Prepara la Cursa del Port de Barcelona 2016

5 consells per la Cursa del Port de Barcelona

L’any passat em vaig equivocar i la nostàlgia i l’esperança que no se l’haguessin carregat em van fer triar anar a una Cursa Bombers que va ser un desastre i em vaig perdre la Cursa del Port de Barcelona. L’havia corregut el 2014 i una cursa de nit en un espai restringit m’havia agradat. Aquest any hi torno, no tant perquè el calendari m’ho permeti sinó per expiar el pecat de l’any passat. I que Filípides em perdoni.


El 2015 la Cursa del Port de Barcelona va patir la contraprogramació de la Cursa Bombers -que aquest any després de trencar amb Nike ha caigut del calendari fins a la tardor-. Uns quants ens vam equivocar i no hi vam anar, però amb el record del 2014 jo en tinc prou per tornar.

Les seves dues pecualiaritats són l’horari, una nocturna d’allò més nocturna per a esquivar els últims rajos de sol dels dies llargs quan s’acosta Sant Joan, i el lloc, un circuit en un espai restringit, inaccessible exceptuant ocasions especials. Per a passar-hi una bona nit, per a mi és imprescindible tenir en compte els següents cinc consells:

1- Una única estratègia: oblidar el cronòmetre

La cursa és a una hora a la qual no estem aocostumats a participar en una cursa. N’hi ha que haurem sopat d’hora i n’hi ha que hauran berenat tard. Sigui com sigui, tres quarts de dotze és una hora estranya per posar-se a córrer. I per si amb això no n’hi hagués prou, quan portem una mica més de tres quilòmetres ens les haurem de veure amb la pujada trenca-cames del Pont d’Europa. Si algú té gana o encara té l’últim àpat a mig camí, aquí patirà.

Només amb això ja queda clar que aquest no és un circuit fàcil. La Cursa del Port de Barcelona no reuneix les circumstàncies ideals per a fer marca ni per a clavar el quilòmetre. Per tant el més sensat és oblidar-nos del cronòmetre i prendre’ns-ho com una experiència que ens permet gaudir corrent de nit en un espai al qual no podem accedir habitualment. L’objectiu pel que fa a ritme ha de ser tenir una mica de reserva per donar-ho tot al final.

2- Una sortida complicada: dos revolts complicats

Amb la fúria de la sortida toparem de seguida -abans d’haver corregut 200m- amb una rotonda. L’entrada és cap a l’esquerra i la sortida també. La cosa es complica, ja que dos canvis de direcció tant a prop de la línia de sortida són perillosos i cal anar en compte. Una errada aquí ens pot esguerrar la cursa -i l’estiu sencer-. Són dos revolts complicats que cal encarar amb precaució i amb una mirada de reprovació preparada pels retalladors, que n’hi haurà.

3- El pont divideix la cursa en els següents trams

Els dos passos pel Pont d’Europa divideixen la cursa en tres trams:

  • De la sortida al pont: després d’haver sortit amb precaució, correrem tres quilòmetres i mig pels molls de Barcelona, Sant Bertran, de la Costa i de Ponent. Una mica de ritme ens anirà bé per a agafar sensacions i habituar-nos a l’hora, l’espai i la llum. Per acabar aquest tram afrontarem el primer pas pel Pont d’Europa, cal que ho fem amb seny i que aprofitem la baixada per regular.
  • Roda el port i torna al pont: tornarem al Pont d’Europa després d’haver corregut quatre quilòmetres i mig pel Moll Adossat. Les anades i vingudes en un espai tan gran, perquè el Port és gegant, ens poden costar una mica. No hem de deixar que ens atabalin, coneixem la distància de 10km, li tenim la mida presa i això és el què hem vingut a fer.
  • Del pont a la meta: tornarem al pont i aquesta vegada ens costarà més, però ens estarem acostant al final. La pujada cal fer-la regulant i un cop siguem a dalt, sabent que queda un quilòmetre i mig pel final podrem anar augmentant el ritme fins a acabar buidats.

4- Anades i vingudes en un espai molt gran

La buidor del Port que dorm, la quietud de la nit, el mar en calma, les mides colossals de tot plegat… són impressionants i alhora gairebé esfereïdors. Un dels atractius d’aquesta cursa és córrer per aquests espais de nit, una de les dificultats, que els quilòmetres no se’ns facin massa llargs. És per això que és tant important regular al primer pas pel Pont d’Europa. Si som massa optimistes, pecarem d’agosarats i ens perdrem en la immensitat del Moll Adossat; si hem estat previnguts, podrem agafar ritme de cursa i desafiar la mida de les coses i el vent que pugui córrer.

5- Des del 8,5 ritme fins al final

Un cop haguem arribat al punt més alt del pont per segon cop, ja només quedarà baixada per agafar ritme i pla per fer rendir les cames fins al final. Calrà que vigilem no fondre’ns abans d’hora, sempre és un perill quan el canvi de ritme comença relativament lluny del final. I també caldrà que tinguem en compte que abans d’encarar la recta de meta haurem de tornar a fer la rotonda. Una mica de precaució sempre és necessària, ja que seria un error fatal prendre mal a les portes del final.

I jo què?

Des que vaig tornar de Roma he tingut molta feina i encara que no ho he fet al bloc, us asseguro que he estat escrivint molt: des de redaccions de francès fins a treballs de la UOC. I a tot plegat cal sumar-hi alguna petita molèstia que he sortejat com he pogut. Però després de no córrer cap cursa durant el mes de maig, he decidit posar punt i final a aquesta sequera durant el mes de juny. Així que ens trobarem allà.

I l’endemà, pels que vulgueu passar el dia a fora i vulgueu córrer uns quilòmetres per la Devesa, aquest any a Girona hi ha la Cursa de Rac1. Que sí, ja ho sé. Però hi ha bitllets de tren gratis i la feina impecable de la gent de la millor 10k del món sencer: el Correbarri.

Anuncis

One Comment Add yours

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s