La Behobia/SS 2016, a examen

La Behobia/SS és l’essència del córrer

Vocació, dedicació, ambient, ànims, esforç. Públic, organització, corredors. Sensacions, sentiments, emocions. Vint quilòmetres per buidar-se i anar-se omplint de tot. La Behobia – San Sebastian és això, una cursa que té la sortida i l’arribada al cor; una cursa que es corre amb tot: des del cap de l’organització, fins als peus dels corredors, passant per les mans dels voluntaris que allarguen gots d’aigua i posen medalles i per les del públic, que no paren d’aplaudir per a animar. La Behobia es corre amb un somriure a la cara des del principi fins al final. Gora Behobia!


Tots els corredors hem d’anar almenys una vegada a la vida a córrer la Behobia/SS per a trobar-nos amb l’essència del córrer i per comprovar que hi ha vegades que això va molt més enllà. I quan hi anem, sabem del cert que repetirem. Perquè la Behobia és una festa de l’esport popular en la qual tothom és imprescindible i desenvolupa el seu paper amb un protagonisme especial.

Hi ha els que organitzen l’esdeveniment: ho fan cuidant cada detall, intentant corregir cada error detectat i fer anar més enllà cada encert aconseguit. També hi ha els que el fan possible: tant els voluntaris que són al lloc indicat al moment indicat amb el millor somriure; com els espectadors, repartits al llarg de 20 quilòmetres preparats per a animar, disposats a empènyer  tots els corredors fins la meta, a donar-los l’energia necessària per no deixar de gaudir corrent ni un instant. I amb tot això, els atletes només han de ser protagonistes, només han d’oblidar-se de qualsevol preocupació perquè està en mans de l’organització, i dedicar-se a la cursa a fons, perquè quan els calgui energia hi haurà espectadors per donar-los-en i quan ho estiguin fent molt bé, hi haurà públic cridant “oso ondo“, “segi“, “aúpa ahí“, “ánimo txapeldun“.

behobia-2016-whyirunbehobia-entrenament

Examen

  • Fira del corredor: ha quedat petita per a tantíssima gent. Aquest any la pluja ho va posar en evidència, aguantar sota l’aiguat perquè el pavelló estava col·lapsat és exagerat. A dins hi ha una mica de tot -gairebé la meitat és zona adidas- per endur-se un record, aprofitar una oferta o comprar un gel d’última hora. La zona està bé perquè és fàcil accedir-hi tant amb transport públic com privat, però estaria bé repensar-ho per a què ningú es quedi al carrer, que si fa bo, encara, però si plou, anem malament. A banda d’això, hi havia diverses activitats per a fer: des de provar vambes en una roda de hamster fins a fer-se una foto tipus polaroid, passant per personalitzar les vambes. La fira de la Behobia és un lloc on estar-s’hi una estona.

behobia-2016-whyirunbehobia-fira-del-corredor-marc-soler

  • Recollida de dorsals: és a Anoeta, està ben organitzada i ja allibera espai a la fira, on es recull la samarreta. Tot està molt ben indicat i és un tràmit molt ràpid. El problema no és aquí, és a la cua del velòdrom.
  • Bossa del corredor: el millor de la bossa del corredor és la revista de la Behobia/SS, amb tota la informació imprescindible per l’ocasió, una bona lectura per una estona de repòs o pel tren cap a Irun per diumenge al matí.

behobia-2016-whyirunbehobia-marc-soler

  • Samarreta: a mi la samarreta de la Behobia sempre m’agrada molt. La qualitat és acceptable i el disseny i el lema sempre, sempre, sempre estan molt ben treballats. Que això sigui així, juntament amb l’experiència de la cursa, és el que fa que durant tot l’any la portin molts corredors quan surten a entrenar.

behobia-2016-whyirunbehobia-adidas-runners-barcelona-4

  • Breakfast Run: no va ser un breakfast run però sí que va ser un entrenament matinal. adidas Runners Barcelona vam sortir a rodar des del velòdrom fins a la Concha i tornar. Sempre he estat molt a favor d’aquestes activitats perquè fan societat, serveixen per conèixer gent i per a mantenir els nervis a ratlla. Encara que vaig arribar justíssim de temps perquè era a les 12h i viatjava dissabte des de Barcelona, va ser genial poder sortir a trotar i gaudir amb companys i amics corredors.

behobia-2016-whyirunbehobia-marc-soler-carles-castillejo

  • Pasta Party: si no fos perquè els que veníem d’AR Barcelona hi vam anar, amb prou feines haguessin estat 10 persones. Sort que érem 30 i vam omplir unes tres taules, sense això hagués estat un desastre de convocatòria absolut. Suposo que, malgrat l’encert nutricional, és un error logístic oferir un sopar de pagament pels corredors de la Behobia a una capital gastronòmica com Donosti. Ara bé, s’ha de dir que l’àpat va ser molt complert: amanida de pasta, pollastre i iogurt.

behobia-2016-whyirunbehobia-pasta-party

  • Guarda-roba: cal arribar-hi d’hora per a què no s’escapin els camions i és molt fàcil fer-ho seguint els consells de l’aplicació de la cursa. I recollir la motxilla a l’arribada és un moment, ja que com tot en aquesta prova esportiva està molt ben organitzat.
  • Recorregut: no es tracta de per on passa sinó de qui hi ha. I el recorregut de la Behobia és especial perquè està ple de públic amb moltes ganes d’animar i de corredors amb fam de quilòmetres. I això és el que converteix els quilòmetres d’autovia en trams entretinguts i el pas per tots els nuclis urbans en trams de pell de gallina. Per mi no és tan dur com sembla però se li ha de tenir respecte i una manera excel·lent de fer-ho és amb l’app Behobia Safe, una aplicació desenvolupada per a conèixer a quin ritme córrer cada tram per a fer-ho amb seguretat, tot un encert per part de l’organització
  • Sortida: una de les coses que fa gran la Behobia/SS és que des del primer instant tots els corredors són igual d’importants. Si bé l’organització és molt exigent amb els calaixos -sortir abans comporta ser desqualificat-, hi ha sortida per a tothom, des del primer fins a l’últim tenen música, compte enrere, vídeo marcador i un tret per a començar. L’inici de la Behobia/SS promet molt, funciona amb precisió quirúrgica i el corredor, encisat per tot plegat, té la sensació que això només pot anar a millor.
  • Avituallaments: fins a set avituallaments en carrera són una animalada, això és estar al servei del corredor. Estan ben senyalitzats, són prou llargs com per no patir si no agafes el got a la primera i hi ha certa distància entre l’avituallament sòlid i el líquid per a poder prendre de tot amb calma. El punt de millora es troba clarament en la senyalització de la carpa d’avituallament final, a molts corredors els va passar per alt i es van quedar sense caldet, entrepà de pernil dolç, més beguda isotònica i neula típica de la ciutat.
  • Arribada: l’arribada de la Behobia/SS comença just després de la sortida. En aquesta cursa hi ha 20km d’arribada o això sembla per l’afluència de públic i la manera d’animar que tenen. I no puc dir més, perquè per a entendre’m s’hi ha de ser animant o corrent o totes dues coses. Així que tocarà ser a Donosti per la Behobia de l’any que ve.
  • Medalla: l’autèntica medalla de la Behobia es porta a la cara amb forma de somriure des de la sortida. Però tenir-ne una de metàl·lica com a record i com a ritual també està molt bé. A la foto, una medalla gegant.

behobia-2016-whyirunbehobia-medalla

  • Fisioteràpia: n’hi havia però aquest any no hi vaig anar. Segur que funcionava molt bé, en aquesta cursa no pot ser d’una altra manera.
  • Tornaré? Clar que tornaré, la Behobia la correré un altre cop l’any que ve! és un pla perfecte de mitja tardor i m’encanta, m’encanta, m’encanta molt.

I jo què?

behobia-2016-whyirunbehobia-adidas-runners-barclona

Jo vaig matinar dissabte a Barcelona per a arribar a l’entrenament d’adidas Runners a Donosti. Sortir de l’autovia no va ser tan fàcil com semblava i després d’unes quantes voltes intentant endevinar com arribar a Anoeta, vam aconseguri arribar amb el temps just per a canviar-nos i sortir a trotar. La veritat és que va valdre molt la pena estirar les cames del viatge anant des del velòdrom fins a la Concha i tornar.

behobia-2016-whyirunbehobia-pintxos

Un dinar de pintxos recomanats des de Barcelona per una donostiarra de dalt a baix i després tarda d’organització: samarreta, dorsal i passejadeta. Al vespre, amb tot preparat per l’endemà, tocava pasta party al barri de Gros. Vam ser quatre gats però vam sopar molt bé i sobrava tant menjar que vaig poder endur-me uns iogurts de cooperativa per esmorzar. I a dormir d’hora que l’endemà tocava matinar.

behobia-2016-whyirunbehobia-pasta-partyDiumenge tots estàvem pendents del temps i encara que caminant fins al tren em va quedar la jaqueta amarada d’aigua i mentre esperàvem el moment de sortir a Behobia va caure un petit aiguat, la pluja va respectar tota la cursa. Es comentava “quedarem xops”, però al final res. I sense pluja i sense fred malgrat la màniga curta, vaig córrer fins a Donosti somrient. El més dur va ser posar les cames a ritme, perquè encara sentia les sèries que vaig fer dijous per aconseguir molts gamusinos. I el més complicat va ser entendre per què els bascos que anaven a ritme a la pujada corrien més a la baixada. I com que encara no ho he aconseguit, hauré de tornar-hi l’any que ve.

El recorregut el recordava perfectament de l’any passat i res em va agafar per sorpresa. Quan la cosa pujava m’acostava al públic per sentir la seva escalfor i per agafar energies o avituallava o allargava la mà als més petits dient “txiki!” per a què me la xoquessin ben fort. Mentre ho recordo encara se m’eriça l’esquena. Sense adonar-me’n van anar caient els quilòmetres i de cop i volta ja encarava la recta del Kursaal. Aquest any a l’arribada hi havia la Maria amb un somriure ple d’il·lusió i hauré de mirar de convèncer-la per l’any que ve, que això que fos a l’arribada amb tanta força em va encantar i ens han quedat pendent el Bar Néstor per anar a dinar.

behobia-2016-whyirunbehobia-vambes-chillidaLa Behobia és massa, entre moltes altres coses, perquè comença molt abans i acaba bastant després de creuar la línia de meta. I és que d’una banda em vaig quedar una bona estona a animar a l’arribada per veure els companys que també corrien i per no deixar mai de ser allà, i de l’altra perquè els pintxos, els xuritos i l’anar de bar en bar fins l’hora de dormir són imprescindibles per viure l’experiència al complet.

behobia-2016-whyirunbehobia-correbarriI dilluns, abans de tornar a Barcelona, una bona passejada fins als afores de la ciutat, fer-me la foto tradicional amb la samarreta del Correbarri que m’acompanya a cada viatge i un dinar euskaldun de veritat. I fins l’any que ve, agur Donosti, gora Behobia!

behobia-2016-whyirunbehobia-paisatge

I ara què?

Ara toca tornar a la realitat, la Behobia s’ha acabat encara que, en una mena d’atac de nostàlgia, al primer entrenament de la setmana part de l’expedició d’adidas Runners Barcelona que hi vam anar duguéssim la samarreta per a la foto.

behobia-2016-whyirunbehobia-adidas-runners-barcelonaPerò les emocions no s’acaben aquí, la pròxima cursa que correré és la Jean Bouin i serà una cursa especial, perquè la faré d’una manera que no he fet mai. La correré al costat del Ricard, que farà la seva primera 10k. I em sembla que em farà patir, perquè té moltíssimes cames i unes ganes de menjar-se el món brutals.

Anuncis

6 Comments Add yours

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s