Prepara la Behobia 2016

Mugak hautsiz, bidea egin

“Superar barreres, fer camí” és el lema de la 52a edició de la Behobia/SS, la cursa de les curses. Una cursa de 20km a la qual no li fa falta arribar a la mitja per guanyar prestigi. Una cursa plena d’aplaudiments. Una cursa amb emoció que demostra que posar sentiments en comú converteix una cursa en una celebració. Una cursa de passió: des dels atletes fins al públic que congrega, un públic que es buida, anima i aclama com n’hi ha pocs.


La Behobia/SS es corre amb el cor, amb una sensació que et remou la panxa, amb la pell de gallina i amb un somriure radiant. La Behobia/SS es corre amb allò que a vegades costa tan descriure amb paraules, amb autèntics sentiments. I es viu, sobretot es viu.

Es viu el dia abans, passejant per Donosti, veient una ciutat que va amb vambes, es viu a l’anada cap a Irun, es viu sota el sol o sota la pluja -sembla que aquest any serà això segon- al calaix de sortida, es viu a cada metre, es viu en cada somriure i cada crit d’ànims, es viu a la meta, a la Zurriola i a la Kontxa, als millors bars a partir de l’hora de dinar de diumenge, a la nit de San Sebastián.

Sóc del parer que, en l’experiència Behobia, tot excepte la cursa s’ha de deixar que vagi sorgint i vagi passant: unes canyes aquí i uns pintxos allà. Però la cursa sí que s’ha de preparar i jo en aquest cas ho faig descarregant-me l’aplicació de la cursa per tot allò que té a veure amb logística i dividint el recorregut en quatre trams de cinc quilòmetres i l’arribada:

1- Sortida amb cap i primers tobogans

La Behobia s’ha de gaudir des de la primera passa, és imprescindible fer-ho així. Però cal tenir cap per a què això no canviï durant 20km. Per això a la sortida tindrem en compte que al km0 hi ha un pendent fort per accedir a la carretera. El km1 ens porta cap a Irun per la riba del Bidasoa fins al km2, que passa pel centre de la ciutat, una zona amb molt públic agrupat a les cunetes i el primer avituallament.

El km3 ens acosta cap a Ventas amb els primers tobogans de la cursa. I del km3 al km4 coronem l’alt d’Arretxe i deixem Irun enrere amb una baixada lleugera. El següent quilòmetre, el que fa 5, el farem baixant i aprofitarem per a recuperar abans d’afrontar la pujada més dura de la cursa.

2- Pujada a Gaintxurziketa i 2,5km per a recuperar

Després de l’avituallament amb aigua del km5, el km6 comença amb la rampa més temuda de a cursa, la que puja a Gaintxurizketa i el km7 és tot de pujada, passets, ritme, bracejar i cap amunt. A partir d’aquí trobarem ambient de Tour de France, gent a banda i banda disposats a donar-ho tot animant i ens n’hem de servir per a no parar de pujar. Al km8, amb el cim més dur darrera nostre, comença la baixada cap a Errentería.

A continuació seguim baixant i hem de procurar no deixar-nos endur per l’eufòria de la baixada; l’objectiu aquí ha de ser trobar un ritme amb el qual puguem córrer i gaudir de la cursa. I passarem pel km10, equador de la cursa, encara en baixada amb la idea de mantenir ritme quan arribem al pla. Haurem trobat fruita, beguda isotònica i aigua per a recuperar-nos una mica.

3- El tram més pla i la sorpresa de Capuchinos

A Errentería gaudirem del tram més pla de tot el recorregut mentre creuem l’Alameda. Ens cruspirem el km11 i al km12 ens donarà energia una zona molt animada amb la que hem d’agafar forces pel que vindrà. I és que la sortida d’Errenteria amaga una trampa: la pujada a Capuchinos, al km13, és curta però s’ha de prendre molt seriosament. Abans ens hidratarem a l’avituallament i si volem podrem agafar alguna cosa de fruita.

El km14 comença amb els últims metres de l’ascenció a Capuchinos, que es fan notar a les cames, i a continuació comencem a baixar per afrontar els últims cinc quilòmetres de la cursa.

4- L’últim ascens de la jornada

Entrarem a Donosti pujant i baixant de Buenavista al llarg del km15. I al km16 veurem a l’horitzó l’alt de MIracruz, l’últim gran ascens de la jornada. Ens hi acostarem per Herrera i des de dalt, al km17, ja veurem la silueta de la ciutat.

La baixada la farem per l’avingua d’Ategorrieta direcció el barri de Gros, tindrem el darrer avituallament abans de l’arribada, i serà a partir del km18 quan trobarem terreny favorable. Al km19 sentirem l’escalfor del públic i serrarem ben fort les dents per superar amb èxit el tram de l’Avinguda de Navarra que puja i que ens porta fins a la Zurriola.

5- Zurriola: recta final

Els aplaudiments i els crits d’ànim del públic ens faran volar durant els últims mil metres, el km20 és la culminació perfecta d’una experiència excepcional. Creuarem la Zurriola i el pont del Kursaal per arribar a la meta i gaudirem com poques vegades ho hem fet de l’arribada d’una cursa en la que haurem fet camí superant barreresmugak hautsiz, bidea egin– i a la qual voldrem tornar l’any que ve.

Després, la idea és que la cursa continuï amb l’avituallament final i la gastronomia de la ciutat. Però per això ja sí que no hi ha guies i cal que cadascú tiri d’experiència, segueixi els millors consells i es deixi endur per la màgia d’una ciutat que viu un dels seus dies més grans de l’any.

I jo què?

Jo vaig a la Behobia amb molta il·lusió i amb bastanta més roba d’abric que l’any passat, que va ser un any molt calorós. Abans de viatjar he assistit a una xerrada de la nutricionista d’adidas Runners Barcelona, la Saioa Segura, per saber com encarar la prova nutricionalment i he pres bona nota dels seus consells.

saioa-adidas-runners-nutricioI tinc moltes ganes de córrer però sobretot de tornar a viure l’ambient d’una cursa que és cultura popular, molt més que un esdeveniment i que una prova esportiva, una cursa que és un sentiment sense fronteres, helmugarik gabeko sentimendua.

Anuncis

2 Comments Add yours

  1. Rugbyman ha dit:

    molt bona descripció Marc. Peró una coseta, ja no es el “pirate” amb la seva furgo i la musica Heavy cap al km 15 crec recorder? Aquest paio si que era un espectacle.

    Molta sort i Oso ondo

    M'agrada

    1. marcsolerselva ha dit:

      Moltes gràcies per la teva opinió! I no sé si hi serà el famós pirata, però jo espero que sí, que és un punt clau!

      Moltíssima sort, oso ondo, gora Behobia!

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s