Correré l’Oxfam Trailwalker 2017

100km, una escola i una causa

Aquest any correré l’Oxfam Trailwalker 2017 de Girona amb l’equip de la meva escola: Vedruna Immaculada Barcelona. Quan em van proposar formar part de l’equip no se’m va acudir dir res que no fos que sí. Així que aquest dissabte m’esperen 100 quilòmetres, tres companys de cursa, un equip de suport i tota una escola bolcada en això.


Sabia que hi havia una cursa solidària

Sabia que l’Oxfam Trailwalker és una cursa solidària que recull donatius amb els quals Oxfam Intermón acosta l’aigua a persones que viuen en la pobresa i s’han de desplaçar molts quilòmetres diàriament per anar-ne a buscar.

Sabia que és un desafiament esportiu que a l’edició de Girona segueix la Via Verda de la zona i que consisteix en recórrer 100km en un màxim de 32 hores en la qual el que és important és que els quatre membres de cada equip comencin i acabin junts.

I també sabia que aquest és un esdeveniment esportiu de transformació social a través de la promoció de valors com la solidaritat, la consciència, la responsabilitat i la inclusió; i criteris ètics com respectar els drets humans i el medi ambient.

Però no sabia que la correria amb l’escola

No sabia que un dia correria aquesta cursa amb la meva escola, la que em va veure entrar a P3 i marxar a quart d’ESO. L’escola on vaig aprendre tant, on vaig riure i plorar, on vaig conèixer, on vaig gaudir, on vaig descobrir, sentir, on vaig entendre, on se’m van plantejar interrogants que he anat responent més endavant, fins i tot potser on vaig ensenyar, i de totes totes, l’escola on em vaig fer gran.

I resulta que sí, que aquest any correré amb l’equip de la meva escola, l’escola on passa tot allò que els passa als nens que entren de petits i surten després de molts anys.

I ho faré perquè vull seguir aprenent

Al setembre, quan vaig tornar de Copenhaguen vaig tenir la sort de poder publicar una columna sobre córrer maratons a El Periódico i vaig rebre un missatge del que havia estat el meu profe de Socials. Era un professor particular:

  • A primer feia bromes amb els noms dels països, les capitals, els rius, llacs, muntanyes i oceans mentre apreníem a situar-los a mapes muts. Vam aprendre’ls ràpid i no els oblidarem pas!
  • segon a més de Socials també fèiem Habilitats Socials amb un joc de rol que ens tenia meravellats. Érem a una illa deserta i ens havíem d’espavilar per a sobre viure tota la classe i no ens ho posava gens fàcil, que animal!
  • A tercer ens vam enfrontar al treball més difícil que havíem fet mai, havíem de comparar dos països amb mil variables i, sobretot, tenir esperit crític. Déu meu, com vam suar!
  • quart ens vam adonar que a Socials portàvem quatre anys fent exàmens express i corregint-nos-els nosaltres mateixos a classe, aprenent valors a més de la lliçó. Ens havíem fet molt grans!
  • I tant si era estiu com si era hivern -en aquest cas a sota del jersei de llana-, si no duia la samarreta de Mont Senys de Sant Celoni, en duia alguna d’una edició remota de la Cursa de Bombers.

En aquest missatge em deia que tenia una proposta per a mi que ajuntava dues coses que sabia que m’agradaven: córrer i lluitar per una causa social. Quan m’ho va explicar, només vaig poder dir-li que sí. Com havia de dir que no a la oportunitat de seguir aprenent amb la meva escola més de vint anys després d’haver-hi entrat per primer cop?

I ara què?

Doncs aquí estic, fet un sac de nervis tres dies abans de la prova més llarga que he corregut mai. Amb moltes ganes de representar una escola que m’ha donat tant i de compartir cent quilòmetres en equip. Preparat per tornar a aprendre amb professors i pares d’alumnes de Vedruna Immaculada Barcelona. Amb moltíssima il·lusió davant d’un repte físic però sobretot emocional.

Anuncis

One Comment Add yours

  1. Josep Gil ha dit:

    Només et puc donar les gràcies! I no per per les teves paraules d’elogi que fan revifar l’esma perduda d’un professor que curs rera curs, és un any més gran mentre els seus alumnes segueixen tenint la mateixa edat i ja veu com li costa arribar a final de trimestre, sinó per la teva actitud de compromís. Aquella que ja et feia destacar quan només eres un noiet que encara no tenia clar que seria de gran… Independentment de que acabem o no els 100kms els quatre o no, ja has vençut tots els obstacles. La feina més important ja l’has fet! Has evidenciat als alumnes actuals que podem fer coses per canviar el món i així, em fas sentir orgullós! Moltissimes gràcies per acceptar el repte que suposa correr la Trailwalker!!!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s