FIRE! adidas Runners Barcelona

L’escalfor d’una comunitat

El Castell de Montjuïc es va tenyir de vermell i es va omplir de foc, de flames i de corredors decidits a convertir córrer en una festa. Si bé les espelmes eren bombetes i les flames un efecte d’il·luminació, l’escalfor era de veritat i venia de somriures, abraçades, esforç i rialles. adidas Runners Barcelona ho va petar en un esdeveniment que a hores d’ara encara em té bocabadat.


La prèvia de la cursa: trotada tranquil·la

Els pacers d’adidas Runners Barcelona vam arribar al Castell de Montjuïc al voltant de les set de la tarda. Tocava fer una volta de reconeixement al Castell, una passejada tranquil·la per resseguir tot el circuit, ja que quan comencés l’esdeveniment tot havia d’estar quadrat.

A dins del Castell hi vam trobar una organització a ple rendiment -no ho saben fer d’una altra manera- que amb cos i ànima es bolcava a ultimar els darrers detalls, uns capitans preparadissims i en plena forma i uns voluntaris -sempre imprescindibles- que es morien de ganes de participar de tot plegat. La trotada va ser senzilla i va servir més aviat per fer passar els nervis i l’estona que no pas per a res més. De sobte ja eren les vuit i els primers corredors començaven a entrar. Estàvem preparats!

fire-adidas-runners-barcelona-equip-verd

La cursa: foc, flames i… oooh!

Vam escalfar una mica i per grups vam anar passant cap a la línia de sortida. Això sí, abans havíem de fer-nos una fotografia amb al hashtag #WhyIrunBarcelona. La resposta a la pregunta és d’allò més fàcil: perquè sabem on ens ho passarem molt bé fent alguna cosa que és més que córrer.

fire-adidas-runners-barcelona-escalfant

El recorregut era excel·lent: amb la volta al Castell es va apoderar de cada corredor un toc salvatge i vital; una petita diagonal ens avançava què passaria al pati d’armes i la pujada al terrat ens permetia gaudir d’unes vistes impressionants -que bonica que estava la ciutat!-; finalment un zig-zag al pati va servir per submergir-nos més endins que mai dins les flames de l’esdeveniment. La llebre marcava el ritme i jo animava a tothom, repartia energia i aixecava rialles.

En total eren dues voltes i la parada tècnica que vam fer entremig ens va ajudar a assimilar el que havíem viscut i a preparar-nos per a gaudir-ne més intensament al viure-ho de nou. Després d’uns minuts de pausa ens hi vam tornar a posar amb la seguretat de qui ja coneix el camí i es pot entregar als plaers dels cinc sentits.

fire-adidas-runners-barcelona-hashtag-maria

La festa de després va ser fora de sèrie

Havíem fet gana i set i ens havíem guanyat una botifarra, una hamburguesa -una runner o una go-, un tall de pizza, una bona crep i un parell de cerveses. I mentre omplíem l’estómac i recuperàvem forces, trobàvem amics, coneixíem gent nova, compartíem la il·lusió del que acabàvem de viure, intercanviàvem impressions, fèiem créixer somriures, ballàvem a cor què vols, ens preguntàvem quan serà el següent gran esdeveniment i ens citàvem al proper entrenament.

fire-adidas-runners-barcelona-equip

La festa va ser massa! Va haver-hi tant menjar com vam voler, focs artificals, temps per a tot i tothom, fins i tot per a fer-nos fotografies i imprimir-les a l’instant. I sobretot el què va haver-hi va ser una allau d’emocions i la satisfacció que tot sortís rodat.

marc-david-adidas-fire-event

I jo què?

Jo m’ho vaig passar extremadament bé, vaig cridar i animar tant com vaig poder i jo què sé! Amb el grup verd vam fer la festa més grossa que es pot fer corrent. Vaig tenir poc temps per a tots els amics d’això de córrer però crec que vaig poder tenir-ne una miqueta per a tothom. Vaig fer tot el que havia de fer, vaig buidar-me somrient. I vaig arribar a casa cansat, però encara que les parpelles em pesaven, prometo que em va costar dormir!

fire-adidas-runners-barcelona-hashtag-nuria-rosa

I ara què?

Ara queda una setmana per viatjar a la Marató de Munic, on vull seguir gaudint, i tan sols dues pel Correbarri, la millor 10k de la ciutat, el planeta Terra, la galàxia i tot l’espai sideral. I queda un dia per a què surti a El Periódico una columneta que he escrit sobre això de córrer Maratons que es titula: 42km i 195 desitjos.

marc-soler-marato-el-periodico

 

Anuncis

9 Comments Add yours

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s