La Marató de Munic 2016, a examen

Una Marató que ha de bategar més fort

A la cursa reina de la capital bavaresa hi ha uns quilòmetres genials de natura, un tram preciós de casc antic i el final és a l’Estadi Olímpic, un punt crucial en la història de la ciutat. Però hi falta públic i posar-se una mica més a la pell del corredor per a convertir aquesta Marató en una experiència extraordinària. Munic es la ciutat del cor i cal que aquest cor el dia de la Marató bategui una mica més fort.


L’escenari és perfecte per a una Marató arrelada al territori que vulgui ser ben gran. La combinació entre zona verda -l’Englischer Garten a banda de gegant és preciós- i ciutat és la justa i el final a l’Estadi Olímpic una promesa brutal; però el cert és que tot plegat queda a mig camí del què podria arribar a ser si Munic sortís al carrer i l’organització mimés i pensés una mica més en els corredors.

Els serveis durant la cursa tenen nivell -punts d’avituallament, senyalització, traçat- però l’abans i el després fan curt -prèvia al calaix, línia de meta, avituallament final-. La samarreta té un bon disseny, però no té una marca que li aporti una dosi de qualitat. Els voluntaris i l’organització tenen un somriure preparat, però la logística sovint no és la ideal.

És per això que després d’haver-la corregut i sobretot d’haver-la gaudit, si hi torno, serà per comprovar que ha crescut, que s’ha fet gran i que millora la nota que ha tret enguany: un notable pels pèls que l’ha de motivar a seguir endavant.

Examen

  • Fira del corredor: està situada a l’Olympia Park, al palau d’esports. Té dos pisos, el primer és als passadissos de l’entrada i el segon a la pista. Hi ha autèntiques ofertes aprofitant la data i l’afluència de gent a la zona, però poca varietat per a triar i remenar. Que la Marató no és gran es nota, per exemple, amb la poca presència de paradetes d’altres maratons. Malgrat tot, hi ha els bàsics què fan falta a qualsevol corredor despistat.

marc-soler-marato-munic-2016-fira-corredor

  • Recollida de dorsals: encara que hi ha cues diferenciades per a 10k, mitja i Marató, dissabte al matí vaig haver de fer bastanta estona de cua per a després recollir-ho tot plegat amb un salt -tant el dorsal, a la pista, com la samarreta, a un estand a l’entrada-, cosa que fa pensar que faltaven voluntaris. El punt a favor és que permeten la recollida fins diumenge a primeríssima hora per aquells que arriben tard a la ciutat.

marc-soler-marato-munic-2016-fira-corredor-dorsal

  • Bossa del corredor: el gran inconvenient del sac que donen és que destenyeix! Hi havia uns quants flyers; informació sobre la Marató molt ben editada, molt clarificadora i de molta ajuda tant pels corredors com pels acompanyants; i mostres de producte impermeabilitzant. També hi havia un adhesiu per a decorar el xip, però jo porto el que em van donar a la Maratest.
  • Samarreta: un gran fracàs. No es tracta de l’absència d’una marca de primer nivell com a patrocinadora de l’esdeveniment -hi ha curses que tenen samarretes de qualitat sense una marca referent a darrera-, sinó que més aviat sembla una falta d’interès per part de l’organització. El disseny és correcte però la qualitat és com a mínim estranya. Vaig veure ben poca gent que la dugués durant la cursa. Per a una Marató no tenir una bona samarreta amb la qual poder sortir a entrenar de tant en tant és un error fatal.
  • Breakfast run: hi havia la tradicional cursa amb lederhosen però no hi vaig anar perquè vaig arribar dissabte al matí a la ciutat.
  • Pasta Party: inexistent. És un esdeveniment que a mi m’agrada molt perquè serveix per conèixer altres corredors, per viure l’ambient pre-Marató, per mantenir els nervis a ratlla, per fer una mica de tradició… però no n’hi havia i que no n’hi hagi, és una falta greu; una mica menys que la de la samarreta, però al cap i a la fi greu.
  • Guarda-roba: al voltant de l’Estadi Olímpic, entre boca i boca d’entrada al camp. És a cobert per l’arquitectura de l’estadi i no hi havia ni cues ni problemes de cap tipus. Només vaig trobar a faltar una mica de senayalètica aclaridora, perquè al voltant de l’estadi entre els corredors-turistes hi havia una mica de confusió. Tot plegat anava dins del sac degudament identificat que ens havien facilitat a la recollida de dorsals i els voluntaris els guardaven amb ordre i cura. Recollir va ser un instant.

marc-soler-marato-munic-2016-fira-corredor-tren

  • Recorregut: el punt fort del recorregut és que combina a la perfecció la zona verda, poc després de l’inici i gairebé fins arribar a la mitja, pel parc més emblemàtic de la ciutat, l’Englischer Garten, amb els quilòmetres necessaris per sumar-ne i el final des del centre històric fins a l’Estadi Olímpic. Però malgrat que a la primera part s’entén que no hi hagués afluència de públic, em sorprèn negativament que tampoc n’hi hagi massa a la segona. Vaig tenir la sensació que pràcticament la totalitat dels espectadors eren familiars d’algun corredor.

marc-soler-marato-munic-2016-fira-corredor-recorregut

  • Sortida: la sortida és poca cosa. L’accés als calaixos és lliure, es confia en la bona voluntat dels corredors que surten cada cinc minuts segons el temps acreditat, hi ha un speaker que fa el que pot però molt a la germànica i si em vaig desitjar una bona Marató amb algú va ser amb un parell d’italians que eren a prop meu. Una mica més de passió contribuiria a donar transcendència a un moment tant important com és el tret de sortida d’una Marató.
  • Avituallaments: estan molt bé, hi ha aigua cada 4km, beguda isotònica gairebé sempre, plàtans i en dues ocasions hi ha gels energètics. Estan ben senyalitzats i són una mica curts pels que estem acostumats a córrer a Barcelona, però fan el fet en una Marató (més Mitja i 10k) que en total compta amb vint mil corredors. En un vaig agafar un got d’aigua o de beguda isotònica amb gas, va ser un moment dur per la sorpresa i se’m va fer estrany, però queda com una anècdota i ja està. L’avituallament final és amb cervesa amb i sense alcohol, aigua, batuts de plàtan i de xocolata, pa sol -què? sí…-, barretes energètiques i diversos pastissos que segur que són boníssims però que costen d’empassar.

marc-soler-marato-munic-2016-arribada-grada-buida

  • Arribada: l’arribada podria ser de somni brutal, però queda tot a les nostres mans. L’Estadi Olímpic està asfaltat, no hi ha possibilitat de córrer pel tartà; la grada està buida, no se sent rugir el públic entusiasmat; malgrat la localització, la festa és més aviat modesta, no hi ha un ambientàs. En definitiva, els corredors hi hem de posar molt de la nostra part. Però si hem corregut 42km i 195m, en això no podem fallar i no ho fem.

marc-soler-marato-munic-2016-arribada-plorar

  • Medalla: la medalla, amb forma de cor, està ben dissenyada i és d’allò més autèntica. Llàstima de les pintures que la decoren, jo sóc més de coses senzilles i poc carregades, però això ja és una qüestió de gustos completament personal.

marc-soler-marato-munic-2016-final

  • Fisioteràpia: la zona de massatges està molt amagada si segueixes els cartells en comptes del sentit comú. Les indicacions per arribar-hi són molt confuses i en realitat és al mateix lloc que la fira del corredor! Després de trobar-la completant una gimcana, he de dir que vaig quedar molt satisfet amb el servei. Sense cua i amb molta dedicació. Vaig aixecar-me de la llitera amb més bones cames de les que tenia quan hi vaig arribar.
  • Dutxes: són les del pavelló, no estan massificades, l’aigua surt calenta i es pot sortir d’allà i anar directament a dinar, per tant, fantàstic.

marc-soler-marato-munic-2016-ar-medalla

  • Tornaré? Algun dia m’agradaria tornar per comprovar que la Marató de Munic que he conegut s’ha fet gran. Però de moment tinc moltes ganes de veure món.

I ara què?

Ara acabo de saber que no he tingut sort amb la ballot de Londres i he de confessar que ja he obert el calendari de maratons internacionals per veure què hi ha a la primavera: és una llàstima haver de descartar Viena perquè cau en Sant Jordi i ja m’han coincidit prou curses amb dies importants pel país com per a tornar a faltar en un dia important, però malgrat això de moment he vist allà Praga i Estocolm. El temps dirà!

De moment aquest diumenge per fi arriba el Correbarri, aquesta tarda passaré per la fira del corredor per atipar-me, fer-ho baixar amb una canyeta i tenir la meva samarreta a les mans! I després la nova (antiga) Cursa dels Bombers i la Behobia, que gairebé ja és aquí.

marc-soler-munic-marato-2016-correbarri

Anuncis

One Comment Add yours

  1. Marc, esto de la falta de ambiente lo vamos a solucionar pronto:
    YAAW Team, el equipo que anima a los últimos de las carreras, nace este domingo en Correbarri con la intención de que las carreras bateguen desde el inicio hasta la llegada del último.
    Ens veiem aquest diumenge!!!

    YAAW, You Are A Winner
    http://www.yaaw.team

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s