Prepara la Cursa de Bombers 2016

Una nova cursa per tornar als orígens

Després d’un fracàs d’allò més sonat en què es va destrossar una cursa per convertir-la en un festival, la Cursa de Bombers ha tornat. Ho fa amb Munich i sense Nike, tornant al circuit que la va fer gran i a finals d’octubre i una mica tard com a excepció aquest any. Però no ha canviat tot, l’esperit no s’ha apagat, els bombers hi seran i els més importants, els corredors, no hi faltaran.


Havia sentit a parlar de la Cursa de Bombers, però el primer contacte de debò que vaig tenir amb aquesta prova va ser quan feia ESO, a classe de socials. Tenia un professor que portava les samarretes de totes les edicions: la blanca amb un acudit a darrera, la vermella, la primera tècnica, la del seny i la rauxa…

I la primera cursa que vaig córrer seriosament, i amb seriosament em refereixo a mirant el recorregut i decidint quan aguantaria i quan tancaria fort els punys i premeria fort les dents, va ser una Cursa Bombers. També va ser a Bombers la primera gran decepció, vaig picar a l’edició del 2015. I ara em ve molt de gust retrobar allò que em va cridar l’atenció en aquesta nova edició que recupera allò vell que la va fer arribar a ser tan i tan gran.

Per viure amb èxit aquest retorn al passat que ens assegura que l’esperit mai no s’apaga jo recomano fer-ho així:

0- Endarrerir 1h al rellotge

No ens entretindrem a pensar si al llevar-nos serà més clar o més fosc; això ho deixarem per les avorrides converses d’ascensor. El cas és que a les 3h seran les 2h i ja està. Senzillament toca endarrerir una hora el rellotge abans d’anar a dormir per no arribar massa aviat diumenge al matí.

1- Per a fer marca cal sortir bé

La Cursa Bombers de millor marca personal arribarà a l’abril, aquest any podem intentar-ho però és cert que no serà tan òptim com en l’edició de l’any que ve. En qualsevol cas, en un circuit tan ràpid com aquest en el qual és important anar a ritme a més del 70% del recorregut, hem de començar concentrats des de la sortida i, malgrat la gentada, esforçar-nos per tal de trobar el nostre lloc a la cursa de seguida.

2- 3km de seny, 7km de rauxa i un esprint final

Hem de sortir activats però no hem de fer-ho amb el coet al cul. El primer objectiu és superar Paral·lel sense que se’ns escapi el tema de les mans. La mitja marxa de menys ens ha de durar tres quilometres; a continuació, després del gir agut a mà dreta per agafar Floridablanca ens hem de posar a ritme; i finalment hem de cremar-ho tot al deixar Ronda de Sant Pere per agafar Via Laietana i baixar avall. Només hem de guardar una gota d’energia per quan arribem al final, perquè girarem a mà esquerra per Marquès de l’Argentera i ens ha de quedar un últim gram de forces per a esprintar fins a creuar la meta i acabar esgotats.

3- Dividir el circuit en dues parts

Si mirem l’orografia del terreny i el desnivell, veurem que durant els primers cinc quilòmetres la cosa tendeix a pujar i que poc després de l’avituallament de mitja cursa -aquest any ha passat de 2 a 1, amb una mica de sort això serà l’únic que s’haurà perdut amb l’adéu de Nike- tot fa baixada.

És per això que el circuit queda dividit en una part un pèl més lenta on no ens hem de preocupar si sumen segons al crono la sortida i l’eslàlom entre corredors i el Paral·lel; i una part més ràpida on esgarraparem temps a tot arreu on puguem. Si som conscients d’això, no ens ha de preocupar excessivament el temps al pas pel km5 si ens veiem amb forces i ànims per aprofitar que el circuit es posa de part nostra per començar a retallar.

4- Tres pujades i tres baixades

Saber què picarà i on ens hem d’arremangar per a retallar és fàcil a la Cursa de Bombers. Són tres i tres, no ocupa espai a la memòria i són espais que hem transitat tantes vegades que amb una sola ullada ens els aprenem.

Fa pujada a:

  • Paral·lel: res de nou, senzillament que ens agafa al començament i cap amunt en comptes de fer-ho al final. Ja ens coneixem.
  • Urgell: 200m i avituallament, això ho farà més lleu.
  • Ronda Sant Pere: molt menys dura que a la Marató, però no li hem de perdre el respecte; en aquest cas són gairebé 700m quan tan sols queden 2km pel final.

I baixarem per a descansar o retallar a:

  • Marina: després de 3km a velocitat de creuer per Gran Via, podem recuperar durant 200m si se’ns ha fet etern o retallar si hem aguantat prou bé.
  • Passeig Sant Joan: són 200m més en els quals podem esgarrapar o agafar aire uns segons abans d’afrontar la Ronda Sant Pere.
  • Via Laietana: més d’1km de baixada, ara bé, no tot és el que sembla i cap al tram final planeja més que no pas baixa, les cames ho noten i és la voluntat qui ens ha de dur fins al final.

5- Cap de setmana de tradicions

Si aquest any la Cursa de Bombers no ens surt per a fer marca, tampoc passa res. Com a mínim estarem de celebració perquè una cursa important de la ciutat haurà recuperat l’essència que sempre l’havia fet especial i farem un lloc a la panxa per a poder posar-hi unes quantes castanyes, panellets i, potser fins i tot, una mica de moniato, que ja arriba Tots Sants!

I jo què?

Jo tinc ganes de tornar a la línia de sortida de la Cursa de Bombers en una mena de cita amb la història en la meva relació amb el món del córrer. Espero anar trobant les meves cames i començar a sumar bones sensacions de principi a final per acabar un mes d’octubre en què he corregut la Marató de Munic:

marc-soler-munic-marato-2016-celebrant-2

I la meva 10k preferida, el Correbarri:

marc-correbarri-2016-km4

I deixar pas al mes de novembre, que em durà fins a Donosti per córrer i viure un altre cop la Behobia:

behobia-2015-1

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s