La Mitja de Barcelona 2017, a examen

Un rècord diferent

La Mitja Marató de Barcelona per a molts és la segona mitja en dues setmanes, una mitja ràpida i molt ben organitzada. La germana petita de la Marató de la Ciutat Comtal està plena d’il·lusió perquè per a molts s’acosta la prova reina de l’atletisme i perquè l’escenari és de rècord del món. És per això que és una cursa amb una aura característica que no deixa indiferent a ningú.


Aquesta vegada el rècord de la mitja Marató de Barcelona va ser només de participants: van haver-hi 17.700 inscripcions i més de 15.000 arribats a meta. El vent va ser el principal obstacle dels nois que volien córrer en menys d’una hora i d’una Florence Kiplagat que tot i vèncer no va poder recuperar la possessió del rècord del món que li van prendre tres dies abans.

marc-soler-mitja-barcelona-2017-arc-triomf-2

Canvi de patrocinador, però el mateix nivell

Que la Mitja Marató de Barcelona hagi tornat a batre rècord d’inscripcions no és casualitat. La mitja, que aquest any estrenava la Road Race Silver Label, és una de les de més nivell del territori català. Ara bé, el nivell de la cursa no troba correspondència en l’ambient que hi ha, és per això que caldria cuidar alguns detalls que l’ajudarien a mantenir-se com una cursa on fer MMP i la catapultarien per a ser alguna cosa més.

Aquesta edició ha viscut el canvi de Kalenji a Brooks i la veritat és que no ha estat traumàtic, la samarreta pel què fa a qualitat es pot posar i pel què fa a disseny es pot dir que està mínimament treballat, com ja va començar a passar l’any passat, que va ser un canvi respecte les edicions anteriors, en les quals només canviava el color. A banda d’això la mitja segueixen la seva línia i els corredors la fem contents.

I si això és així en gran mesura és per la feinada que fan els voluntaris des que ens entreguen el dorsal fins que ens pengen la medalla. Tirar endavant una cursa, tan organitzativament com atlèticament seria impossible sense comptar amb ells, que són a tot arreu i s’hi deixen la pell per a què les cues siguin curtes, l’avituallament eficaç i la logística ideal, tot plegat amb el somriure que els caracteritza i unes ganes incansables d’ajudar.

Examen

  • Fira del corredor: l’any passat la van traslladar al DHUB i aquest any s’ha tornat a moure, aquesta vegada cap a la cúpula de Les Arenes. Amb més diversitat d’accés amb transport públic que a Les Glòries, aquest espai s’està convertint en una fira del corredor constant. Malgrat això, cal puntualitzar que dir-ne fira segueix sent exagerat, és més ajustat dir-ne recollida de dorsals.
  • Recollida de dorsals: el procés va ser fàcil -molts corredors el tenim memoritzat d’altres curses i agafem les escales del centre comercial d’esma- i ràpid, tot en ordre i sense entrebancs. El canvi de localització dóna moltes més possibilitats pel que fa a organització dels voluntaris que entreguen dorsals i samarretes. S’ha fet un pas endavant.
  • Bossa del corredor: se’n continua dient bossa perquè hi ha una bossa, però poca cosa més. Uns quants flyiers i au. Que no hi hagi ni caldo em sembla un delicte descomunal, pobres corredors! Sort en tenim que molts venim de Granollers i que allà ens la van omplir fins a vessar.
  • Samarreta: després de Kalenji ha vingut Brooks. D’una banda, per a mi la millor notícia és que hem superat els estereotips lamentables del rosa per les corredores i el blau pels corredors. D’altra banda, la mala notícia és que el lema de la cursa continua sent en anglès: cal que sigui en català ja, que fa casa i cultura i no és un impediment per a ningú -a la Behobia parlen euskera i no passa res-. Malgrat tot, aprofitant que érem molts d’AR els que corríem aquesta cursa, aquest cop vaig sortir a l’asfalt amb la de la comunitat -que també vaig aprofitar per intercanviar amb uns bons companys d’Hamburg-.
    marc-soler-mitja-barcelona-2017-intercanvi-samarretes
  • Guarda-roba: que calgui entrar canviat a la zona de guarda-roba és un punt a favor, ja que fins i tot encara que faci fred, agilitza molt el procés de tot. Ara bé, una cursa del nivell de la mitja Marató de Barcelona necessita unes carpes que serveixin de recer pels corredors que no es vulguin canviar al mig del carrer i tenint un parc allà al costat és molt fàcil tot plegat. Estaria bé tenir-ho en compte per a seguir millorant.
  • Recorregut: el circuit és ideal per a fer marca i els canvis que es van introduir l’any passat s’han consolidat: s’ha guanyat amplada i això sempre va bé en una cursa multitudinària com aquesta.
    Els quilometres estan molt ben indicats, tant a terra com amb cartells que van lluitar amb valentia contra el vent. I si cal alguna cosa és encintar aquells llocs on els retalladors fan aparició, cal combatre’ls, si cal, amb aigua calenta.
    marc-soler-mitja-barcelona-2017-arc-triomf-2
    Cal obviar el debat de si és una cursa llarga o curta perquè havent-hi rècords del món ha de tenir la distància justa tant sí com no. Per a mi el millor punt del recorregut és el tram de Lluís Companys, que a continuació es trasllada una mica més avall, a l’arribada.
  • Sortida: quan hi ha tantíssims corredors, l’estratègia és sortir a poc a poc i amb bona lletra. Les cinc tandes de sortida ajuden a fer-ho fàcil, juntament amb la feina dels speakers que dirigeixen els atletes cap als calaixos, els organitzen de mica en mica per acostar-se a la línia de sortida iels fan estar alerta per sortir. Òbviament allà vam fer les fotos de grup habituals abans de córrer.
    marc-soler-mitja-barcelona-2017-previa
  • Avituallaments: tres avituallaments en una mitja és el que toca. Valoro molt positivament que a tots tres hi hagi beguda isotònica i em pregunto com és que encara hi ha ampolles de plàstic i no els gots que es van començar a introduir a la Cursa dels Nassos. S’ha de dir que és de les coses més ben organitzades tant a la Mitja de Barcelona com a la seva germana gran, la Marató. Són llargs i els voluntaris estan màximament disposats a donar el millor servei possible als corredors. Després de la meta hi ha fruita i beguda i que n’hi hagi de sòlid s’agraeix i molt.
    marc-soler-mitja-barcelona-2017-arribada
    La mala notícia és que aquest any just abans de girar a mà dreta per agafar el carrer Marina no hi havia l’avituallament punki que formaven un parell de famílies que repartien aigua i quarts de taronja als corredors. Els vaig trobar a faltar!
  • Arribada: la recta final de l’arribada té tants arcs i és tan llarga que és un perill, ja que si no es calcula bé els corredors ens podem fondre abans d’arribar. La pujada per Marina és dura i agraïda  a parts iguals, ja que pica menys del que sembla, i la recta àgil i fluïda. Aquest any de la recta cal destacar el boost point d’adidas Runners Barcelona, però ja en parlarem més endavant.
    marc-soler-mitja-barcelona-2017-animant
    El pitjor de l’arribada és la medalla, la mateixa que l’any passat. Si fa un any pensàvem que n’havien encarregat una partida doble, aquest cop veiem que va ser triple, ja que la cosa es manté. Si l’objectiu és que els corredors tinguem un record palpable únic d’aquesta edició, el tema de la medalla és un greu error.
  • Fisioteràpia: aquest any no hi vaig passar, tant bon punt vaig creuar la línia de meta vaig anar cap al km20,5 per animar als companys d’AR de Barcelona, París, Frankfurt, Hamburg i Berlín que van venir. Però sabent qui hi havia, posaria les mans al foc que estava molt bé.
  • Tornaré? Sí, clar que tornaré.

I jo què?

Jo vaig sortir a estirar les cames amb els companys que venien d’arreu d’Europa i després vam anar a sopar. La veritat és que l’àpat va ser una mica caòtic i vam acabar d’allò més tard, però  l’estona va ser entretinguda i agradable així que després no ho vaig pagar massa car.

marc-soler-mitja-barcelona-2017-ar

I diumenge vaig fer una bona cursa, amb alegria i amb un somriure d’orella a orella. Em vaig trobar bé en el grup del meu temps i vaig clavar tots els parcials, realment va ser una bona trotada de cara a la Marató, que és d’aquí menys d’un mes. I un cop vaig creuar la línia d’arribada, vaig fer marxa enrera per anar al boost point que havíem organitzat amb els adidas runners Barcelona per a animar a tots els companys que havien vingut a córrer d’aquí i d’allà.

Ser-hi va ser una meravella, les curses es viuen diferent si s’acaben sentint l’esforç final d’altres i compartint amb ells l’energia que ens queda. Les curses es viuen diferent si ens convertim en públic i vibrem al seu costat amb els corredors que passen i els que passaran. És imprescindible en el món de l’atletisme viure una cursa des de tots els punts possibles, fer-ho ajuda a comprendre-ho tot plegat d’una manera més completa i global. I donar per a retornar el què has rebut és un bàsic de manual.

marc-soler-mitja-barcelona-2017-boost-point

A la mitja de Barcelona li falta animació, és per això que cal agrair més intensament que mai que els que es van llevar d’hora baixessin al carrer per a empènyer els que corríem, que els que van aplaudir i cridar ho fessin deixant-s’hi la pell, que hi hagués gent disposada a estendre la mà esperant que fos xocada, que el públic ens animés amb una rialla gegant i un crit d’ànims espectacular.

I ara què?

dsc_7122

Ara seguim amb els entrenaments de la comunitat adidas Runners Barcelona, que aquest cap de setmana hem comptat amb la visita de companys que participen d’aquest mateix projecte a altres llocs del món.

dsc_7195

I, no pot ser d’una altra manera,  vaig de cap cap a la Maratest, la millor tirada llarga del món sencer. El febrer és així, tres setmanes seguides de córrer cada diumenge al matí: primer a Granollers, després a Barcelona i finalment cap a Badalona. El camí cap a la Marató passa per aquí i fer-hi parada de les decisions més sàvies que es poden prendre.

Anuncis

4 Comments Add yours

  1. berniecc ha dit:

    No se’n parla mai, però jo també agrairia la gran tasca que van fer els milers de voluntaris de forma desinteressada, ja que son un factor clau per l’avenir de la cursa.

    M'agrada

    1. marcsolerselva ha dit:

      Hola Bernie, tens tota la raó quan dius que són un factor clau, he afegit un paràgraf explicant-ho. D’altra banda, però, no estic d’acord amb que no se’n parli mai, cada vegada se sentten més “gràcies voluntaris!” als avituallaments! Segurament el que cal és parlar-ne més, gràcies!

      Finalment, no comparteixo que la seva tasca sigui desinteressada, crec que està claríssim que hi ha un interès: la ferma voluntat de passar-s’ho bé, gaudir, ajudar i que tot surti rodat. Que no tingui un retorn econòmic no vol dir que la tasca del voluntari no sigui egoista. Al meu entendre es tracta d’un egoisme d’allò més positiu i imprecsindible, ple de motivació. Jo mateix he fet molts anys de monitor i ho feia amb egoisme, si no hagués rebut res a canvi (emocional, a nivell d’aprenentatge, d’autoconeixença, de satisfacció) no ho hagués fet.

      Moltes gràcies pel teu comentari! Una abraçada i fins aviat!

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s