La temporada que (no) s’acaba

Provar, descobrir, compartir, preparar

Després de tot el curs combinant entrenaments, curses els diumenges, estones al gimnàs, tirades llargues i trotades per alliberar tensió i retrobar el plaer de córrer per córrer, han arribat l’estiu i la calor. N’hi ha que paren i no hi tornen fins que arriba el setembre; jo aprofito per fer coses diferents i per entrenar, perquè no em sé aturar.


No parar de córrer, però fer-ho diferent

No em sé imaginar una setmana sense córrer si no és perquè estic lesionat de debò i em toca fer bondat o viatjant en un racó de món. És per això que ni la calor, ni la xafogor m’espanten. I també és per això que les vambes m’acompanyen durant les vacances. Potser en aquest aprendre contínuament que és el sortir a córrer em cal aprendre això, però si de cas ja ho aprendré demà.

Quan s’acaba el curs també s’acaben les classes al sortir de la feina, els treballs, els exàmens i les tardes de divendres d’arbitratge; i a banda de voler posar-me moreno, viatjar i fer escapades, m’agrada aprofitar l’estiu per córrer d’una altra manera. No es tracta només de llevar-me d’hora per no desfer-me sota el sol o hidratar-me més que a l’hivern. Es tracta de fer allò que durant l’any no tinc temps per a fer. I així és com se m’acut fer el següent:

1- Córrer #5kmvale

Calçar-me les vambes i buscar un lloc una mica apartat per córrer amb algú que no practica aquest esport sovint però que té ganes de fer-ho de tant en tant. No importen ni el ritme ni els quilòmetres, encara que sempre està bé quedar per fer-ne cinc i que acabin sent sis i mig. L’objectiu és compartir una estona i una passió, fer una passejada no habitual i allunyar-se una mica de l’asfalt.

5kmvale

2- Córrer amb un grup d’entrenament: #WhyIRunBarcelona

Aquest estiu he provat com és això de córrer amb un grup de gent. Durant l’any sempre m’havia costat perquè demana més temps, desplaçar-se al punt de trobada i després des d’allà fins a casa i alterar el pla personal d’entrenament.

Però córrer en comunitat també té avantatges: aprendre d’altra gent, conèixer companys de curses i calaixos, córrer sentint el soroll de molt més que els meus passos, descobrir la ciutat d’una altra manera, enfortir lligams personals, trencar la rutina i fer nous exercicis, aprendre a entrenar en un altre ambient. Jo ho he fet amb la gent d’Adidas Runners Barcelona i m’ho passo d’allò més bé.

correr_comunitat_adidas_runners

3- Perdre’m a llocs desconeguts

Quan els entrenaments no estan encaixats en un horari trepidant que he de seguir al peu de la lletra per poder anar d’aquí a allà i no arribar tard, és un bon moment per a sortir a córrer per llocs nous sense un recorregut marcat, prenent decisions a cada bifurcació, veient nous paisatges a cada revolt. Al ser tot nou cal disposar d’una estona més llarga per poder-s’hi dedicar, però la recompensa i la desconnexió són intenses de debò.

4- Anar d’excursió i nedar

marc_excursio_collsacabra_cami_2016

Finalment, la combinació calor-vacances-entrenar sempre dóna com a resultat diversificar. És per això que una mica de piscina i una bona excursió són idees magnífiques per a fer treball de baixa intensitat sense crear massa estrès al cos. Jo l’última l’he fet a Cabrera, una excursió de casa pel Collsacabra. I sempre també és un bon moment per acostar-se a una caleta de la Costa Brava i desconnectar.

marc_cala_salgar_2016

Preparar l’objectiu de després de l’estiu

D’altra banda, si l’hivern serveix per preparar les maratons de la primavera -com aquesta a Barcelona i aquesta a Roma, aquella també a Barcelona i la de París-, l’estiu ha de servir per a preparar les de la tardor -l’any passat vaig anar a Berlín-. Aquest any concretament he marcat al calendari el cap de setmana del 9 d’octubre i viatjaré fins a Munic.

L’objectiu per mi sempre és gaudir de la Marató i aconseguir fer-ho durant cadascun dels quaranta-dos mil cent noranta-cinc metres que la formen. Que és més fàcil preparar la de primavera? Sí, i tant: no fa calor, ni hi ha vacances llargues. Però l’objectiu és igual d’ambiciós i us asseguro que per més calor que faci, quan corrent penso en la Marató que vindrà, se’m posa la pell de gallina i un calfred em baixa esquena avall.

Anuncis

One Comment Add yours

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s