Correré la Marató de Munic 2016

Una cursa d’estadi olímpic

La Marató de Munic comença i acaba a l’Olympia Park, el complex esportiu que es va construir pels Jocs Olímpics del 1972,  i comparteix jornada esportiva amb una 10k i una mitja Marató. Jo aniré a la capital bavaresa a córrer la distància de Filípides igual que vaig fer-ho fa un any a Berlín i fa dos anys a Dresden. Serà la tercera tardor que corro a Alemanya i la primera que acabo a una pista d’atletisme. I em moro d’il·lusió per aquesta combinació de novetat i tradició.


Una Marató a la tercera ciutat alemanya

Si tot va bé, aquest diumenge correré la meva tercera Marató a Alemanya -la vuitena en total- a la tercera ciutat més important del país: Munic. La prova, que comença i acaba a l’Olympia Park, em durà pels principals carrers de la ciutat bavaresa i per les seves atraccions més importants: l’Englischer Garten, el pont Isar, l’òpera estatal de Baviera, la Pinacoteca, les places Gärtnerplatz, Marienplatz i Odeonsplatz i la Siegestor, la porta de la victòria.

La sortida i l’arribada, allà on va guanyar Frank Shorter el 1972, prometen ser espectaculars; seran en un espai que segur que ens farà sentir a tots com a atletes de cap a peus i la veritat és que em ve molt de gust conèixer l’encant de tocar pista en un dia de competició.

De l’estadi a l’estadi, pel centre històric i per un jardí gegant

Els primers metres seran pel centre històric de la ciutat, però el recorregut de seguida ens durà cap a l’Englischer Garten, una zona verda al mig de la ciutat per la qual correrem fins que gairebé hagi arribat a la mitja Marató. La veritat és que això també serà nou per a mi, ja que de tot allò que he conegut el que s’hi acosta més és el tram pel Bois de Vincennes de la Marató de París. Tot plegat al voltant del Kleinhesseloher See i veig l’aigua i penso immediatament en Copenhaguen, on vaig córrer pel voltant del canal.

A la segona part de la Marató, quan la cosa es comença a posar seriosa, de mica en mica la línia blava ens aproximarà al centre de la ciutat, quedarà enrere el jardí anglès on diuen que hi ha poc públic i el recorregut passarà per espais amb ambient més animat. El mur es trobarà a prop de Marienplatz, una plaça amb molt encant, i poc després de passar pel casc antic de la ciutat tocarà desenfilar el camí fet durant els primers quilòmetres per arribar a l’estadi de nou.

Amb el cor a la ciutat del cor

Munic es la ciutat del cor i és amb el cor amb què correré aquesta Marató de grans parcs i avingudes, barri dels museus, centre històric i places a voler. El 2016 ha estat un any complicat: vaig començar amb el braç trencat, vaig seguir amb una sobrecàrrega important, vaig córrer la Marató de Barcelona i la de Roma accelerant la recuperació, abans de l’estiu vaig patir del tracte iliotibial i, si he de dir tota la veritat, he fet una mica de vacances i he tirat poc llarg.

Malgrat això, ha estat un any atípic en el qual he après molt i en què, tot i que ja n’havia corregut unes quantes abans, m’he convertit en maratonià. També he participat en nous projectes en el món del córrer: a Barcelona s’ha activat la comunitat d’adidas Runners Barcelona i hi faig de Pacer, una experiència amb novetats a cada instant. I he hagut de trobar temps i forces per a tot plegat.

Arribo a Munic amb el cap a lloc, amb il·lusió de fer un viatge-Marató diferent, amb les cames amb ganes, amb l’ànima que fa dies que somia la sortida i l’arribada i amb el cor decidit a sentir, emocionar-se i bategar.

I ara què?

Ara queda fer la maleta i volar. Repassaré la llista de la Marató per no deixar-me res; m’enduré la samarreta del Correbarri per a què faci el seu últim viatge abans que la substitueixi la que està a punt d’arribar, que estrenaré el diumenge 16 a la Plaça del Mar, i és que el Correbarri d’aquest any està a punt d’arribar; i m’enduré amb mi l’article que vaig escriure la setmana passada pel suplement de running d’El Periódico: 42 km i 195 desitjos, per a tenir ben present de què va això de córrer una Marató.

Ara estic preparat per mantenir a ratlla els nervis del dia abans, per sentir allò a l’estómac al llevar-me de bon matí, per tenir la pell de gallina abans del tret de sortida, per somriure a tothom qui s’acosti a animar, per compartir aquesta experiència amb qui d’una manera o altra em vulgui acompanyar, per patir, per lluitar i per plorar.

correbarri-sant-marti-marc-soler

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s