La Marató de Roma 2016, a examen

Tots els camins porten a Roma

Tots porten cap a la Ciutat Eterna, cap a la ciutat construïda sobre set turons. I la Marató de Roma és una experiència de quaranta-dos quilòmetres i cent-noranta-cinc metres pel final d’aquests camins, que es troben a la Piazza Navona i segueixen cap a la Piazza Spagna i, a continuació, cap a la Piazza Venezia i cap a la Via Dei Fori Imperiali, on hi ha la línia d’arribada, que té el Coliseu a davant. I des d’allà: els peus a la terra i les mans al cel.


La Maratona di Roma és una Marató que Déu-n’hi-do perquè és d’allò més contradictòria: l’energia i el pes de la història es combinen amb la dificultat del perfil de la ruta i les llambordes; la calidesa de les civilitzacions, amb la fredor del públic; la bellesa del centre històric, amb la monotonia de les zones més apartades; els detalls més cuidats, amb alguns descuits que semblen imperdonables, i més encara tractant-se d’una Marató que compta amb la IAAF Road Races Gold Label. Però és una Marató. I compta amb els nervis de la sortida, la solidaritat durant la cursa i les llàgrimes i la pell de gallina i la satisfacció i les ganes de tornar-hi de l’arribada. I com m’agrada!

Potser és que als romans això dels grecs no els acaba de fer el pes

Segurament la part que cal treballar més d’aquesta Marató és que no entusiasma la població. Tinc la sensació que, d’una banda, els romans no poden parar el ritme d’una ciutat que viu abocada al turisme i que, d’altra banda, estan cansats de les riuades de gent. Si ja en tenien fa dos mil anys quan desfilaven els soldats i en tenen ara de turistes armats amb pals-selfie, com han de tenir ganes de sortir a veure riuades de corredors? Cal explicar-los millor com poden gaudir de la cursa i animar-los a sortir al carrer.

Potser és això o potser és que Μαραθώνιος és massa grec per ells, que són romans, tan romans que la legió romana espera els corredors a la línia d’arribada en un passadís d’honor. Però tot i la poca presència de públic contemporani, durant gran part del recorregut els corredors podem sentir l’escalfor de moltes civilitzacions. Si heu estat a un lloc de gran pes històric segur que podeu entendre aquesta contradicció.

Examen

  • Fira del corredor: està situada al Palau de Congressos, una mica massa apartada de la ciutat, tot i que cal entendre que sigui difícil ubicar a prop del centre un espai d’aquestes característiques. El principal problema és que són passadissos a diferents pisos, una mena d’Ikea del running que pel meu gust convida més a seguir endavant buscant la sortida que no pas aturar-se a mirar. Les fires-mercat amb molts metres quadrats al mateix nivell per mi arriben més i millor.

maratona-di-roma-2016-fira

  • Recollida de dorsals: rapidíssima, arribar i moldre i amb un somriure. Hi ha dues entrades a la fira: una pels corredors, que aprofiten per agafar el dorsal i una altra pels acompanyants, que poden anar passant sense saturar el mostrador. Els dorsals estan personalitzats fins i tot amb bandera. Jo em vaig veure obligat a fer una mica de manualitats per arreglar un error fatal.

maratona-roma-bib-catalan

  • Bossa del corredor: no és una bossa, és una MOT-XI-LLA amb algun producte promocional p.ex. sabó per a roba d’esport i un paquet de macarrons que va ser la base dels meus àpats durant el viatge. És perfecte perquè és útil i és un record que tornaré a utilitzar. I quina millor manera per a l’organització de recórrer món? Ah! I a més a més hi havia una Artcard, una targeta amb la qual es podia entrar gratis a un museu de la ciutat; quin turisme el de l’esport i la cultura!
  • Samarreta: les samarretes de les maratons sempre fan il·lusió i la de Roma és senzilla: blava, fent referència a l’aigua de Roma -de la qual estan tan orgullosos els romans-, amb el “all roads lead to Rome” a l’esquena i un motiu històric que es mou fins a convertir-se en corredor. M’agrada perquè més enllà de la marca esportiva de la cursa i un petit logotip d’una elèctrica al costat del de la Marató, els patrocinadors són molt poc invasius.
  • Breakfast run: per mi és bàsic, va faltar, ho vaig trobar a faltar i em va saber greu. Hi ha poques coses millors per deixar els nervis de banda i sortir a estirar les cames durant el matí abans de córrer una Marató. Em sembla que la cosa és molt fàcil i que senzillament cal organitzar-se: una passejada a prop del riu o un tomb per Villa Borghese serien genials; aquest any vaig haver de conformar-me passejant-hi jo.
  • Pasta Party: un altre bàsic per conèixer gent mentre carreguem carbohidrats al qual vaig faltar perquè era de pagament. Malauradament sembla que anem cap aquí i no m’agrada. Un plat de pasta i una ampolleta d’aigua em semblen molt necessaris per a fer caliu i fomentar el fet social entre els corredors.
  • Guarda-roba: son camions i només accepten la motxilla oficial. Es tracta d’una mesura de control que em sembla bé. Estaven situats just abans de l’Starting Area, al costat de l’Arc de Constantí a una gran avinguda on els corredors fèiem temps preparant-nos per la sortida. Al tractar-se d’una fila de camions la gent queda molt repartida i no hi ha ni pressa ni pressió. Molt bé.
  • Recorregut: es pot dividir en tres i genera sensacions contradictòries. La sortida és des del costat del Coliseu, preciosa i els primers quilòmetres també. Però aleshores la Marató s’allunya de Roma i duu els corredors cap a zones més apartades i residencials on falta públic i on sembla que l’encant de la ciutat s’esvaeix. La veritat és que és un tram dur que per sort s’acaba, ja que tots els camins porten a Roma i de sobte tornem a ser a la Piazza Navona i seguim cap a la Piazza Spagna i, a continuació, cap a la Piazza Venezia i cap a la Via Dei Fori Imperiali, on hi ha la línia d’arribada, que té el Coliseu a davant. Finalment cal dir que les llambordes són marca de la casa i que, malgrat estar construida sobre set turons, la Marató de Roma salva prou bé el desnivell.
  • Sortida: la prèvia a la sortida és molt ordenada. Hi ha l’espai del guarda-roba, a continuació s’accedeix a la Starting Area, exclusiva per a corredors, que condueix cap a la Pre-Race Check and Start on s’hi entra amb el dorsal i el braçalet per a l’ocasió. A continuació, ja dins del calaix només falta esperar que la banda de la Guardia di Finanza toqui el Fratelli d’Italia i que hi hagi el tret de sortida. El tema de l’himne em va semblar molt patriota, perquè per megafonia s’insistia molt amb el tema; però després va resultar ser anecdòtic. El pitjor de la sortida va ser que sense motiu aparent i sense ni tan sols demanar disculpes es va endarrerir cinc minuts que a tots els corredors se’ns van fer eterns.
  • Avituallaments: oblidem-nos de Barcelona i de beure i menjar cada 2.500m. Oblidem-nos d’això i també dels gels energètics. A Roma els avituallaments són cada 5km -entre un i el següent i també cada 5km hi ha esponges, un munt d’esponges, quina despesa en esponges!- i són d’aiguasale -isotònica- i fruita. En primer lloc: no hi ha res pitjor que els gots de plàstic, els corredors necessitem que siguin de cartró -segur que és més eclògic- o que ens donin l’ampolla. En segon lloc: cada avituallament és diferent i per tant és impossible agafar una rutina, cosa que demana pensar i molta atenció per no deixar-se res. I en tercer lloc: algú pot dir als voluntaris que no es posin darrera dels taulells sinó que ho facin entre les taules i els corredors? No són cambrers a la barra d’un bar! El que és excel·lent és l’avituallament final: una manta tèrmica per no agafar fred i una bossa plena de litres d’aigua i beguda isotònica, fruita i barretes energètiques.
  • Arribada: després d’haver tingut la sensació d’estar fora de la ciutat, tornar al cor de Roma és de pell de gallina. La veritat és que hi falta molta gent i sobren riuades de turistes. Sí, vaig fer el ridícul de demanar ànims a un grup de gent que eren turistes i que estaven emprenyats amb els corredors perquè els tallàvem la ruta que tenien pensada. Van passar de mi. I escolti’m, haver vingut un altre cap de setmana! Però a banda d’això, l’arribada cap al Colisseu és molt bonica, els legionaris romans a la línia de meta una anècdota que fa riure i el fet que després de la meta hi hagi un espai molt ampli d’avituallament final i zona de recollida de les motxilles és perfecte per a fer-ho tot amb calma, conèixer gent i felicitar-nos i allò que tan ens agrada als corredors després d’una Marató: no haver d’abandonar ràpidament la zona d’arribada.

maratona-roma-2016-km42before

  • Medalla: amb la medalla de record passa el mateix que amb la motxilla, m’agrada molt perquè el disseny està treballat, no és la mateixa que la de l’any passat i perquè corrent per davant la silueta dels llocs més emblemàtics de la ciutat hi ha una dona. Si hi ha medalles on només surten homes i no sorprèn a ningú, em sembla perfecte que en aquesta hi hagi una atleta i no ens hagi de sorprendre.

maratona-di-roma-2016-arribada-medalla

  • Fisioteràpia: una altra de les grans mancances de la Marató de Roma. De debò que després d’una Marató no hi ha un servei de fisoteràpia per mínim que sigui? Vaig quedar-se molt sorprès, la veritat. I ho vaig trobar a faltar. Potser no per l’efecte sobre les cames, però sí pel fet de rebre un massatge relaxant per part d’uns voluntaris amb unes ganes molt grans d’aprendre.
  • Tornaré? Sí, sí que hi tornaré. Tinc ganes de córrer per altres ciutats d’Europa, però algun dia a Roma hi tornaré. Corrent em vaig enamorar de la ciutat -o potser ja n’estava- i tinc la sensació que ella es va enamorar de mi. El petó que ens vam fer Roma i jo al creuar la línia d’arribada m’ho fa pensar.

I ara què?

Ara he descansat una mica i poc a poc m’he tornat a calçar les vambes per tornar a agafar ritme. Aquesta setmana m’apuntaré a la Behobia i tornaré a tirar la loteria de Londres per l’any que ve. I miro el calendari i hi veig la Cursa de La Maquinista i la de Nou Barris. I no, no aniré a la del DiR i la Guàrdia Urbana perquè amb els cossos policials, si s’hi ha de córrer, val més que sigui al davant.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s