La Mitja 2017, a examen

Una Mitja Marató de campionat

La Mitja d’enguany ha estat alhora el Campionat de Mitja Marató de l’estat espanyol. Malgrat el canvi de marca -d’adidas a Diadora- la Mitja per excel·lència ha seguit excel·lint en un matí ventós amb quatre espurnes d’aigua en el moment del tret de sortida i més d’una ullada de sol.


L’essència de la cursa són l’organització, el públic i els corredors

Si algú tenia algun dubte sobre els canvis que podia significar per a La Mitja haver perdut un patrocinador com adidas, avui han quedat completament esvaïts. És cert que l’impacte de la marca no és el mateix, però a banda del logo que acompanya el nom de la cursa, tot ha seguit en la línia de sempre, cosa que és una molt bona notícia per a la millor mitja Marató que tenim a casa nostra.

marc-soler-mitja-granollers-2017-sortida

L’organització, per tant, hi ha estat; el públic ha sortit més fort que mai, crec que després de la pluja de l’any passat, la gent de la comarca tenia mono d’animar; i els corredors hem estat més de 10.000. I córrer a Granollers -i a La Garriga i a Les Franqueses- consisteix precisament en això, en gaudir d’una bona cursa molt ben organitzada i també de la seva gent.

Examen

  • Recollida de pitralls: si bé és cert que aquest any també era possible recollir el dorsal a Barcelona i que jo donava per fet que havia seleccionat aquesta opció, resulta que els que ens havíem inscrit quan van obrir inscripcions no la teníem i havíem d’anar a Granollers tant sí com no. Per sort el meu me’l va poder recollir un amic que corre molt ràpid, no podia fer-ho ningú més. Quan hi ha canvis que poden millorar la logística dels corredors, cal avisar-los.
  • Bossa del corredor: la bossa de la Mitja sempre va plena. Dos paquets de pasta instantània oriental, un paquet de pasta occidental, l’habitual KH-7 i una bossa d’esport que tindrà prou recorregut. Gràcies a Déu hem deixat enrere l’intent de malles de l’edició de l’any passat.
  • Samarreta: la samarreta de la Mitja compleix. No és un drama d’aquells que no es poden posar mai més i és d’una cursa que es fa estimar suficient com per treure-la a córrer de tant en tant. Jo, com totes les d’aquesta cursa, me la seguiré posant.
  • Guarda-roba: a Granollers sempre va bé, el Palau d’Esports és el lloc ideal tant per a deixar les coses sense cues i sense passar fred -amb el canvi de recorregut més a prop de la sortida- com per a rebre els corredors a l’arribada. Les grades, els passadissos, la zona de massatges i el pati avituallament donen molt de joc per a acollir un gran nombre de corredors sense aglomeracions. Cal que moltes curses aprenguin el sistema amb el qual s’ordenen les motxilles, evita cues des de fa uns quants anys.
    marc-soler-david-gonzalo-pavello
    L’error del guarda-roba ha estat relacionat amb la novetat del dorsal, que duia inclosa la banda per a identificar la motxilla. Malgrat això els voluntaris no ho acceptaven com a vàlid i s’havia de passar per l’etiqueta handmade tant sí com no. És un petit detall que es corregirà i ja està.
  • Recorregut: és fàcil d’aprendre, ja que primer puja i és monòton i lleig, a La Garriga un munt de gent celebra que només queda la meitat, a continuació planeja amb tres petites pujades que cal recordar i grups de gent que es reuneixen per animar, i acaba amb cinc quilòmetres de passadís d’ànims i crits en una baixada que ens condueix fins a la meta mentre sembla que no s’acabi mai.
    Sobre les llebres, que fan una tasca sempre difícil -i en curses com aquesta, amb pujades i baixades que fan que et deixis endur, més que mai-, només apuntar que les d’1h25 han arribat abans d’hora, el pas pel km20 l’han fet amb 1h20, cosa que ha fet que anessin compeltament soles.

marc-soler-mitja-granollers-2017-bandera

  • Sortida: fàcil, ampla, àgil, animada. Aquesta vegada ha estat més enrere de l’habitual per a evitar l’últim tram de La Garriga i, per tant més a prop del guarda-roba. Per mi el canvi és bo en aquest sentit, ja que la sortida és menys dura si es tenen uns metres per agafar ritme planejant. Ara bé, trobar una rotonda només començar no és el millor pels més ràpids i es perd el tram de l’església a La Garriga, que era molt agraït. Veurem com serà l’any que ve! El nou horari es confirma com un encert, a mi m’ha agradat molt. Malgrat això, estaria bé anar a l’hora, en general s’ha sortit una mica abans del què s’havia indicat, un parell de minuts, i això ha generat una mica de nervis als calaixos més poblats.
  • Avituallament: molt bons i molt llargs. Desconec si se m’ha escapat la beguda isotònica del km15, perquè només he vist aigües, si n’hi havia, l’havien amagat, Malgrat això, els avituallaments estaven ben gestionats i els voluntaris molt implicats. I a l’arribada? Caldo i taronges. I a la bossa unes llesques de pa de motlle, una aigua de Mortiz, una aigua i una beguda isotònica. Abundant!
  • Arribada: és eterna i sembla que l’última recta no s’acabi. No només perquè és recta i es veu el cronòmetre a l’horitzó, sinó perquè és des de molt lluny que el públic anima amb una entrega total. L’arribada de la Mitja és de llibre i ja està.
  • Fisioteràpia: perfecte, no he fet gens de cua i he rebut un massatge molt relaxant. M’encanta estirar-me a una llitera després de córrer, és d’allò m´s recomfortant.
  • Tornaré? I tant que tornaré. I tant. Clar que sí!

I jo què?

marc-soler-david-gonzalo-entrenament-activacio-javi-guerra

Jo dissabte vaig participar al matinal d’activació d’AR Barcelona on vam comptar amb la visita d’en Javi Guerra i en Chema Martínez. Van ser cinc quilometrets pel litoral per a estirar les cames de cara a la cita de diumenge. Va estar molt bé i vam fer molta comunitat, és clar!

marc-soler-david-gonzalo-entrenament-activacio-pacers-carles

I a la Mitja després de saludar els companys d’adidas Runners Barcelona que corrien i als que venien a fer d’afició, he corregut amb ganes de mantenir el ritme i poder somriure fins al final. He tingut la sort de córrer molta estona amb una noia de la comarca que despertava passions entre el públic, de manera que al grupet que l’acompanyàvem ens animaven més que a ningú i això sempre s’agraeix molt.

I ara què?

Ara una setmana i mitja Marató de Barcelona i una altra setmana i Maratest, la millor tirada llarga del món. El febrer és el mes de les curses i el calendari en el camí cap a la Marató de Barcelona està claríssim. Sobre el què cal fer no hi ha cap dubte: sumar quilòmetres, passar-m’ho bé i començar a somiar la Marató.

marc-soler-david-gonzalo-entrenament-activacio-1

Anuncis

4 Comments Add yours

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s