La Cursa de Bombers 2016, a examen

L’esperit no s’ha apagat

La vam trobar a faltar a l’abril, però per qüestions de burocràcia la nova (antiga) Cursa Bombers s’ha hagut de reubicar al calendari provisionalment. Si l’objectiu era que no hi hagués un any sense Cursa de Bombers, està aconseguit. Ara l’organització té 6 mesos per preparar una edició com cal, les ganes i la il·lusió d’uns corredors que ens hem entregat  -n’hi ha que han sacrificat un pont per córrer-la- hi han sigut. Si nosaltres no hem fallat, ara li toca a la cursa treballar de valent per a estar a l’alçada l’any que ve. I és que aquest any, quan no s’han equivocat, ens han pres el pèl.


És bo que no marxi, però no pot quedar-se a qualsevol preu

Estic content que el 2016 no hagi estat un any sense Cursa de Bombers, no podia ser que Nike desgraciés aquesta cursa convertint-la en un festival absurd i desapargueés deixant-nos sense la possibilitat de poder-la córrer. Ara bé, superada aquella etapa de millora any rere any fins a l’error descomunal del 2015, calia estar a l’alçada. No es tractava només d’assegurar la continuïtat de la cursa sinó de tornar-la a situar com a cursa gegant de Barcelona de referència. I això no ha estat així. Quan l’organització no ha fallat -d’errors en cometem tothom-, ens ha pres el pèl i això és intolerable.

No pot haver-hi una cursa de 17-19€ amb una samarreta subcontractada de la qual l’espònsor tècnic, Munich, retalli l’etiqueta per a fer-la passar com a pròpia, amb un servei de guarda-roba deficitari pel què fa a espai i organització, xupitos d’aigua a l’avituallament, la fira del corredor allunyada de la civilització i, jo què sé, una cervesa dolenta a l’arribada.

marc-soler-cursa-bombers-2016

Examen

No m’atreveixo a posar nota perquè tinc el cor dividit entre la nostàlgia d’aquesta cursa que l’emoció de la sortida m’ha fet sentir i l’admiració pels bombers que l’han correguda, i la decepció amb una organització que ens ha pres per ximplets.

  • Recollida de dorsals: l’entrada a l’Open Camp a Montjuïc no compensa de cap de les maneres obligar els corredors a desplaçar-nos fins a l’Estadi Olímpic. En transport privat encara, com a mínim hi ha aparcament, però la combinació de transport públic és molt justa i l’atractiu de la fira del corredor és més aviat negatiu. És anecdòtic que a la inscripció poguéssim indicar que volíem recollir el dorsal dijous i que després rebéssim un email dient que havia estat un error, en aquest cas el canvi de plans es va comunicar amb temps.
  • Bossa del corredor: correcte. Una motxilla, una barreta de xocolata blanca per berenar i una San Miguel isotònica que a mi em sembla infernal, però això ja és una qüestió massa personal.
  • Samarreta: el pitjor de la cursa, un insult a tots els corredors. El rastre de l’etiqueta retallada és a totes les samarretes, Munich l’únic que ha fet ha estat comprar samarretes fetes a Bangladesh importades per una empresa Murciana i estampar-los el seu logotip. Em sembla una burla, una falta de respecte, una presa de pèl. Això no és esponsoritzar una cursa amb material tècnic, és riure’s de tots els corredors.
  • Guarda-roba: no entenc per què era dins del poliesportiu i no amb carpes aprofitant el Parc de la Ciutadella. Que Nike hagi marxat no ha d’implicar renunciar a allò que funcionava. Saturar un poliesportiu fent-lo servir de guarda-roba d’una cursa amb gairebé 15.000 inscrits és un repte innecessari. I que els dorsals no tinguessin una franja retallable per identificar la motxilla per desar-la i que aquest procés s’hagi hagut de fet a l’entrada del poliesportiu és una badada com una casa de pagès.
  • Recorregut: retorn als orígens, superat l’experiment fallit de l’any passat, aquest cop hem tornat a gaudir d’un dels circuits més ràpids de la ciutat. El moment més complicat és la sortida, ja que és estreta i tard o d’hora apareix l’efecte embut. Crec que es podria aprofitar l’afluència i els ànims dels espectadors que hi ha a Via Laietana per posar un cronòmetre al km9 que serveixi d’indicador oficial als corredors per a saber com van.

marc-soler-cursa-bombers-2016-km5

  • Sortida: emocionant, sense els xous als quals assistíem cada any a la Cursa de Bombers, però amb l’emoció d’una gran cita de l’atletisme de la ciutat.
  • Avituallament: els gots de cartró no em semblen mala idea en termes de contaminació i producció de residus, però sovint el contingut resulta insuficient per a avituallar el perfil de corredors d’una cursa que en reuneix gairebé quinze mil. A més a més, era molt minso, s’acabava de seguida i demanava molta atenció tenint en compte la riuada de gent. D’altra banda, un sol avituallament al km4 és un pèl massa d’hora en una 10k, no? A l’arribada esperava una beguda isotònica de veritat, no un experiment de San Miguel. Què hi farem! Com sempre hi ha de tot, i hi ha qui comenta que li ha agradat i abandonarà Powerade, ja ho veurem!
  • Arribada: és de les que té més afluència de públic i això sumat a la possibilitat de fer una bona marca i al perfil favorable de l’últim quilòmetre es nota. L’arribada és molt bona!
  • Tornaré? Després de sumar decepcions pel què fa a l’organització, em sortiria allò de “aquest any és l’últim”. Però d’aquí uns dies crec que diré “si tot va bé, li donaré una última oportunitat a l’abril”.

I jo què?

Jo vaig trobant més les meves cames, he superat el Paral·lel amb alegria, he mantingut el ritme a la Gran Via, he gaudit de les baixades per fer allò de descansar esgarrapant algun segon, m’he emocionat veient el ritme que duien els bombers equipats de dalt a baix, he gaudit de la baixada de Via Laietana i m’he anat a fer fer un massatget a l’arribada.

Ah! I he gaudit de l’atreviment de tots aquests que em llegiu i tot i no haver-nos saludat mai, us atreviu a venir a parlar amb mi; d’aquesta manera ens posem cara i això pren més sentit.

I ara què?

Ara panellets i moniatos, un pont en què no faig pont i la Behobia a tocar. I és que tinc moltes ganes de tornar a ser a Donosti, de banyar-me a la Concha, passejar per la Zurriola i la part vella, pujar a Igeldo, del pintxo-pote, de kaixo, bai, agur, gora!

Anuncis

6 Comments Add yours

  1. joan ha dit:

    Aupa, oso ondo txapeldun! Bona cursa avui, has arribat molt bé! Poc a poc trobant sensacions per perdre-les totes a la Behobia trencacames! Cuida’t molt 🙂

    Liked by 1 person

    1. marcsolerselva ha dit:

      Joan! Joan? Dóna’m alguna pista de qui ets, va!
      Aupa ahí! Si ens veiem a Donosti, pots confessar-m’ho allà, sabré aguantar dues setmanes d’intriga.
      Una abraçada!

      M'agrada

  2. Marc, qué tienes contra las camisetas murcianas?????!!!!
    Me parto ;@)
    Buena crónica y generosa la crítica, ya que lo normal es callarse y criticar sin más. Seguro que toman nota.
    Ens veiem en la próximaaaaaauuuuuuuu!!!!!

    M'agrada

    1. marcsolerselva ha dit:

      Carlitos! Contra les samarretes murcianes res! de fet, són murcianes si estan fetes a Bangladesh? Aquest és el primer problema. El segon és que l’espònsor tècnic prengui per rucs els corredors fent passar per seva una samarreta que no ho és.

      Gràcies per llegir-me, m’agrada tenir mirades afilades entre qui em llegeix!

      Una abraçada 🙂

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s