Prepara la Maratest 2017

La millor #tiradallarga es corre així

El millor que es pot fer tres setmanes abans de córrer la Marató de Barcelona és posar-se a prova a la Maratest, una tirada llarga excel·lent, la millor del món sencer. Un circuit de 30km amb avituallaments on es pugui córrer a ritme de cursa en un ambient tècnic i familiar és el somni de qualsevol corredor abans d’una Marató fet realitat. És per això que no s’hi pot faltar, de cap de les maneres.


Hi havia una vegada

Hi havia una vegada dos corredors que volien córrer la Marató. L’un, unes setmanes abans, va córrer la Maratest de Badalona i l’altre no. L’un cada any hi torna. L’altre…no sé què se n’ha fet.

Prepara el teu repte

La prèvia d’una Marató els corredors ja la vivim amb nervis i parant atenció a tantes coses que oblidar-nos. Quan queden tres setmanes per la cursa de les curses, la Marató de Barcelona, a la ciutat veïna arriba la Maratest. Es tracta de la prova de referència per fer en les millors condicions la tirada llarga més estratègica prèvia a una Marató.

Hi ha llebres per a sis ritmes objectius clàssics de Marató: 2h45min, 3h, 3h15min, 3h30min, 3h45min i 4h. I hi ha avituallaments d’aigua cada 5 quilòmetres i de beguda isotònica, fruita i gels energètics a l’equador de la competició i a l’arribada.

Si l’any passat el lema era “Posa’t a punt”, aquest any és “Prepara el teu repte”, més clar impossible; la Maratest és la cursa on fer-ho. I jo l’estimo i la recomano perquè és una cursa que amb tota la dedicació del món posa a l’abast dels corredors tot allò que necessitem per a què poguem fer una tirada llarga com cal. Així que l’hem de córrer i jo la correré així:

1- Ritme i proves per afinar el cas i el cos

El nom, Mara+test ja ens indica de què va una cursa que és el dia i el lloc per a provar allò que volem que funcioni el dia de la Marató. A la Maratest tenim l’oportunitat de conèixer-nos en un ambient de cursa, de comprovar com arribem, de testejar l’estratègia, de provar i fallar, d’afinar els cap i el cos per a què la melodia del dia de la Marató no pugui sonar millor.

És una cursa on no hi ha marca que valgui, és l’única cursa on ningú esprinta per arribar a meta. A la Maratest la cosa va de mantenir un bon ritme tenint clar que no s’ha de forçar la màquina quan només falten tres setmanes per la Marató. Quan la correm ens hem de convertir en recol·lectors de sensacions que després analitzarem i l’hem d’acabar sabent què haurem de fer per córrer 10km més i aleshores sumar-hi 2.195m d’il·lusió. Encara que s’acabi abans del mur, a la línia de meta de la Maratest hem de tenir clar com el saltarem quan arribi l’hora.

2- Una cursa ideal per aprendre i ensenyar

A més a més de provar, provar i tornar a provar, una de les coses més boniques d’aquesta cursa és que ens dóna la possibilitat d’aprendre i d’ensenyar. Reunir 3.000 inscrits amb un objectiu tan ambiciós com la Marató és sinònim de reunir molt talent i moltíssima ambició.

És per això que penso que a la Maratest s’hi ha d’anar molt obert de ment, els experts que van a fer una tirada llarga de qualitat màxima tenen el deure d’ajudar els novells, d’explicar-los algun secret, de confirmar-los què fan bé, d’animar-los a fer-ho encara millor; els debutants han d’aprofitar per aprendre tant com puguin tant dels altres com d’ells mateixos; i els que ens trobem entre els uns i els altres hem d’acompanyar-los, de fer de pont, i sobretot d’aprendre de tots dos.

3- Tres pujades curtes i dues de sostingudes (per volta)

La Maratest té un perfil que compta amb cinc pujades per volta -i sí, són dues voltes, però no pensem que, per tant, en total són deu perquè ens atabalarem-. N’hi ha tres d’assequibles que se superen serrant les dents un moment i dues a les quals hem de persistir i lluitar:

  • Pont de St. Lluc i Port Marina (km2): per arribar al Port cal creuar les vies del tren. Un detall: si hi ha pujada, vol dir que després hi ha baixada. I que al km2 ja estiguem pujant no ens ha d’espantar. A la segona volta ho farem després d’un avituallament amb fruita. Poc a poc i bona lletra, ja agafarem ritme després.
  • Riera Canyadó (km6): ara creuem les vies per sota. A la primera volta ho trobem després del km5, a la segona abans d’assolir la mitja. La pujada és molt curta però pica fort. Cal tancar fort els punys i agafar aire després. Calma.
  • Pomar de Baix (km10): els segons que hem perdut a la Riera els recuperem a Pomar, però els tornarem a perdre al km10 al passar per Pomar de Baix i els recuperarem de nou fent la riera de tornada. Això a cada volta. El pendent és equivalent al de la Riera Canyadó. Per tant, el mateix, punys tancats i bones cames.
  • Badalona downtown (km12): al centre de Badalona hi ha dues pujades sostingudes, d’aquestes que duren més d’un quilòmetre. Aquesta va de l’11,5 al 12 i escaig. A la primera volta pot ser que arribem frescos, a la segona no tant, però ja hi haurà més curiosos animant-nos al carrer. Cal buscar el somriure d’algun aficionat i sumar forces.
  • Badalona downtown II (km13): des del 12,6 fins a gairebé el 14 això torna a pujar. Després de l’anterior pujada és normal que perdem una mica de ritme, cal persistir i treballar. A la primera volta hem de pensar en l’avituallament que està a punt d’arribar i a la segona en la meta i el massatge.

4- Atenció a les llebres i als que només fan una volta

A la Maratest l’objectiu primordial ha de ser trobar el nostre ritme per provar-ho tot al ritme amb el qual correrem la Marató. Per això ens hem de fiar d’aquells que de ritme en saben una estona i no ens hem de deixar enredar pels que només correran una volta. Així doncs, confiança màxima en en les llebres i molta atenció per a què no ens embauquin els que es buidaran en 15km i ja estaran.

Els nostres objectius de crono no sempre estan aliniats amb els de les llebres, és per això que si no anem amb elles, és molt important no fer la goma, no acostar-nos-hi i allunyar-nos-en depenent del moment. Són experts en marcar el ritme i anar i venir és just el contrari del que hem de fer. D’altra banda, hem d’aprofitar la primera volta, que estarem més frescos, per a prendre nota de tot i així poder concentrar-nos en nosaltres mateixos a la segona, especialment quan passem la mitja Marató i ens anem acostant als 30km.

5- Set pautes psicològiques per a la competició

Si podem disposar de les pautes psicològiques per a la competició d’en Pep Marí -Llicenciat en Psicologia i Màster en Psicologia de l’Esport per la UAB- qui sóc jo per a afegir-hi res? Copio i enganxo les que he trobat en un article escrit per ell:

  • El patiment és temporal. La satisfacció d’haver completat amb èxit la cursa és per sempre.
  • La competició t’ajuda a créixer. Et posa obstacles per superar. Et descobreix els teus punts febles i forts. Et posa a prova!
  • No afrontis la cursa de manera diferent de com afrontes un entrenament. Fes, pensa i sent el mateix. No cal que facis res extraordinari, diferent o especial.
  • Marca’t objectius finals i parcials per a la cursa. Si dosifiques la dificultat, la fas més suportable. Divideix la cursa i venceràs!
  • Desconnecta del cos quan estiguis molt cansat: canta, pensa en les teves coses, fixa’t en la coordinació o centra’t en un rival.
  • Posa’t micro-objectius durant la cursa, sobretot quan vagis molt petat. Cada petit objectiu assolit ha de tenir un premi: beure, menjar, baixar el ritme.
  • Llista els pensaments i sensacions que tens a cada nivell de fatiga i utilitza recursos psicològics com aquests per a combatre’ls.

I jo què?

Després de la Mitja i de la mitja Marató de Barcelona, arriba el torn de la Maratest per a culminar tres caps de setmana intensius de córrer. I de tots tres aquest és el millor, perquè és el que em situa a l’avant-sala de la Marató de Barcelona, és el que m’ajudarà a saber com somiar els quaranta-dos quilòmetres i cent noranta-cinc metres a partir de la migdiada que faré diumenge. I hi vaig amb unes ganes infinites de seguir cap endavant per a tornar a ser maratonià.

Anuncis

2 Comments Add yours

  1. Rugbyman ha dit:

    Allà ens veurem Marc…tot i que em sembla que només abans de la sortida. tu jugues en un alter lliga crack.

    M'agrada

    1. marcsolerselva ha dit:

      Doncs saps què? Jo crec que a la sortida i a l’arribada! Una abraçada ben forta!

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s