Prepara la Cursa de Bombers 2017

on

Els Bombers tornen a la primavera

Vam haver d’esperar-nos un any i mig per tornar a córrer la Cursa Bombers, dos anys i mig per tornar a gaudir del circuit original, i mig any després de l’última edició, la tornem a tenir aquí. La Cursa de Bombers torna a la primavera per recuperar el calendari habitual i acabar de retrobar l’esperit original.


A l’última edició de Bombers va quedar clar que l’esperit de la cursa mai no s’apaga, però la veritat és que la flama no va cabar de brillar tant com s’esperava, tant per les queixes com per la falta de qualitat d’alguns serveis. I és que el retorn d’una de les grans de Barcelona no va ser el desitjat i en diverses ocasions, quan l’organització no fallava, prenia el pèl als corredors.

El dèficit d’organització al guarda-roba va ser exasperant, l’avituallament a l’arribada exageradament escàs i la samarreta una broma de mal gust, una presa de pèl que signava Munich però que estava subcontractada. Després d’això, Munich s’ha retirat i la cursa l’ha agafada Joma, aquella marca amb un deix de caspa que sembla que es queda allò que no acaba de voler ningú. Una autèntica llàstima! I l’organització esperem que en aquesta ocasió sàpiga estar a l’alçada d’uns corredors que ara sí que sí li donem la darrera oportunitat.

Ara bé, superada la crítica, a l’hora de córrer amb qui hem de passar comptes és amb l’entrenament que duem, amb l’estratègia i amb les nostres cames. I per a intentar fer una bona cursa, jo crec que s’ha de tenir en compte això:

1- Per a fer marca cal sortir bé

A la Cursa de Bombers cal començar amb el cap a lloc des de l’entrada al calaix. Per això, cal comprovar que el calaix de sortida és l’adequat, buscar el lloc a dins de la zona per no estorbar a ningú i no quedar darrera d’aquells que no corren tant, i esforçar-se de seguida per a trobar el lloc òptim dins la cursa. Com que és una cursa en la qual es pot anar a ritme a 7 dels 10 quilòmetres que la conformen, és molt important seguir el cul adient des del primer moment.

2- 3km de precaució i 7km amb el ganxo abans de l’esprint final

L’objectiu dels primers tres quilòmetres ha de ser guardar mitja marxa, ja que la cursa comença pujant Paral·lel enllà i fer el pas pel km3 a ritme pot significar haver cremat un cartutx que ens hauríem d’haver guardat per l’esprint final o per mantenir el ritme a alguna de les pujades que hi ha.

Superat el rètol del km3, hem de posar-nos a ritme de cursa de 10k. Ens hem de posar el ganxo al coll i començar a tirar enllà amb l’objectiu que els quilòmetres vagin caient. Caldrà que serrem ben fort les dents al primer tram del km7 i al primer tram del km8, ho veurem més endavant.

I finalment, al deixar la Ronda de Sant Pere per agafar Via Laietana avall, haurem de començar a tirar, tirar i tirar fins que considerem que és el moment de llençar l’esprint final. Al girar Marquès de l’Argentera a l’esquerra haurem de tenir en compte que si volem fer marca, potser corrent per la dreta tindrem més espai encara que el gir sigui menys ajustat i això ens suposi algun metre més. Sigui com sigui, caldrà decidir ràpid perquè estarem fent l’últim esforç fins a creuar la meta i acabar esgotats.

3- Dividir el circuit en dues parts

La Cursa de Bombers es pot dividir en dues parts, la que tendeix a pujar lleugerament i la que tendeix a baixar. És per això que al pas pel cinc mil no ens hem d’atabalar si el crono no és el que voldríem. L’hem de mirar i hem de valorar com hem anat, com de lenta ha estat la sortida i fins a quin punt ens ha perjudicat l’eslàlom que hem de fer a les curses multitudinàries fins que trobem el nostre lloc dins del grup.

A continuació vénen cinc quilòmetres amb tendència favorable i hem de saber com anem d’ànims i de forces per a imprimir una mica més de ritme, començar a retallar segons i acabar recuperant el què hem perdut i, si tot va bé, una mica més per tal d’aconseguir un bon temps final.

4- Tres pujades i tres baixades

L’estratègia, òbviament, també passa per conèixer on picarà el recorregut i on ens hem de tirar de cap a la feina per retallar segons. Recordar-ho és molt senzill perquè hi ha tants trams de pujada com trams on aprofitar que el desnivell és negatiu, són tres.

Fa pujada a:

  • Paral·lel: la nostra relació amb el Paral·lel ve de lluny i ja li tenim la mida presa.
  • Urgell: és sinònim de pujada i cal que ho tinguem present per a que no ens ennueguem.
  • Ronda Sant Pere: aquí és molt menys dura que a la Marató, però aquests gairebé 700m a 2km del final estan enverinats i cal tenir-ho present.

I baixarem per a descansar o retallar a:

  • Marina: després de 3km a ritme, ritme, ritme i més ritme a la Gran Via, tenim 200m per retallar si anem bé o per a canviar d’aires si el darrer tram se’ns ha fet excessivament llarg.
  • Passeig Sant Joan: tenim 200m de baixada on podem agafar una alenada d’aire abans d’enfrotar-nos a la Ronda Sant Pere o podem retallar uns segons abans de tornar a ritme ronda enllà.
  • Via Laietana: a priori sembla que és més d’un quilòmetre de baixada, però la veritat és que com més va, més planeja i menys baixada fa. Arribats en aquest punt, caldrà que ens encomanem a les cames i a la fe i seguim cap avall pensant que això no ha parat de baixar.

5- Que la MMP no t’encegui

Coneixem la Cursa de Bombers com una cursa ideal per a fer millor marca personal, però això no acaba de ser veritat per a tothom. És cert que el recorregut passa per avingudes ben amples, que té pocs girs i que, en definitiva, ens posa fàcil anar a ritme; i també que a aquestes alçades de la temporada tothom ja està en forma o recuperat de la Marató. Però la gran afluència de corredors i la possibilitat d’enganxar un diumenge de primavera calorós són dos factors que ens poden anar en contra.

És per això que, si els passos pels diferents punts quilomètrics no surten com havíem esperat, cal tenir la capacitat mental de reencarar la prova gaudint d’una cursa que ens havien pres i que potser ens han retornat.

A diferència de la darrera edició, cal destacar que aquest cop hi tornaran a haver dos avituallaments, cosa que passi el què passi i faci el temps que faci, ens ajudarà. De moment aquesta és la millor notícia del retorn de la Cursa de Bombers a la primavera.

I jo què?

Entre la nostàlgia i l’última de les últimes oportunitats, m’hi vaig tornar a apuntar i la tornaré a córrer, no sé si per darrer cop, ja ho veurem. La Marató ja em queda lluny, però tant si fa bon dia com si no, a la Cursa de Bombers hi aniré amb seny i a poc a poc.

Tot just fa un mes de la Trailwalker i les conseqüències d’aquella quilometrada encara fan les seves aparicions, aquesta darrera setmana en forma de dolor a la banda iliotibial -popularment coneguda com a cintilla-. Després d’haver fet exercicis a casa i d’haver tirat de memòria i recomanacions, he pogut anar al fisio i m’ha dit que vaig pel bon camí i que segueixi així. I em vaig treure un pes de sobre, la veritat. Sembla mentida com ajuden les paraules d’un expert!

És per això que diumenge veuré com em llevo, valoraré les sensacions que tingui escalfant i al llarg de la cursa aniré regulant segons el què em demani el genoll per a fer bondat, que ve un maig carregat d’esdeveniments i no me’n vull perdre cap!

Aquests dies he reposat i he passejat per la Costa Brava i he entrenat suau amb els amics d’adidas Runners Barcelona, perquè la banda iliotibial, si alguna cosa té, és que tan aviat arriba com se’n va, com em torna a visitar. I cal mimar-la, estirar-la i cuidar-la bé fins desaparegui i em deixi en pau.

Anuncis

2 Comments Add yours

  1. Jordi Solé Segarra ha dit:

    Gràcies Marc per la teva anàlisi. De ben segur que em servirà. Totalment d’acord amb la qüestió MMP, però com en el teu cas m’hi hauré de mirar força ja que tot i que les sensacions són bones, la kilometrada pot ser que es manifesti en aquesta que és la primera prova seriosa des de la trailwalker. En tot cas me la prenc amb molta il.lusió després de 3 anys sense participar-hi, ja que el recorregut és dels que més m’agrada de les curses barcelonines i tenia ganes de tornar a correr pels carrers de casa… A veure com va la cosa. Avui he anat a buscar el dorsal i la fira no m’ha acabat de fer el pes per la ventada que feia aquest migdia i per on estava ubicada a l’estadi. Pel meu gust prefereixo espais tancats en els que et pots entretenir a tafanejar, però avui no ha estat el cas. Bé, ja et diré com ho salvem el diumenge! Salut company!

    M'agrada

    1. marcsolerselva ha dit:

      Jordi! Espero que hagi anat molt bé! Jo, com explico a l’article d’avui, he sortit bastant més lent de meu ritme òptim de 10k acompanyant a una amiga. I la veritat és que no m’he ressentit de res, si bé tampoc he posat el cos a treballar de valent.

      Una abraçada!

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s