La Cursa de la Mercè 2016, a examen

La Festa Major ha començat

El tret de sortida de la Cursa de la Mercè ha marcat l’inici de la prova i també el de la Festa Major de Barcelona. El curs ara ja sí que ha començat pels prop de deu mil atletes que ens hem citat a l’avinguda Reina Maria Cristina per córrer una cursa gran, sense complicacions i sense sorpreses.


Barcelona està de festa i els corredors tornem a la feina

Quan tot just fa dues setmanes que s’ha acabat l’agost, Barcelona ens cita per córrer una cursa que té un bon traçat per fer una bona marca. Tot i que hi ha qui es va treure les xancletes ahir, l’estiu i les vacances pesen menys que fa quinze dies a la Cursa Atlètica Poblenou i a la Cursa de la Mercè es pot córrer de valent.

Aquesta és una cursa que m’agrada perquè fa festa, està ben organitzada, és data fixa al calendari de molts corredors i perquè demana un punt d’esforç però també té trams de recompensa. L’examen el passa bé, però s’emporta una nota a l’agenda; cal parlar amb els pares sobre l’assignatura que suspèn cada any: la samarreta.

marc-arribada-cursa-merce-2016-2

Examen

  • Recollida de dorsals: s’ha traslladat de La Grapadora de les Glòries a Les Arenes i a la tarda del divendres té molta afluència de gent perquè s’hi fa l’entrega dels premis de la Challenge BCN 10K -en una altra ocasió ja parlarem de com de lamentable és el jerseiet que donen-. Durant aquesta estona hi ha vida i fa patxoca, però les golfes del centre comercial continuen sent una mica massa grans quan tan sols hi ha entrega de dorsals. A favor de trasllat, s’ha de dir que el canvi de lloc facilita la mobilitat dels corredors -encara que a alguns ens quedava molt més a prop a Sant Martí-. I sobre la recollida en si senzillament s’ha d’apuntar que va ser sense incidents.
  • Bossa del corredor: gràcies a Déu l’aigua de coco és història i aquest any ens han donat cremes musculars, alguna cosa per picar, el tradicional caldo que va fent fons d’armari mentre no arriba el fred i unes galetes Quely. Pel què val la cursa -que manté preu, 5eurets- està molt bé. Però posats a triar, abans que dues galetes Quely, em quedo amb els bastonets amb llavors que va donar la mateixa casa a la Cursa RAC1 de Girona.
  • Samarreta: l’entrada d’una nova marca, Scott, no l’he notada per enlloc. Hi ha samarreta i es posa millor que la de l’any passat, que era com un tel de ceba. Ara bé, podem dir que hi ha samarreta, però no podem dir que hi hagi disseny. És un drama, fa vergonya dir-ne disseny, i és que amb el Notepad i el WordArt fins i tot s’ha de poder fer un disseny més apanyat. No puc entendre de cap de les maneres que aquesta cursa suspengui aquesta assignatura any rere any.
  • Guarda-roba: l’auto-servei que es va incorporar l’any passat va funcionar molt bé i s’ha quedat. Però segueixo pensant que ordenar per dorsals no és el més òptim que hi ha; jo sóc partidari d’agafar les dues últimes xifres del dorsal, com a Granollers o a la Behobia per tal de repartir l’afluència de corredors de principi a fi. Finalment, va haver-hi un error de comunicació sobre l’horari del guarda-roba bastant greu a la gent que no s’ha corregit i és una llàstima:

captura-de-pantalla-2016-09-18-a-les-17-04-46

  • Recorregut: el circuit no té sorpreses ni cops amagats. El Paral·lel ja el coneixem i les grans avingudes serveixen per posar-se a ritme i anar sumant. Les cintes per frustrar els retalladors són molt bona idea i són habituals a les curses de LaSansi. Diria que l’entrada a Lluís Companys es fa estreta quan arriba el gruix de corredors i que l’avituallament davant de l’Arc de Triomf ofereix una imatge molt bonica però té una mica de perill: si es mulla gaire el terra, aquelles rajoles rellisquen més que l’asfalt.
  • Sortida: moltíssima gent i moltes ganes de córrer, però amb paciència i seny és una sortida sense complicacions. I si a algú li falta una d’aquestes dues coses, el carrer Calàbria l’espera per posar-lo a lloc.
  • Avituallament: aigua en cursa i aigua i beguda isotònica a l’arribada. Els que havíem corregut a Poblenou hem hagut d’anar a esmorzar, perquè queda clar que gaire abundància no n’hi ha.
  • Arribada: si bé és cert que dos quarts de deu és un horari popular, com la cursa, també penso que a mig setembre fóra bo avançar la sortida mitja horeta. Els corredors matinaríem una mica més però ho agrairíem al veure que això ens permetria esquivar el sol. A banda d’això, l’arribada és ampla, hi ha una mica de públic durant els últims metres i jo l’he trobat fàcil, suposo que perquè he recordat la de la Marató.

marc-arribada-cursa-merce-2016

  • Fisioteràpia: no n’hi ha de manual, hi ha unes màquines i gent que hi fa cua, però jo sóc més d’unes bones mans.
  • Tornaré? Sí, clar que tornaré. A la Mercè no hi falto mai.

I ara què?

Jo ahir no vaig anar a dormir excessivament tard tot i venir d’un sopar. M’he llevat d’hora havent descansat i he intentat concentrar-me amb la jaqueta que em van regalar a Copenhaguen. A la cursa m’he sentit bé, he acabat pensant que podia haver donat una mica més, però també és cert que ja veig Munic a l’horitzó i que cal tenir seny. I també hi veig el Correbarri, que queda menys d’un mes i ara mateix tinc unes ganes terribles de berenar a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm. I havent après la lliçó de Poblenou, el suc de taronja me l’he pres a una terrasseta havent acabat.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s