42 km i 195 desitjos

Tribuna 1/10/2016

Aquest és un text que he escrit pel suplement de running d’El Periódico i que ha sortit publicat l’1 d’octubre de 2016. La meva tribuna comparteix pàgina amb un magnífic monogràfic sobre dues maneres d’entrenar una Marató escrit per l’Edu Palomares. Podeu llegir-ho tot en la versió PDF clicant aquí.


Prenc la decisió i signo aquest pacte amb mi mateix fent clic al botó de la inscripció. Correré una altra Marató. Ara toca mantenir el compromís i sortir a entrenar quan ho digui el pla. Corro somrient, pateixo les sèries, m’ataquen els cruiximents, badallo mentre estiro, tremolo abans d’entrenar, m’acaricia el primer raig de sol d’un nou dia, saludo un altre corredor com jo.

De mica en mica començo a somiar-la. Dic a la meva família que no vull que faltin a la cita, cadascú m’esperarà a un punt del recorregut; això m’ajudarà. Falta una setmana i dubto un instant: apareixen algunes molèsties i què deu ser això d’allà? En realitat només són nervis i desapareixen quan penso en què m’ha dut fins aquí.

El dia abans recullo el meu dorsal i ho preparo tot, menjo pasta i miro una pel·lícula. Vaig a dormir d’hora perquè demà hauré de matinar. La sortida és de pell de gallina, la recordaré tota la vida. Al calaix penso en qui pensa en mi, desitjo sort als del meu voltant i passa a passa començo a fer realitat aquest somni un altre cop. Aquesta Marató la vaig començar a córrer el primer dia que vaig sortir a entrenar.

marc-soler-marato-el-periodico

5k, acaba de començar. Passo pel deu mil a ritme. El quilòmetre més ràpid es aquell en el qual hi ha més gent animant. Passo pel quilòmetre 30, toca patir i em cuido i m’animo: som-hi Marc! Salto el mur, xoco mans, somric al públic i m’acosto al final.

Veig l’arribada, se m’encongeix l’estómac i se’m fan gegants el somriure i l’ànima. Això que em fa tant de mal és l’emoció. Aixeco els braços, creuo la meta i de tanta alegria em poso a plorar, com a la primera; cada cop és la primera. M’abraço amb tothom, busco els meus amics i truco a mons pares. Quina felicitat! S’ha d’anar en compte amb allò que es desitja perquè després cal fer-ho realitat. Demà tornaré a sortir a entrenar.

marc-article-marato-diari-sport-2016
També podeu trobar-me a l’Sport!
Anuncis

5 Comments Add yours

  1. Gracias Marc por recordarnos que El Maratón merece pelear contra las lesiones, sufrir los días malos, aguantar las piernas doloridas y apretar en los entrenos agotadores.
    A por el siguiente!!!

    M'agrada

    1. marcsolerselva ha dit:

      Gràcies a tu per recordar-me que córrer també és saber trotar a mitja nit amb la Lluna plena! Una abraçada ben forta!

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s