La Cursa del Port de Barcelona 2016, a examen

Ara toca créixer

Quan vam passar de ser dissabte a diumenge jo corria pel Port de Barcelona. Expiava els pecats per haver-me equivocat l’any passat -sí, vaig anar a Bombers…- i gaudia d’aquella sensació d’entre curiositat i por de córrer per un lloc tan colossal gairebé sol. La Cursa del Port de Barcelona es diferencia oferint un circuit gens habitual però ha de créixer per a seguir avançant.


Amb un traçat diferent no n’hi ha prou

La Cursa del Port de Barcelona ha celebrat quatre edicions amb una proposta llaminera pel que fa al recorregut: córrer per espais restringits és atractiu i fer-ho de nit encara més. L’espai és el seu gran què, està ben triat perquè no deixa indiferent i dialoga amb el corredor. Però un cop s’ha aconseguit això, en un calendari ple de curses i amb una oferta tan variada, cal centrar-se en l’experiència completa i en els serveis oferts al corredor per a trobar la manera de fidelitzar-lo i de créixer, de fer passos endavant i de desprendre’s de l’etiqueta de debutant.

L’examen el passa i vull que quedi clar que la crítica no converteix aquesta cursa en un desastre -de fet, si el calendari em va bé, hi tornaré l’any que ve- però sí que cal explicar que hi ha marge per millorar.

Examen

  • Recollida de dorsals: ràpida i sense entrebancs, vaig anar-hi divendres al migdia i no vaig coincidir amb ningú més que amb voluntaris. El lloc és estrany, la recollida està dividida en dos espais i la decoració i l’ambient pre-cursa són gairebé inexistents. El servei és correcte i això són extres, però és cuidant els detalls que una cursa es fa gran.
  • Bossa del corredor: correcta. Una aigua de coco -val més que no en digui res perquè tinc una creuada personal contra aquest producte, no m’agrada gens-, unes llaminadures que entretenen la tornada a casa i un paquet de cereals que m’ha solucionat uns quants esmorzars.
  • Samarreta: del millor de la cursa. Un disseny senzill però mínimament treballat, en aquest cas l’skyline del Port. Ssortirà amb mi de tant en tant, això ho puc assegurar.
  • Guarda-roba: el punt més fosc de a cursa. El dorsal no tenia una banda per identificar la bossa, hi havia uns voluntaris que amb penes i treballs ho feien amb adhesius i la cua que es formava era considerable. La recollida era autònoma, però l’etiquetat no facilitava la feina de control de la bossa que agafava cada corredor. La gestió del guarda-roba és un dels bàsics per fer un salt de qualitat i en aquest punt l’organització va fallar.
  • Recorregut: té moltes anades i vingudes i una pujada al trencaones que posa a prova els genolls de tothom. La mida colossal de tot plegat et fa sentir petit i hi ha quilòmetres que triguen a passar. Però està ben senyalitzat, als espais més oberts hi ha cintes per evitar que apareguin retalladors. El recorregut està cuidat i això s’ha de destacar.
  • Sortida: algunes indicacions, destacar els favorits, una mica de música, compte enrere i endavant. Una sortida qualsevol que després d’haver sortit amb l’Empordà l’endemà des de la Devesa recordo com a massa normal. Però és cosa meva. Va ser molt tranquil·la i ordenada.
  • Avituallament: aigua a banda i banda al km5, sense res a destacar que no sigui la bona predisposició habitual dels voluntaris. I més aigua, beguda isotònica i molta fruita uns metres més enllà d’arribar. L’avituallament final és un dels punts forts de la cursa, i és que després de córrer a l’estiu quines ganes d’una mica de meló!
  • Arribada: que durant tot el recorregut no hi hagi gens de públic és cosa del recorregut i que no n’hi hagi a l’arribada, de l’hora. Recta de meta, felicitacions de l’speaker i cap a l’avituallament.

marc-cursa-port-barcelona-2016

  • Extres: el 2014 va haver-hi dues lliteres per a massatges a l’arribar que aquest any ja no hi eren. El que sí que hi havia abans de començar era un escenari amb un monitor que dirigia una barreja de Zumba i estiraments. Entenc que té l’objectiu de crear ambient i d’oferir un extra, especialment als debutants. Però el tema no va acabar de quallar.
  • Tornaré? Si el calendari de l’any que ve m’ho permet, a la pròxima Cursa del Port de Barcelona hi seré. Amb l’esperança que trobin el camí per a millorar i de passar-m’ho, com a mínim, igual de bé.

I ara què?

Després d’un maig complicat en què entre molta feina i molèsties em vaig saltar la Cursa de La Maquinista i la Cursa de Nou Barris, estic molt content d’haver tornat a una línia de sortida i d’haver compartit amb corredors de la Full Moon bones sensacions sobre l’asfalt en una temporada que d’alguna manera acaba de començar. Vaig veure’m amb més cames del que em pensava i amb més capacitat de sacrifici de la que esperava tenir, especialment comptant que venia d’un mes en el qual havia corregut amb una mica de por.

I amb el curs acabat i havent aclarit com anirà aquest estiu, m’he inscrit a la Marató que faré a la tardor. Una setmana abans del Correbarri, que ja ha obert inscripcions! i si encara no us hi heu apuntat no sé què redimonis esteu esperant, seré a Munic. De moment sé que allà hi trobaré una magnífica expedició amb qui he superat alguna lesió i un molt bon xicot de Borges amb qui hem coincidit a altres maratons.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s