Prepara el Correbarri 2016

La millor 10k suma cinc edicions

Aquest diumenge el Correbarri celebra el cinquè aniversari i no hi podem faltar. És una cursa especial de veritat, una cursa ideal per a fer marca, perfecta per a passar-nos-ho molt bé en una competició que no pot ser més sana, organitzada amb precisió cuidant fins al més petit detall, amb una prèvia de prova gran, un dia de cursa excel·lent i un després d’esperar amb moltes ganes que el Correbarri torni a arribar.


A Barcelona hi ha un dia en què és possible córrer d’una manera diferent mantenint la puresa del córrer. Hi ha una cursa que no s’assembla a cap i que tenyeix la ciutat de colors mantenint-se fidel a l’essència de les curses. Es diu Correbarri i aquest any dispararà el tret de sortida diumenge 16 d’ctubre a les nou del mati a la Plaça del Mar.

Qui vulgui viure una experiència d’allò més original que sigui diferent a la de les curses de cada diumenge no cal que s’embruti de fang en una Spartan Race ni que s’empastifi de pintures en una cursa holi. Només cal que s’apunti al Correbarri i gaudirà dels dies abans amb la presentació dels padrins, esmorzant o berenant a la fira del corredor a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm, corrent una cursa fantàstica, xocant la mà a l’speaker a l’arribada, aixecant els braços a meta si fa marca personal i qui sap si pujant al podi amb el seu districte per celebrar que ha guanyat.

correbarri-2015-santmarti

Aquest diumenge se celebra la cinquena edició del conflicte més sa de la ciutat. Els de Sant Martí ho tindrem difícil per guanyar per cinquena vegada consecutiva, però per a què no sigui dit que tenim amagada la recepta de la victòria, jo, santmartinenc de soca-rel, comparteixo amb tots els corredors aquests cinc consells:

1- S’ha de sortir fàcil i buscar ritme

Fa unes setmanes que ha arribat la tardor i cada any pel Correbarri el clima és l’ideal per córrer a ritme i no parar fins l’arribada. La sortida és senzilla, tan sols cal vigilar amb la mitjana del carrer Comte de Barcelona, i els calaixos funcionen a la perfecció. N’hi ha que surten amb la moto i n’hi ha que ho fan amb precaució, però tots, tots, tots, troben el ritme de la carrera abans de completar els primers 500m. A partir de llavors l’única preocupació ha de ser mantenir el ritme i anar amb el ganxo al coll.

2- Apunta: adoquins, dos girs tancats i tres pujades

Mantenir el ritme vol dir mantenir el ritme sense quedar sense energia abans d’arribar al final. És per això que d’una banda cal tenir una mica de seny i de l’altra és imprescindible tenir presents els punts que demanen més atenció del circuit.

Pel què fa al tipus de paviment:

  • A Drassanes hi ha una zona de llambordes.
  • Al Moll de la Fusta hi ha zones d’asfalt ressaltades per a controlar la velocitat dels cotxes.
  • Al Passeig Picasso hi ha una petita mitjana que cal tenir en compte.
  • A Salvat Papasseit hi ha zones ressaltades, aquest cop amb plàstic.

Encara que mirant el mapa sembla que calgui destacar uns quants girs tancats, la realitat és que un cop dins de la cursa només cal tenir-ne en compte dos:

  • Passeig Lluís Companys: abans de l’equador de la cursa, girarem tancat a mà dreta per fer una mica de passeig avall abans de creuar el km5 i fer la volta per Wellington per anar a l’avituallament.
  • Passeig Marítim: just després del km9 haurem de frenar fort i sortir progressiu pensant quan llençar l’esprint.

Finalment, cal memoritzar aquestes tres pujades:

  • Entrada al Passeig Lluís Companys: és una zona daptada que pica una mica però només és un moment que passa volant.
  • El tram final del Passeig de la Circumval·lació: es fa llarg però no ho és tant com sembla, cal serrar les dents, prémer fort els punts, superar-ho i seguir endavant.
  • Carrer Andrea Dòria: aquí hi ha el tram de pujada decisiu, és aquell que ens pot ajudar a guanyar metres o a perdre’n respecte els rivals d’altres districtes que vagin al nostre ritme. Cal guardar-nos una alenada d’aire per a deixarlos enrere o evitar que s’escapin enllà.

3- La samarreta és fonamental

Al Correbarri no hi ha excusa que valgui per a no portar la samarreta de la cursa. A més de materialitzar l’efecte plàstic que s’ha pensat amb cura des de l’organització, ajudem a una cursa que estimem a tenir imatge de marca i a donar visibilitat als patrocinadors.

Però al Correbarri això no és tot, perquè dur la samarreta és molt més. Dur-la és formar part activament d’un equip, identificar-se amb un districte, establir vincles emocionals amb els companys de barri, compartir un objectiu comú amb els veïns que ens veuen entrenar i donar sentit a la competitivitat sana d’una cursa tan autèntica com aquesta.

Si aquest que t’avança va del teu color, cap problema. Però si la seva samarreta és d’un altre color, cal mirar si tens cames per a recuperar la posició. Que hi ha l’orelluda en joc! Per això, els meus trams preferits del Correbarri són l’arribada, que és una autèntica festa, i el tram de Passeig Picasso, on els que van i els que vénen es creuen i s’animen entre ells. I és que al Correbarri tots sumem!

4- El vent pot ser un molt bon ajudant

L’ambient ajuda a córrer més i el circuit és perfecte, però amb una mica de sort encara pot haver-hi un altre aliat per a fer un molt bon temps: el vent. I la seva aparició estelar pot donar-se al final del recorregut, al Passeig Marítim. És per això que just quan ens recuperem de l’esforç d’Andrea Dòria i sortim a primera línia de mar hem de mirar si tenim vent en contra o a favor.

Jo sempre creuo els dits per tenir-lo en contra, fer un esforç de 200m i llavors poder encarar la recta final amb el vent a favor. En cas que tinguem mala sort i no sigui així, la recomanació és fer 200m forts i administrar les energies que ens quedin per a anar progressiu i llançar l’esprint final quan estiguem segur que el podem mantenir fins a xocar la mà a l’Alberto, que ens estarà esperant.

5- Gaudeix, que hauràs d’esperar un any pel següent

Gaudir, gaudir, gaudir. L’últim consell de tots és gaudir al màxim d’una cursa feta amb esperit familiar que està pensada i executada per a què veterans i debutants ens i sentim molt a gust; una cursa feta des del cor que es fica dins del cor de tots; una cursa que l’únic que demana és que la fem amb il·lusió i que correm tant com poguem, i en això, que està a l’abast de la nostra mà, no podem fallar.

I quan l’haguem acabat, sentirem les ganes que el Correbarri torni a arribar.

I jo què?

Jo arribo a la millor 10k de Barcelona una setmana després de córrer la Marató de Munic. Tinc les cames cansades però estic d’allò més content després d’haver tornat a tastar la glòria de la Marató.

marc-munic-marato-2016-victoria

Així que el pla és clar: m’atiparé de valent a la fira del corredor i diumenge m’entregaré per a Sant Martí; cada any que passa és més difícil tornar a guanyar, però ho hem d’intentar. De moment, per a agafar forces, he menjat una xocolatina de cada districte.

correbarri-sant-marti-marc-soler

Anuncis

One Comment Add yours

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s