5 records del 2016

És hora de fer balanç

Quan canvia l’any arriba el moment de fer balanç, de pensar on era l’any passat i de veure què he après, quins són els millors moments, les millors decisions, el què cal mantenir i el què cal canviar. Aquest 2016 per a mi ha estat un any ple d’aprenentatge a nivell esportiu i humà pel què fa al món del córrer i estic molt content de tot el què he après i dels projectes en els quals he participat.


#1 He sigut un autèntic maratonià

Quan faltava un mes per a la Marató de Barcelona em vaig trencar el braç jugant a futbol. A la sala d’espera de l’hospital només pensava en poder-la córrer i vaig maleir el doctor que em va dir que tenia el colze trencat, com si hagués estat culpa seva. Les ganes de córrer van poder amb mi, vaig tornar amb massa quilòmetres abans d’hora i em vaig endur de record de les mitges de Granollers i Barcelona una sobrecàrrega brutal.

arribada-maratest-2016-caminant

Per sort em van agafar unes bones mans -mai diré prou vegades gràcies a l’Hernán– que em van posar els músculs a lloc, em van fer córrer i plorar i em van recuperar a temps. A la Maratest tot just era capaç de completar 15km fent caco -caminar i córrer-, però tres setmanes després vaig creuar la línia de sortida i la d’arribada de la Marató de Barcelona.

marc-marato-barcelona-arribada

Va ser aleshores quan em vaig convertir en un autèntic maratonià: havia recuperat com un atleta, havia patit, havia persisitit i havia corregut com un valent sempre somrient. La Marató va ser meva i des d’aleshores ens estimem més que mai.

#2 He fet de voluntari

Després de córrer la Cursa de RAC1 a Girona, vaig quedar-me a l’avituallament final donant un cop de mà a l’organització. Això de fer de voluntari en una cursa ho tenia al cap des de feia temps, però entre una cosa i una altra no va ser fins aquest juny que ho vaig fer. I em va encantar.

cursa-rac1-girona-2016-devesa

Fer de voluntari en una cursa és una experiència que recomano molt intensament. L’agraïment dels corredors que arriben esgotats a meta és dels més sincers que hi ha en aquest món. I donar-los una ampolla d’aigua quan acaben de creuar la meta és un acte molt senzill que ens fa millors atletes i més humans.

#3 He viatjat per a córrer

He viatjat a Roma per a córrer la Marató d’aquesta ciutat. Els viatges per a córrer m’agraden molt perquè em permeten conèixer o retrobar un lloc del món en un dia especial. I Roma va ser espectacular.

marc-arribada-roma-2016-public

I també he corregut la Marató de Munic, la primera Marató acompanyat, una Marató que la companyia va fer preciosa. Amb la Maria vaig descobrir una ciutat que té una plaça que enamora, un parc gegant per a recórrer amb bici o corrent i un mercat a l’aire lliure amb el millor dinar de la ciutat.

marc-soler-munic-marato-2016-maria

Però això no és tot, aquest novembre he viatjat a Donosti per a córrer la Behobia/SS amb la bona gent d’adidas Runners Barcelona i gaudir dels aplaudiments del públic basc. La Behobia és una cursa mítica molt recomanable que ha de ser fixa al calendari de tots els que hi han anat un sol cop.

behobia-2016-whyirunbehobia-entrenament

I també he estat a Copenhaguen amb els amics d’adidas Runners d’arreu d’Europa, que aquest desembre van venir a Barcelona per a participar a l’esdeveniment Metal. Copenhaguen va ser un viatge de descoberta en molts sentits d’entre els quals el més destacat és el personal, company!

marc-maria-david-ar-barcelona-festa

#4 He format part d’una comunitat

Des del juny faig molt més que córrer amb adidas Runners Barcelona. Com a mínim dos cops a la setmana ens trobem per a fer uns quilòmetres, unes sèries, uns exercicis de tècnica de carrera, algun joc i, sobretot, passar-nos-ho molt bé.

adidas-runners-barcelona-metal-event-foto-family

Formant part d’aquesta comunitat no només he conegut gent excel·lent d’aquí, sinó que també he tingut l’oportunitat de viatjar i de conèixer corredors que des d’altres ciutats d’arreu del món també formen part d’aquest projecte global. I he tingut la sort d’aprendre, d’aprendre molt i moltes coses, de tot i de tothom.

equip-adidas-runners-barcelona

Amb en Carles Castillejo de capità i en Llorenç Sales de coach, he fet de pacer al costat d’en David, en Ricard i la Cristina en un equip en el qual també tenim la sort de comptar amb la Montse, la Saioa i en David Serra. I he après la importància de mantenir el ritme però sobretot de mantenir al màxim l’ànim i la motivació. I pel què fa a la recompensa d’aquesta tasca no cal esperar als resultats de les curses de cada cap de setmana sinó que és diària i amb forma de somriure, confiança i agraïment.

#5 He viscut un debut en 10k

I al novembre vaig tenir la immensa sort d’acompanyar el Ricard en el seu debut en una cursa de 10k. Compartir els nervis de la sortida, els moments de velocitat dels primers quilòmetres, el treball i la batalla dels moments més durs, la valentia de l’esprint fins a la meta i l’abraçada a l’arribar mereixen una menció especial en aquest balanç.

jean-bouin-2016-marc-ricard-arribada-2

#Bonus track: He escrit una columna al diari

He tingut la sort de poder parlar de córrer una Marató a El Periódico i al diari Sport. Em van plantejar la possibilitat de fer-ho i no m’ho vaig pensar ni un instant, tenia moltes ganes d’explicar coses i veure’m imprès al diari va ser acollonant.

marc-article-marato-diari-sport-2016

I ara què?

Ara toca seguir fent tot el que m’agrada per a viure un 2017 molt intens. Toca aprendre dels errors comesos, aprendre a estar lesionat i a fer repòs. I toca seguir vivint cada quilòmetre al màxim, gaudint de cada passa, passant-m’ho bé a cada entrenament. Toca creure a cada línia de sortida i creuar amb força totes i cadascuna de les línies d’arribada que m’esperin. I que se’m posi la pell de gallina cada cop que senti la paraula Marató.

marc-soler-munic-marato-2016-adidas-runners

Toca seguir somrient i toca saber fer-ho sempre, fins i tot després del pitjor moment. Perquè no s’hi val quedar-se encallat en un quilòmetre difícil com el 37. Toca seguir amb el somriure preparat, perquè si cau el crono, depèn exclusivament de mi poder-lo aixecar.

missatge-a-terra-marato

Toca escriure missatges d’ànim a terra, dir-los en veu alta i cridar-los als quatre vents. Toca compartir i donar, sobretot donar. Toca descobrir i ensenyar. I aprendre, especialment ensenyant. Toca comprometre’s. Toca somiar i seguir lluitant per a fer els somnis realitat. Toca desitjar sabent que s’ha d’anar en compte amb allò que es desitja perquè després cal fer-ho realitat.

I per a què així sigui, avui cal tornar a sortir a entrenar.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s