Prepara La Mitja 2017

5 consells per la Mitja de Catalunya

El curs de la gran majoria de corredors comença amb La Mitja. La Mitja i punt, no cal dir res més perquè tothom sap que és la de Granollers (i La Garriga i Les Franqueses del Vallès). Aquesta és una cursa que als corredors ens encanta i no és ni pel circuit, que és entre lleig i molt lleig al principi i bonic al final, ni pels serveis que ofereix i els regals dels patrocinadors, que són uns quants. Ens encanta per l’ambient que creen els veïns que baixen al carrer a animar fent que La Mitja sigui especial.


Les cuines dels corredors de La Mitja durant el febrer estan més netes que mai, ja que tots s’enduen a casa un pot de KH-7. I en aquestes cuines la setmana de després s’hi menja pasta Gallo, proveïdor d’hidrats de tots els participants. Però no són els regals el que fa sortir als corredors barcelonins de la Ciutat Comtal per anar a córrer a fora de Barcelona. Sinó que és l’esperit de la cursa, les ganes de millorar de l’organització i el caliu que fa l’afició, capaç d’escalfar el matí més fred i plujós.

Aquest any la marca patrocinadora ha canviat, ha passat a ser Diadora, però es mantenen la mitja Marató, el 10k i el Quart i també se celebren l’Open i la Mini,  així com la possibilitat de recollir la bossa del corredor a Barcelona, tot un encert que ens estalvia desplaçaments i millora la logística, i el servei de guarderia pels més petits.

Però si s’ha de destacar una cosa de l’organització de La Mitja, és la voluntat de millorar escoltant els corredors. A la tardor ens van preguntar amb una enquesta què ens semblava l’hora de sortida i recollint l’opinió dels atletes s’ha avançat mitja hora. A més a més, s’ha avançat el punt de sortida, que es manté al mateix carrer però queda més a prop del Palau d’Esports i l’àrea d’arribada.

Jo correré la Mitja i ho faré tenint en comtpe això:

1- Una recta final molt llarga

La recta final fa més de 3km i, per tant, és més important que mai saber-se regular, perquè fondre’s abans d’hora pot ser molt perillós i ens pot esguerrar la cursa de dalt a baix.

Amb les grans rectes l’estratègia que m’agrada més és dividir-les primer per la meitat i després tornar-les a dividir. Així cal fer el primer tram (1,5km) a ritme, amb seny i paciència i procurar que la gent animant no ens embali quan encara quedi massa aviat. I a continuació, dividir el segon tram de la recta de nou per la meitat, de manera que tinguem dues marxes, dos canvis que ens serveixin per donar una mica més i, finalment, acabar amb un progressiu que aguantarem fins a la meta.

Així la consigna és clara: no deixar-nos endur pels ànims del públic, dosificar-nos i acabar forts.

2- Dues parts totalment diferents

La Mitja ens ofereix les dues cares d’una mateixa moneda: l’anada i la tornada, la pujada i la baixada, el vent lateral i el resguard, els polígons industrials i els carrers centrics i ben empedrats. La creu és l’anada; l’arribada i la mitja volta a La Garriga són el cantell de la moneda; i la tornada és la cara.

Des que arribem a La Garriga notem que la moneda s’està a punt de girar, el centre del poble és l’antítesi del polígon en el qual hem sumat quilòmetres, tant paisatgísticament com per la presència de públic i ambient. I a partir del tomb per l’església comença una cursa diferent en la qual ens allunyarem del conservadurisme amb el que hem començat i de mica en mica tirarem la casa per la finestra.

3- Tres ritmes de cursa

Quan mirem l’altimetria de la cursa no ens hem d’espantar, perquè impacta més del que realment és. Només cal que tinguem en compte que durant la primera part tindrem desnivell positiu i des de la sortida, que sempre és ràpida, hem de tenir clar que no ens hem de deixar endur per l’eufòria de participar en una cursa com aquesta.

Si tenim seny, a la tornada cap a Granollers serem capaços de marcar bons temps al pas per cada quilòmetre i recuperar tots aquells segons que haguem deixat escapar durant l’anada cap a La Garriga.  No és una bogeria dir que La Mitja té un recorregut apte per a fer marca, però és fonamental ser entenimentats.

Seguint el consell de dividir i tornar a dividir, hem de portar preparats els següents tres ritmes:

  • Ritme #1: des de la sortida fins a La Garriga cal tenir coco i ser una mica conservadors.
  • Ritme #2: sempre diem que a partir de La Garriga ja baixa, però no és ben bé així. Fins al km16 podem anar amb un rtime més alegre però ens hem de contenir una mica per a regular, ja que hi ha canvis de rasant que poden ser assequibles o una autèntica totruta si anem per sobre les nostres possibilitats.
  • Ritme #3: des del km16 fins al final ens hem de col·locar el ganxo a la barbeta i tirar endavant. Hem d’aprofitar la baixada, ara ja sí, per a retallar.

4- La pujada pica en quatre punts

És curiós que tres dels quatre pendents més pronunciats del recorregut es trobin a la segona part, un tram del qual ens hem fet un fart de dir que baixa, ja que amb l’arribada a la meitat del recorregut el més dur ja ha passat. Per a què no ens agafin per sorpresa els trams on tot plegat puja, cal que els memoritzem:

  1. Inici de la cursa: la llarga pujada de la sortida ens pot penalitzar tota la cursa si la fem amb més bogeria que enteniment. Des del km0 que pica i hem d’anar en compte que un mal ritme no ens faci patir des de bon començament.
  2. Sortida de La Garriga: quan encarem la segona meitat de la cursa ens creuem amb tots els que arriben a La Garriga, és un bon moment per animar-los i agafar ànims, però sense confiar-nos, ja que si pensem que ja ho tenim fet, ens estamparem de cap contra una paret. L’avís per a navegants és una pujada de 250m a la sortida del poble. Hem avançat però encara queda molta cursa per lluitar.
  3. A sota del tren: creuarem les vies del tren per sota i per sortir de sota haurem de pujar. Cal serrar ben fort les dents i ja està.
  4. Últim avituallament: l’últim avituallament és al final de l’últim pendent que hem de memoritzar. A partir de llavors quedarà algun petit canvi, però res que valgui la pena destacar. Hem d’aprofitar per hidratar-nos i tirar fins al final.

5- Pensar en la de Barcelona o donar-ho tot

La Mitja i la mitja Marató de Barcelona vénen seguides, una setmana una i la següent l’altra, així que cal triar. La cosa no és escollir a quina participar, sinó decidir com participar a cadascuna. Aquest any la de Granollers és el Campionat de Mitja Marató de l’estat espanyol, cosa que farà que molts busquin fer-hi un bon paper aprofitant l’ocasió; d’altres aniran a gaudir de la distància i l’ambient amb el cap posat a la de la Ciutat Comtal, un circuit molt bo per a fer millor marca personal.

Finalment hi ha qui se les prendrà totes dues com a entrenaments en ambient de cursa en el camí cap a la Marató de Barcelona. En qualsevol cas, sigui som sigui, l’objectiu principal ha de ser gaudir!

I jo què?

Jo he estat de viatge a les Canàries, passant un cap de setmana de desconnexió abans d’encadenar tres setmanes seguides de curses que si tot va bé em duran fins a la línia d’arribada de la Maratest, la millor tirada llarga de l’univers, l’avant-sala de la Marató de Barcelona.

palmeres-les-canaries-2017

A les Canàries m’ho he passat molt bé amb un bon amic, he fet una mica de senderisme i vaig sortir a córrer una mica. Que difícil que es fa córrer a 25º el mateix dia d’haver-me llevat a 6º a Barcelona.

A banda d’això, arribo a Granollers amb ganes de sentir sensacions, quines no ho sé, però espero que bones. I sobretot de passar-m’ho molt bé. I sí, després del fred i la pluja de l’any passat, fa dies que miro la previsió metereològica i sembla que aquest cop el temps acompanyarà!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s