Prepara la Mitja de Barcelona 2017

5 consells per la eDreams 1/2 BCN

Com cada any, set dies després de córrer la Mitja marató de Granollers, toca córrer la mitja de Barcelona. Si la de la setmana passada era el campionat d’Espanya de Mitja Marató, la d’aquesta setmana és una cursa de rècord del món que aquest any estrena la Road Race Silver Label de la IAAF. El circuit està preparat per acollir més atletes que mai i la keniana Florence Kiplagat vol trencar la barrera dels 65minuts, qui no vol ser als carrers el mateix dia que ella?


En un moment en el qual les marques s’estan replantejant la seva presència en el món de l’atletisme popular, la mitja Marató de Barcelona també ha canviat de patrocinador: Kalenji ha deixat pas a Brooks. Però malgrat això, la intenció és mantenir l’esperit de la cursa; cosa que significa seguir situant Barcelona al capdavant del panorama mundial amb una mitja de rècord del món -la keniana Florence Kiplagat vol tornar-se a superar a ella mateixa després de guanyar la Marató de Chicago i tenir l’objectiu de rècord del món a la pròxima Marató de Londres-, alhora que seguir sent un circuit de marca pels populars i d’entrenament de qualitat pels que al cap d’un mes correrem la Marató de Barcelona. Fins i tot hi ha qui s’anima a fer uns quilòmetres abans per a convertir-la en una tirada llarga, ja sigui de forma oficial o pel seu compte.

Havent demostrat que la Bronze Label era poc, el 2017 la mitja Marató de Barcelona estrena la Silver Label de la IAAF amb el lema Run Happy. I és que la mitja de la Ciutat Comtal treballa per a què els corredors gaudim d’una experiència esportiva de primer nivell mundial i per a què els espectadors vibrin assistint a una competició que pot fer història.

Si bé és cert que el ritme amb què la correm depèn de si hem competit o entrenat a Granollers -o fins i tot descansat!-, els hàndicaps i els punts forts del circuit són els mateixos per a tothom:

1- El més difícil és començar

Els primers metres són enemics dels nervis, dels milers de corredors que esperen impacients als calaixos de sortida i de la pressió per a fer-ho millor que l’any passat. Començar al màxim a Barcelona és sinònim d’entrar en un embut ofuscant que ens pot fotre la cursa enlaire. El gir a l’esquerra per agafar el passeig Picasso ens l’hem de prendre amb calma, ja que l’opció bona per superar la gentada amb èxit és sortir tranquils i canviar de marxa tant bon punt agafem Marquès de l’Argentera. Encara que en aquell moment no ens ho sembli, les sortides sempre són ràpides.

2- 25% de cap i 75% de cames

El següent canvi de marxa el farem al km4 just quan girem a mà dreta per agafar la Gran Via. Podem fer un progressiu al gir i a partir d’aleshores començar a marcar el ritme de cursa que volem portar. Fins que arribem a aquest punt podem anar per sobre de temps, de fet la sortida, només 1,5km per agafar ritme i Paral·lel i Entença combinats no són la millor combinació per sortir al màxim. Per a començar a petar-ho hem de superar el primer quart de cursa, que és el més dur, i a partir d’aleshores ja sumarem quilòmetres i ens acostarem a la meta lluitant per afiançar la distància i rebentar el crono.

3- És rapidíssim: ritme, ritme i ritme

Que el circuit sigui de rècord del món s’ha d’aprofitar i el secret de fer-ho és molt senzill: ritme, ritme i ritme. Un cop hem superat el carrer Entença, que sempre fa de filtre combinant-se amb el Paral·lel, hem de marcar-nos l’objectiu de clavar el quilòmetre. D’aquesta manera anirem fent gran una bossa de segons que ens ha d’ajudar a agafar aire en aquells punts en què pel desnivell o la monotonia la cursa es compliqui i que anirem omplint al pas per cada punt quilomètric i canviant mitja marxa amb saviesa als trams més favorables.

4- Quatre punts difícils, cinc trams bons i tres avituallaments

Els punts d’avituallament són fàcils, n’hi ha als quilòmetres i 5, 10 i 15. Així que la memòria l’hem de guardar per recordar els punts conflictius i els trams bons. Comencem per les males notícies, que després vénen les bones:

  1. Pallars: creuar les vies del tren sempre és un mal negoci, fa pujada. Ho farem al km8, després de creuar Marina, corrent pel carrer Pallars. Sort que ho tenim per la mà i coneixem aquest tram perfectament, ja que el vam fer a la Cursa dels Nassos.
  2. Diagonal, anada: l’anada cap a Les Glòries se’ns pot fer llarga, especialment perquè és per una gran avinguda i això ens fa pensar que no anem prou ràpid -tot el nostre voltant es mou més lentament- i perquè pica lleugerament cap amunt. A més a més, pot haver-hi vent des que hi entrem veiem els corredors que tornen. La recepta és senzilla: ritme i paciència, després de 2km serem nosaltres qui tornarem.
  3. Ronda litoral: atenció spoiler. Un dels punts més durs de la germana gran de la Mitja de Barcelona és la sortida a la Ronda des de Garcia Fària, al km33. Aquest diumenge també serà dur i el trobarem troba just abans d’arribar al km18. SI serrem fort les dents, fem passets i bracegem, no ens enfonsarem.
  4. Marina: arribarem a encarar els darrers 600m amb una pujada pel carrer Marina. És cert que pica i que no és el millor per a l’últim quilòmetre, però què voleu que us digui? Cal tirar d’il·lusió i, fins i tot d’èpica. Última pujada i ja veurem l’arc de meta, què més podem demanar?

I aquests són els punts que hem de recordar que ens serviran per a agafar aire, omplir la bossa de segons i plantar cara als anteriors:

  1. Gran Via: fins al km5 la Gran Via ens ha de servir per a recuperar-nos del Paral·lel i d’Entença, avituallar-nos i començar a imposar el nostre ritme de cursa. Serà bo trobar un grup amb qui fer equip i ajudar-nos.
  2. Bailèn: es manté el canvi de l’any passat i es baixa per aquí i no per Sant Joan. I com que baixa, tècnica de carrera: a) tronc endavant i deixar anar les cames per retallar uns segons durant una baixada de tres-cents metres o b) calma per omplir d’aire els pulmons.
  3. Prim: els 2km que farem pel carrer Perú i la Gran Via poden ser d’allò més avorrits, gairebé no hi ha públic i la zona és més aviat desangelada. Per sort, a continuació baixarem per Prim, un carrer amb més vida i ambient que baixa lleugerament.
  4. Garcia Fària: si no bufa gaire el vent, podem esgarrapar segons en un tram de gairebé 1km que ens durà fins a la sortida de la ronda.
  5. Marina: al final Marina puja, però comença amb una baixada que no podem desaprofitar. Cal pujar mitja marxa i tenir cames bones fins més enllà del pas pel km20. A partir d’aleshores ja només quedarà el final.

5- La recta per arribar a la meta

L’esforç que haurem fet per a superar l’últim tram del carrer Marina serà el penúltim que farem el dia de la cursa. A partir d’aquí tan sols ens quedarà la recta final. És important no tornar-nos bojos als veure els arcs de meta, ja que queda més de mig quilòmetre de recta. Així que jo voto regalar-nos 100m per agafar aire i fer un progressiu per trams fins a la meta.

Hem de ser conscients que durem més de 20km a les cames i que hem de regular bé per a no fondre’ns. Una bona manera d’encarar els darrers 600m és aquesta:

  • 100m de recuperació de la pujada.
  • Pujar mitja marxa i aguantar 200m.
  • Pujar-ne mitja més i fer-ne 200m.
  • Donar-ho absolutament tot durant els últims 100m.

Els 97,5m que quedaran seran un regal dels déus, un regal per a haver arribat fins aquí. I el què s’ha de fer amb els regals és gaudir-ne, per això durant aquests darrers metres hem de deixar fluir l’emoció, hem de deixar-nos anar i hem de gaudir de la satisfacció d’haver completat una mitja Marató. Hem de felicitar-nos per la feina feta. Si és un entrenament en el camí cap a la Marató, l’hem d’entendre com a tal. I si l’hem lluitat molt, és la primera o hem fet millor marca personal, hem de fer-li un lloc especial a la nostra memòria.

I jo què?

Jo diumenge passat vaig ser a la Mitja de Granollers i arribo a la mitja Marató de Barcelona amb la idea de seguir sumant quilòmetres de cara a la cita que tenim d’aquí un mes quanta-dos quilòmetres cent noranta-cinc metres i jo.

entrenament-adidas-runners-barcelona-marc-david-ricard

La veritat és que córrer a l’entrenament d’adidas runners Barcelona que vam fer després de Granollers va ser dur físicament, però per sort els ànims mai falten i l’ambient sempre és excel·lent. Per un dia de recuperació, les Glide i el conjunt Supernova és la millor combinació que hi ha.

I espero la mitja amb moltes ganes perquè rebrem la visita de més de 150 corredors d’adidas Runners de París, Berlin, Zurich, Hamburg i Frankfurt. D’això en diem #crewlove. És per això que AR Barcelona tindrem un punt d’animació. Us esperem al km8 a partir de les 8.45h i al km20 a partir de les 9.45h, no hi falteu, que sou imprescindibles!

animation-point

Anuncis

2 Comments Add yours

  1. David ha dit:

    Hola Marc, encantat de llegir-te. M’agrada molt com escrius i a partir d’ara intentaré seguir-te en cada entrada que facis al teu bloc.
    Per cert, sabies això
    http://www.zurichmaratobarcelona.es/esp/saladeprensa.html/1830/ ?

    M'agrada

    1. marcsolerselva ha dit:

      Hola David!
      Encantat de poder comptar-te entre els meus lectors! Sempre és un plaer escriure per qui s’interessa per allò de què parlo i que, a més a més, hi col·labora amb aportacions de valor.

      Moltes gràcies per recordar-me això, em va fugir del cap… ja ho he afegit!

      Una abraçada!

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s