diferenciar olors. L’olor de terra mullada -per més dies que faci que ha plogut, a la natura sempre hi queda algun bassal-, l’olor que fa la frescor de la muntanya. L’olor de la pau, la tranquil·litat, la serenor. Sembla mentida com dirigint la mirada cap endins i escoltant-me, les sensacions i les emocions tenen matisos diferents i van acompanyades d’olors.

Tacte. I la brisa? I la respiració de la muntanya? Són alenades d’aire fresc que van des del capdamunt del Tibidado fins al mar. El tacte, que estava concentrat a les plantes dels peus, es va activant a altres parts del meu cos. Sobretot ho fa a la cara, especialment quan el cos ha entrat en calor i amb el contrast entre calent i fred, dins i fora, noto tots els corrents d’aire. Però també s’activa el tacte de l’ànima i noto una carícia dins meu que em remou; no podia ser d’una altra manera amb l’espectacle dels sentits del qual participo.

Gust. Finalment arriba el gust. Al principi és el gust de la satisfacció, de la desconnexió, el gust que fa la consonància amb la natura, la fugida de la rutina, l’evasió. El gust de trobar-me a mi mateix, de compartir, amb amics i amb nous corredors que ho seran, una estona diferent en un escenari que només existeix un cop al mes. I també el gust de les Mortiz que ens esperen a l’arribada i que acompanyen les quatre coses que hem pujat per picar.

I aleshores tots plegats xerrem, respirem, mirem els estels i comprovem que això que brilla tantíssim tan a prop de la lluna durant la primavera és Júpiter. I quan ens acomiadem ens citem allà mateix quan la lluna torni a ser plena.

Com has de fer-ho per venir-hi?

Només cal apuntar-te a la web i esperar que falti poc per la lluna plena per a rebre informació sobre on i com ens trobarem. El perquè ja ha quedat clar.

I per a què no et despistis i et perdis la del mes que ve, pots seguir-los a les xarxes socials. Pensa que, si et perds la pròxima, no podràs viure aquesta experiència fins d’aquí dos mesos.

#FullMoonRun
Anuncis

5 Comments Add yours

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s