Prepara la Marató de Barcelona 2017

Consells per al més bell dels nostres somnis

Un cop a l’asfalt, la Marató és el més bell dels nostres somnis. L’hem tingut present durant mesos; l’hem preparat a consciència, aprenent, dubtant, equivocant-nos i tirant endavant; i ara que només queda una setmana la somiarem cada nit. I això és preciós, forma part del seu encant. Hem de somiar-la i hem de fer-ho bé, amb respecte però amb seguretat, amb nervis però amb ganes. I per a superar l’espera, el millor que podem fer és conèixer-la pam a pam.


La Marató és la distància reina, la prova més bonica que hi ha, la més completa pel què fa a emocions i sensacions. La Marató és una cursa que fa vibrar el cor que batega amb força quan sent el seu nom, la pell que s’eriça amb un calfred pensant en la sortida i en l’arribada, la veu que se’ns trenca d’emoció. La Marató és el més bell dels nostres somnis i la de Barcelona ja és aquí.

La Marató és una cursa gran, gran, gran. És gran per l’esforç que demana, tant el dia de la cursa com durant els mesos d’entrenaments; ho és per la dificultat que suposa preparar-la i córrer-la; així com per la quantitat d’il·lusions, desitjos, sentiments i emocions que hi ha en joc i que activa i desencadena; a més a més també és gran per la gent que s’implica a l’entorn de cada corredor; i per la quantitat de llàgrimes que compta a l’arribada i la brillantor dels somriures que llueixen els corredors a la meta.

El cap de setmana de la Marató s’ha de viure atlèticament de dalt a baix, per això a continuació els consells no només són sobre l’estratègia, sinó també sobre les activitats del cap de setmana:

1- Breakfast Run i Pasta Party, una bona prèvia

Les hores del dissabte ara semblen que no hi ha manera que passin, ara resulta que passen volant. Per això el millor que es pot fer és mirar una pel·lícula a la tarda i entretenir els nervis fent dues activitats de prèvia de Marató al matí. I de passada coneixerem altres corredors i ens ho passarem bé:

  • Breakfast Run: una trotada tranquil·la de 4km plens d’història que resegueix l’últim tram de la Marató dels Jocs Olímpics del 1992. Fent-la no només estirarem les cames sinó que al·lucinarem amb la duresa de l’arribada a l’Estadi Lluís Companys a la Marató dels Jocs Olímpics de Barcelona’92. A més a més, 25 anys després tornen els medallistes olímpics que es van coronar a Barcelona. Tota una oportunitat de conèixer uns herois d’aquest esport.
  • Pasta Party: de 12h a 16h els que correm la Marató de Barcelona i un acompanyant podrem anar a fer càrrega d’hidrats de carboni en una activitat tradicional el dia abans de la Marató. A més a més del valor nutricional, aquesta és una activitat amb un alt valor social, ja que ens farà compartir taula amb altres corredors, molt sovint estrangers, amb qui podrem intercanviar històries i descobrir nous destins on anar a córrer la distància de Filípides.

2- La Marató és una suma

La Marató és una suma d’entrenaments, d’emocions, d’il·lusions, de forces, d’entrebancs superats i de bones sensacions. I també ha de ser una suma de quilòmetres. Quaranta-dos quilòmetres són tants que hem d’anar sumant gairebé fins al final. Perquè el resultat obtingut d’una resta feta massa d’hora ens pot desanimar i ens pot ensorrar. Hem de sumar fins que si restem obtenim una distància assequible.

Quan arriba aquest moment? Depèn del dia i del corredor, n’hi ha que comencen a restar al 32, n’hi ha que ho fan al 35 i n’hi ha que sumen fins que arriben al 38 o al 39. La qüestió és mantenir els estímuls positius i allunyar-nos d’aquells que ens afegeixen dificultats a una prova que ja en té prou per si sola.

3- Claus del recorregut

M’encanta el circuit de la Marató de Barcelona perquè generalment és còmode i ample, passa per molts llocs emblemàtics de la ciutat, de manera que ens permet conèixer-ne la seva essència d’una altra manera, i a més a més és prou ràpid. Comença i acaba en pujada, l’anada i la tornada de la Meridiana i la Diagonal poden arribar a ser una mica monònotes, a la platja podem trobar-hi vent, per la Gran Via fins a Josep Pla no hi ha gaire gent… De peròs se’n pot trobar sempre, però és que Barcelona és com és i aquest circuit està molt ben aconseguit per a què els corredors la coneguem en quaranta-dos quilòmetres i cent noranta-cinc metres.

* Tram 1: Calma i serenitat

  • Del 0 al km7 puja una mica: els set primers quilòmetres de la Marató de Barcelona tenen desnivell positiu i un gir delicat a mà dreta per deixar Carretera de Sants i agafar l’Avinguda de Madrid al km2,5; també hi ha la pujada pel carrer Numància al km4 i la rambla que hi ha al mig de l’Avinguda Joan XXIII al km7. Tot això i els nervis de la sortida fan que ens haguem de prendre aquest primer tram de la Marató de Barcelona amb calma i serenitat.

** Tram 2: Treball i ritme

  • Del km7 al km14, agafar ritme: entrar a la Diagonal vol dir arremangar-se i posar-se de cap a la feina. Cal buscar el ritme de Marató, aprofitar les baixades de la Diagonal, el carrer Urgell i sobretot Numància; girar a l’esquerra per agafar la Gran Via i marcar ritme òptim de Marató fins que arribem al Passeig de Gràcia.
  • Del km14 al km26, ara puja i ara baixa: comencen 12 quilòmetres amb petits trams que pugen, d’altres que planegen i alguna zona favorable que hem d’aprofitar per a trepitjar fort. Cal tenir presents la baixada per Sardenya al km16, on s’ha de gaudir de la gent que hi ha i de la Sagrada Família; la lleugera pujada de l’anada de la Meridiana des del km18 fins al km20, la volta per Fabra i Puig que sempre és bonica, el pas per la Mitja i la lleugera baixada fins a l’entrada del carrer València plena de públic i de voluntaris, alguna petita pujada a Bac de Roda i Gran Via i la Rambla Prim, on trobarem zones d’ombra fins que arribem al Fòrum.
  • Del km26 al km32, anada, tornada, vent: són 5km formats per tan sols dues rectes, molt llargues, d’anada i de tornada. Pot semblar que no s’acabin perquè el grup s’estira, perquè a l’anada veiem els que ja tornendes i perquè el gir de 180º és més lluny que el de la mitja de Barcelona. Però se superen entre moltes altres coses gràcies a l’elevada presència de públic que hi ha al gir de Les Glòries, que produeix sensacions tant de perill com d’emoció. En aquest tram cal córrer en grup per plantar cara a les ratxes de vent que sempre ens visiten a les grans avingudes i preparar-nos per a saltar el mur. L’arribada al tram més dur de la Marató la farem pel Passeig del Taulat, on pica el sol i la proximitat amb el mar ens continua regalant el vent d’acompanyant.

 *** Tram 3: Negociacions amb les dificultats

  • Del km32 al km37, saltar el mur i passar la part més dura: ha arribat el moment de començar a negociar amb les dificultats de la Marató, a partir del km32 la seva cara alegre i amable es transforma en un mur que només saltarem amb molt cap, persistència i voluntat. Cal pensar en seguir endavant però ens hem de treure del cap la idea de final, la meta encara queda molt lluny. El km32 arriba picant cap amunt per sortir a la platja i el nostre objectiu ha de ser guardar cames fins que haguem d’encarar la pujada del carrer Marina. Seguidament descansarem a Pujades i enfilarem el Passeig Lluís Companys amb l’emocionant pas per sota l’Arc de Triomf com a objectiu. Que això ens doni forces per a enfilar la Ronda Sant Pere!
  • Del km37 al km40, recuperar cames i preparar la il·lusió: a partir d’una Plaça Catalunya plena de gent, deixarem l’asfalt fins arribar a la Catedral pel Portal de l’Àngel. En aquest punt sempre em sento molt privilegiat corrent per un lloc tan concorregut de gent habitualment. I baixant per Via Laietana aprofitarem per a recuperar cames i començar a preparar la il·lusió. En aquest punt no s’hi val mirar el crono i començar a fer càlculs, que encara ens hem d’enfrontar al Paral·lel.

**** Tram 4: Amor i felicitat

  • Del km40 al km42: el Paral·lel produeix  amor i odi a parts iguals. Quan hi entrem ens enfrontem a una pujada difícil per a la qual ens queden ben poques cames… però alhora és l’anunci que ens indica que ens acostem a l’arribada. El Paral·lel és una línia recta de 2,5km en la qual hem de tirar d’ofici i de sacrifici, hem de lluitar per a no defallir i hem de lluitar amb l’atleta que tots portem a dins. L’objectiu ha de ser no parar d’acostar-nos a l’Avinguda Maria Cristina, per a fer-ho ens hi ajudarà la gent que ha vingut a animar, que s’acosta als corredors i que amb els seus crits generen un vent sembla que ens empenyi cap endavant. Així no fa tanta pujada, segur.
  • Últims 195m: de sobte unes tanques publicitàries que obren pas i ens allunyen el públic de nosaltres, també ens indiquen que la meta és a tocar. Hem d’arribar fins a les Torres Venecianes i aleshores hem de córrer amb la il·lusió, amb l’ànima, amb el cor. Ja no ens calen ni les cames, ni tampoc és imprescindible la tècnica de carrera ni tan sols bracejar. Els últims 195m es corren amb una explosió de sentiments que ens fan tancar els punys i obrir bé els ulls, que es preparen per a plorar. Els últims 195m són un regal i punt. I glòria als campions. Clar que sí. Glòria als campions.

A banda de tot això, cal no oblidar que durant el recorregut de la Marató són clau els avituallaments. A Barcelona els corredors tenim la sort de tenir-ne cada 2,5km cosa que és tot un luxe ja que és sortir d’un, gaudir de l’energia i veure que el següent ja s’acosta. La tècnica d’avançar per petites recompenses quan la cursa es fa més dura és més fàcil amb tants punts d’avituallament.

I també cal tenir en compte la presència -i l’experiència- de les llebres. N’hi haurà per cada fracció de 15 minuts: 2h45min 3h, 3h15min, 3h30min, 3h45min, 4h i 4h30min. Córrer al seu costat és una manera d’oblidar-se de calcular el ritme per a aconseguir un temps determinat. És una ajuda, alliberar-se del pes del cronòmetre, una oportunitat d’aprendre i de resguardar-se del vent. Però se n’ha de saber, ja que els grans grups de gent sempre atabalen i per fer tantíssims quilòmetres amb una llebre cal anar preparat mentalment,

4- Que els amics baixin a ajudar-vos i a animar

El dia de la Marató és el nostre dia i hem d’enredar el nostre entorn per a què surtin al carrer a animar. Els quilòmetres passen més ràpid quan sabem que trobarem cares conegudes, somriures de complicitat, mans estirades per a xocar, amics que han matinat per a veure’ns passar. Trobar-los als corredors ens dóna una energia insospitada, gairebé d’una altra galàxia. I ells, animant, s’ho passaran molt millor del que ara mateix es poden arribar a imaginar, els ho podeu assegurar. A més a més, aquest mateixos amics que ens baixen a veure, també ens poden ajudar amb la suplementació o, fins i tot, fent de llebre personal -sempre amb dorsal!-.

I a banda d’això, per la Marató també ens hem de deixar estimar. Barcelona sap que aquesta és una cita d’allò més important i surt al carrer al llarg de gairebé tot el recorregut. I nosaltres hem de xocar mans, comptar somriures, deixar-nos empènyer pels crits de la gent, demanar-los ajuda quan ens calgui i vibrar de valent.

5- Només falten 42km i 195m

Quan arriba l’hora de llegir aquests consells la feina està feta, les proves estan passades -la millor de totes és la Maratest– i l’únic que ens queda és cuidar-nos fins que arribi el gran dia i sortir al carrer a córrer i a passar-nos-ho molt bé. Són moltes les coses que ens han dut des d’on érem fins a aquesta línia de sortida i el sacrifici, les ganes de somiar, la força de la il·lusió, la duresa dels entrenaments, els encerts i els errors que hem comès ens han fet ser com som i ara no és el moment de fer canvis ni esmenes. Ara és el moment de tirar endavant.

Hem arribat a la línia de sortida i només per això ja ens mereixem un lloc al costat de Filípides, allà a l’Olimp. Per arribar fins aquí hem fet molts quilòmetres i ara només ens en queden 42 i 195m. Els campions prenen la sortida i ho donen tot fins al final. I això és el que hem vingut a fer, el que farem i el que tindrem ganes de repetir.

I jo què?

Jo tinc moltes ganes de tot plegat, de despertar-me dissabte i anar al Breakfast Run, de perdre’m per la fira del corredor, de seure a taula a la Pasta Party, de la pel·lícula de dissabte a la tarda, de posar el despertador ben d’hora quan me’n vagi a dormir, del trajecte fins a la zona de sortida, de deixar les coses al guarda-roba, trotar i col·locar-me al calaix, de pensar que vull ser allà, de trobar-vos repartits per tot Barcelona, de sentir-vos dins meu a cada quilòmetre, de trepitjar fort i córrer i treballar per a tornar a ser maratonià.

I aquells que vulgueu venir a animar, heu de saber que hi haurà un punt d’animació des de les 8:30 al km3.8 Avinguda de Madrid amb Vallespir que es traslladarà a les 9:10 a Numància al km10,5. Com no podia ser d’una altra manera, és un #boostpoint organitzat per adidas Runners Barcelona. Si correu, correreu més ràpid. I si hi aneu a animar, ens ajudareu molt.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s