Haile Gebrselassie: filosofia de vida

La lliçó de l’Emperador

He tingut la sort de conèixer al gran, immens, bestial, brutal, referent, model, llegenda… Haile Gebrselassie, l’Emperador. I a la seva xerrada no només l’he pogut veure en persona, sentir-lo parlar i retratar-me al seu costat, sinó que he pogut aprendre, especialment sobre la vida, perquè tot el que ha dit ha estat una lliçó de dalt a baix.


Un regal de la natura

Més enllà de les gestes i els rècords -molt ben explicats i recollits en documentals com aquest i repotatges com aquest altre– i les anècdotes i els reculls de millors moments -com aquest-, hi ha un Haile Gebrselassie que predica una manera de viure i de gaudir que de ben segur que ha de conduir a la felicitat.

Si córrer forma part del dia a dia dels nens d’Etiopia des que tenen quatre anys, per en Haile Gebrselassie això ha estat un regal de la natura que li ha permès néixer a 10km de l’escola i haver de recórrer 20km diaris per anar i tornar.

Un cop al dia durant 3 mesos

És per això que la recomanació de l’Emperador a tothom que es vol sentir bé, que es volt sentir millor, que es vol sentir en pau i que es vol sentir lliure no és una altra que sortir a córrer un cop al dia durant noranta dies seguits. A tots els que vulguem viure sense problemes, ens recomana calçar-nos les sabatilles i sortir a fer el què a ell el fa més feliç.

Perquè no cuidar-nos ens porta a la desorientació, que és camí directe cap a la infelicitat. La vida ràpida, el menjar ràpid, les obligacions, tot allò que està allunyat de la natura, allò que manipulem per a obtenir beneficis econòmics no és res més que una bomba de rellotgeria que posem a dins nostre i que algun dia explotarà.

En un món massa petit, suar és la solució

Estant tan connectats en un món que s’ha convertit en una mena de petit poble d’escala planetària, els problemes del dia a dia de tot arreu ens arriben fins a casa. Les angoixes, les pors i les desgràcies de l’altra banda del planeta seuen amb nosaltres al nostre sofà i això ens perjudica en la mesura que ens angoixa, ens produeix temors i ens fa desgraciats.

L’escola d’en Haile era molt més lluny de casa que l’altra banda del món d’avui, 10km eren molts comparats amb la possibilitat de connectar-nos amb qualsevol punt dels cinc continents a través de les xarxes socials. Contra aquesta dinàmica globalitzadora l’Emperador ens recomana conèixer tots els camins que ens envolten, explorar allò desconegut que tenim al costat, descobrir racons amagats i ser capaços de tornar a casa sense preguntar-ho a Google Maps.

I que res ens impedeixi sortir a entrenar

En Haile ens demana que ens fixem en els ocells i ens adonem que si els tanquem en una gàbia i els ho donem tot, tenen menjar assegurat però no només perden la llibertat, sinó que perden la capacitat de valdre’s per ells mateixos si mai poden escapar de la captivitat.

Per a això la seva proposta és que siguem lliures des del principi, des de l’instant zero; que obrim la finestra i veiem que, tant si fa sol com si plou o venteja, no hi ha excuses per no sortir a entrenar. Tan sols cal disciplina, compromís i treballar.

La motivació és sorprendre

I si mai estem cansats, dubtem o ens sembla que ens falten ganes de tirar endavant, podem agafar-lo com a referent i tenir la sorpresa com a motivació per a entrenar. Perquè el Haile, sempre somrient, confessa sense embuts que la seva motivació era sorprendre a tothom, fer que allò que s’esperava d’ell no fos suficient, trencar el rècord del món per a sorprendre la gent.

Per això anima a tothom a sorprendre a algú, a entrenar fort per a aconseguir-ho, a córrer per aproximar-se a la llibertat i, per tant, a la felicitat. En el seu cas, per exemple, recorda amb especial duresa un entrenament de 4h i 30min que havia de ser de 3h però que es va allargar perquè el seu grup es va perdre entrenant; un entrenament de 45km on va començar tan fort que va fer els últims 10k en gairebé una hora; i la seva última Marató de Berlín. Això forma part de la història que l’ha convertit en qui és.

I davant del dubte, la mandra i la por, la frase que quedarà en el record és look at me, how beautiful I am.

Anuncis

4 Comments Add yours

  1. viatjantsola ha dit:

    Ohhh!!! Gran post!! Com relaciones el córrer amb el sentiment de llibertat i felicitat! És així, correr també dóna ales!

    Liked by 1 person

  2. marcsolerselva ha dit:

    Oh! Moltes gràcies! Però jo vaig fer ben poc en aquest post. Senzillament vaig tenir la sort de conèixer el gran Haile Gebrselassie, vaig escoltar-lo atentament i sembla que vaig aconseguir transmetre el contingut de les seves paraules. Que bé!

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s