Correré la Marató de Roma 2016

Veni. Vidi. Vici.

Fa un any, un mes després de la Marató de Barcelona, me’n vaig anar a la Ciutat de la Llum a córrer un altre cop 42.195m. Aquest cop, també un mes després de córrer la distància de Filípides a Barcelona, me’n vaig a fer-ho a la Ciutat Eterna. Anar-hi, veure i guanyar. Penso en tornar a ser a la línia de sortida i se’m posa la pell de gallina. I tinc la certesa que ho donaré tot per aconseguir-ho.


Una Marató que és un viatge per la Història

Diuen que el més bonic de la Marató de Roma és poder contemplar les meravelles històriques que hi ha a la ciutat mentre es corre. Jo confio que el pes de la Història farà més lleugera la cursa i que cada petjada amb la que trepitjaré la Ciutat Eterna em posarà en contacte amb la Història de tota una civlització i me’n farà protagonista.

La Piazza Venezia, la Piazza Cavour, la Piazza Navona, el Panteó, el Circo Massimo, la Fontana di Trevi, la Basílica de Sant Pere, el Colosseu… la llista és llarguíssima i l’escenari, per tant, espectacular. La Marató de Roma és una cursa romàntica i històrica. I també és un viatge: la sortida ens situa a tots 2.000 anys enrere i al llarg de quaranta-dos quilòmetres i cent noranta-cinc metres ens fa avançar en el temps, junts, alhora, amb l’objectiu d’arribar al present al creuar la línia d’arribada, just en el mateix moment en el qual toquem el cel amb les mans.

Dues maratons en menys d’un mes

L’any passat vaig inscriure’m a París abans que a Barcelona i quan s’acostava la data vaig veure que no podia faltar a la Marató de la meva ciutat; així vaig fer-les totes dues. Aquest any ja no vaig dubtar. M’apuntaria a dues en un mes, per allò d’aprofitar la forma, per les ganes de fer un viatge-de-MaratóBerlín ja queda massa lluny– i pel mono de glòria. I m’ha anat d’un pèl, però crec que afortunadament ja és aigua passada.

He de confessar que la primera opció per completar el doblet amb Barcelona era Londres; però no vaig tenir sort al tirar la ballot i vaig buscar una alternativa. El calendari m’ho posava molt fàcil: Roma. I que bé, que bé, que bé!

I ara què?

Ara creuo els dits i m’encomano a tots els déus -els de l’Olimp de Filípides, a Júpiter i companyia i al del Papa Francesc– per a què tot surti rodó a Roma. No persegueixo un cronòmetre i això fa que hi vagi molt tranquil·lament. Les dificultats seran haver corregut a Barcelona, els trams de llambordes i les grans pujades dels quilòmetres 29 i 41. Però que es preparin perquè els objectius són la distància, seguir trobant bones sensacionssentir la ciutat a cada passa, respirar Història a cada alenada i d’alguna manera, participant d’aquest esdeveniment, ser una mica etern.

Roma, la Ciutat Eterna, la ciutat construida sobre set turons, m’espera. I em moro de ganes de tenir-la als peus.

Anuncis

One Comment Add yours

  1. carlitos ha dit:

    #RunMarcRun (:@)

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s