Prepara la Cursa dels Nassos 2016

5 consells per a l’última de l’any

Diuen que en aquesta cursa guanyarà qui arribi primer, per nassos; jo dic que hi guanya tothom: els uns perquè acaben l’any corrent, els altres perquè aprofiten l’ocasió per cremar els turrons, aquests perquè fan millor marca personal a l’última oportunitat, aquells perquè gaudeixen corrent i rient de l’última cursa abans de les campanades i els de més enllà perquè compleixen el propòsit de córrer durant el 2016 començant a fer-ho l’últim dia de l’any.


La Cursa dels Nassos és cita obligada, l’última de l’any. I situada enmig de festes és un espai de trobada que reuneix a corredors amb propòsits molt diversos, des de fer una nova MMP fins a córrer amb un nas de l’Home dels Nassos, amb un gorro de Pare Noel, embolicats com un arbre de Nadal o a ritme de grup de heavy metal.

Aquest esdeveniment tant emotiu i especial per a Barcelona és l’oportunitat perfecta de passar les últimes hores de l’any fent esport i aquesta edició ve carregada de novetats: hi haurà un espectacle làser d’il·luminació i els corredors hi podran participar amb l’avituallament de leds que hi haurà situat al km9; la cura estarà cardioprotegida a cada quilòmetre; a l’arribada hi haurà una catifa, massatgistes un cop creuada la meta i avituallament sòlid amb fruita de la casa Ametller; i el nou espònsor tècnic és Joma.

Tant si l’objectiu és córrer ràpid -a l’edició del 2015 més d’una desena d’atletes van arribar per sota de 30 minuts- com si és començar la festa del canvi d’any, jo crec que la Cursa dels Nassos s’ha de córrer tenint en compte això:

1- La primera dificultat és la massificació

El recorregut és pla, el circuit és de marca i els carrers són amples. Però la primera dificultat és la massificació. A la Cursa dels Nassos hi ha tanta gent que el més complicat és trobar el lloc a la cursa de cada corredor. La data i l’orografia del terreny la fan ideal per a fer marca, per a fer festa i també per a començar a córrer, de manera que cal tenir paciència durant els primers metres després del tret de sortida i no obsessionar-se amb eslàloms, ja que són un risc mental i físic.

Un cop superada aquesta dificultat, especialment el primer revolt cap a la dreta i un primer quilòmetre que acostuma a sortir més lent del que esperem, enfilarem cap a la Ciutadella. A partir d’aquest moment la cursa ja s’haurà anat estirant i la densitat de corredors s’haurà anat reduint. Serà l’hora d’arremangar-se i posar-se a córrer de valent.

2- Un canvi de recorregut i un canvi de sostenibilitat

Les cintes per a combatre els retalladors, els punts quilomètrics cada 500m i el cronòmetre del km9 es mantenen; les novetats d’aquest any són un canvi de circuit a la rotonda que hi ha on es troben el passeig Clavell i el passatge Llacuna i un canvi als avituallaments.

Pel què fa al recorregut: farem la rotonda per dins en comptes de per fora, l’objectiu d’aquesta mesura és reduir el número d’empentes, ensurts i caigudes que acostuma a haver-hi en aquest punt del recorregut. Els metres que es perden es recuperen allargant l’anada i la tornada de la Ciutadella i el nou recorregut està homologat, així que no cal patir.

I pel què fa als avituallaments: aquesta vegada l’aigua es donarà en gots de cartró en comptes d’ampolles. L’objectiu és reduir l’impacte ecològic d’aquesta prova, cosa que em sembla molt bé. I de passada els atletes que la corrin, aprendran a beure aigua en gots de cartró, que sempre fa més autèntic i és un aprenetatge d’allò més útil.

3- Nota mental: tres pujades i un gir

Els corredors habituals coneixem les pujades del recorregut amb els ulls clucs, però mai és sobrer fer memòria. A la Cursa dels Nassos les tres pujades que cal recordar són:

  • Passatge Llacuna: després d’una rotonda que aquest any farem per dins, trobem la primera pujada. És curta i la podem fer a ritme. Sobretot cal estar atents als problemes que puguin sorgir de la saturació de corredors.
  • Passeig Circumval·lació: a l’equador de la cursa seguim aquest passeig fins a trobar Marina; la pujada és dureta i cal tenir cap perquè a continuació vénen gairebé 750m de carrer Marina, sense picar però cap amunt.
  • Carrer Pallars: després de l’últim tram del carrer Marina, que ja ens posa en situació, arriba l’inici de Pallars. Són 100m que pugen i que ens duran fins al zig-zag abans de les dues grans rectes del final.

A més a més, també cal prendre nota mental del puja-i-baixa pel passeig Picasso. Aquest tram, que serveix per a quadrar la distància de la cursa, compta amb un gir de 180º que hem de fer amb molta precaució, sense atropellar i sense tallar ningú. Arribar-hi sempre és atabalador, perquè força els genolls i perquè ens obliga a buscar un bon lloc dins al cursa; i sortir-ne és dur perquè cal posar-se de nou a ritme. Però alhora és un bon punt per a desitjar bon any als coneguts i desconeguts que vénen en direcció contrària. Els trams de trobada sempre m’han agradat molt!

4- Dues grans rectes per acabar

El final de la cursa comença al km8, quan només queden dues rectes: una de 1500m i una altra de 500m per completar els 10000 de la Cursa dels Nassos. Arribats en aquest punt l’objectiu ha de ser aprofitar per recuperar temps sense que se’ns facin llargues. Acabar l’any sense alè abans d’hora seria un error fatal pel 2016.

La meva recomanació és arribar a la sortida de la Cursa baixant per la Diagonal i per Selva de Mar, de manera que calcant el recorregut que farem després, poguem agafar referències visuals per a administrar els últims esforços així com comptar els arcs inflables i memoritzar bé quants n’hi ha abans de la meta, ja que n’hi ha tants que sembla que el que té l’alfombra i el cronòmetre no arriba mai.

5- Mitja a ritme de cursa i mitja serrant fort les dents

Per a fer un bon temps l’estratègia passa per a dividir la cursa en tres parts: durant la primera -aproximadament fins al km 1,5- hem de buscar el nostre lloc sense obsessionar-nos; durant la segona -fins al km8- hem d’anar a ritme, superant les pujades amb bones cames mantenint el crono a ratlla, i finalment a la tercera part serrarem ben fort les dents per a buidar-nos durant la Diagonal i la recta de meta, sempre de menys a més, guardant un punt de bogeria pel final.

I jo què?

A mi m’agrada molt acabar l’any corrent, m’agrada que la Cursa dels Nassos sigui de tarda perquè és diferent i m’agrada desitjar bon any nou als companys amb qui comparteixo calaix, entrenaments i quilòmetres al llarg de tota la temporada.

trail-prades-tossal-baltasana-2016

I jo, a l’equador d’aquestes festes, superats el dinar de Nadal i el de Sant Esteve i amb el d’Any Nou i el de Reis a davant, he fet una mica de vacances i he anat a Prades, on he compartit quilòmetres de trail i de senderisme amb un bon amic per la Vila Vermella i pel Montsant, i a la Cerdanya per a fer raquetes de neu i sentir l’hivern a les meves mans. Així que l’objectiu d’enguany és ben clar: gaudir, gaudir molt.

marc-neu-lles-raquetes

Anuncis

2 Comments Add yours

  1. Per molts anys, company!!!!!

    M'agrada

    1. marcsolerselva ha dit:

      Igualment 😀 Que per molts anys la correm!

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s