Milà: adidas runners PolimiRun 2017

Un viatge de crew love

Els pacers d’adidas Runners barcelona i la nostra fotògrafa hem viatjat a Milà per viure el primer esdeveniment dels companys d’AR Milano, per a seguir gaudint de l’experiència de formar part d’aquest projecte, per a conèixer una nova ciutat i per a seguir compartint #crewlove amb els amics d’altres comunitats.


Un viatge #depacerapacer

Divendres al migdia els pacers d’adidas Runners Barcelona -el David, la Nuria, el Ricard i jo- i la fotògrafa de la comunitat -la Maria– vam quedar a la terminal 1 de l’aeroport de Barcelona per agafar un avió amb rumb cap a Milà. La previsió meteorològica no era gaire esperançadora i el vol va arribar amb gairebé dues hores de retard, però no ens vam desanimar. Marxàvem de cap de setmana amb la intenció de passar-nos-ho bé i res ens podia aturar.

El pla era molt engrescador i l’agenda al·lucinant. Vam arribar i vam deixar les maletes a l’habitació d’un hostal modern i acollidor amb cuina, bufet lliure de fruita i pasta per a cuinar. A sobre del llit hi teníem una bossa amb una samarreta d’AR Milano i una guia de la ciutat. Què més podíem demanar? Ens vam instal·lar i vam sortir a fer un tomb i sopar.

Una nova ciutat amb un City Running Tour

Dissabte ens vam llevar d’hora per anar cap a la Runbase. Allà ens hi esperaven el capità de la comunitat, en Paolo Bellomo amb tot el seu equip, i els runners per a ensenyar-nos la ciutat amb un City Running Tour de gairebé 8km que ens va conduir pels millors llocs de Milà. Vam passar pel Duomo, per la Galleria Vittorio Emanuele, pel Castell Sforzesco i per mil llocs més en els quals ens vam fer fotos, vam gravar algun vídeo i vam fer comunitat.

El pla era perfecte: estirar les cames i descobrir la ciutat corrent de la manera més social. I la veritat és que a mi em va encantar recórrer així els carrers de Milà. L’activitat va acabar en un parc amb una sessió de música i estiraments en la qual ens vam retrobar amb el capità i el millor crew-runner de Zurich: en Kevin i en Jan. I a més a més, de la previsió de pluja no se’n va tornar a sentir a parlar.

Meet&Greet: runbase i recollida de dorsals

L’objectiu de la següent activitat era passar una bona estona a la Runbase que tenen els companys de Milà. Allà ens vam dutxar, vam visitar les instal·lacions i vam dinar mentre ens posàvem al dia amb aquells membres d’altres comunitats que feia temps que no vèiem i coneixíem nous runners que tenim ganes de retrobar aviat.

Les cerveses eren el millor recuperador per a l’exercici del matí i el dinar era boníssim: entrepanets, petites delícies de pasta, natxos i sucs. Amb la panxa plena va arribar l’hora de recollir els dorsals per a la cursa de l’endemà i vam poder estampar una frase motivadora a la samarreta. Estàvem enlluernats pel bon ambient que es respirava en aquella comunitat i amb l’emoció al màxim vam dir-nos fins demà i vam sortir a fer un tomb per la ciutat.

La PolimiRun o com gaudir a menys de 4 el km

La Polimirun és una cursa que organitzen el Politecnico de Milano -una universitat- i adidas Runners Milano. Un autobús ens va venir a recollir a l’hostal i ens va dur fins al campus on hi havia la sortida; des d’allà havíem de recórrer deu quilometres fins a l’arribada. Hi havia tres sortides: la competitiva, la d’adidas Runners Milano i la dels corredors universitaris. Així que vam buscar el nostre lloc, vam fer-nos unes fotos a dins del calaix, vam desitjar-nos bona cursa i ens vam començar a col·locar. En Paolo era el pacer del grup sub40, així que el David, en Ricard i jo ens vam situar amb ell. La Nuria va localitzar la llebre de 45 i la Maria, en el seu debut als 10k, va decidir començar amb la de 55.

El grup sub40 estava format pel capità i un parell de corredors d’AR Milà, el capità i un corredor de Zurich i els tres pacers de Barcelona. La veritat és que no podíem estar millor representats ni acompanyats. I així van anar caient els quilometres. Al km7 vam passar per un boost point espectacular que em va fer una enveja gegant, a partir d’allà els companys de Zurich es van despenjar, al km 9,5 se’ns van incorporar la capitana i un runner de la comunitat, que havien guanyat la cursa i ens havien esperat per a fer amb nosaltres els metres finals. I vam fer un progressiu per a creuar la meta en formació liderats pel capità. La foto de l’arribada és espectacular.

Aleshores en David i jo vam anar enrere a animar als corredors, a ensenyar que a Barcelona tenim molt #crewlove per a tothom i vam esperar que arribessin primer la Nuria i després la Maria, que va arribar amb una energia impressionant i va parar el cronòmetre en 52min27s. La seva cara de felicitat i l’esprint que va fer a la línia de meta són la viva imatge de la resposta a la pregunta Why I run?

Post-race: un pícnic, regals i comunitat

A l’avituallament final ens van regalar una motxilla adidas i ens van donar aigua i fruita per a recuperar les forces. I per si això fos poc, a la carpa VIP que hi havia pels membres d’adidas Runners Milà ens van obsequiar amb una tovallola de la marca i un pícnic amb uns entrepans, unes maduixes i un pa dolç de postre que ens vam menjar amb un salt.

Mentre sèiem i reposàvem, acabàvem d’assimilar tot el que havíem viscut en aquesta experiència, passàvem els últims instants amb els amics que havíem fet i retrobat i ens mentalitzàvem per una bona ressaca emocional. L’acollida havia estat magnífica i el tracte rebut ens havia fet sentir no tan sols molt importants, sinó membres d’una comunitat internacional.

Si adidas runners Milano és una comunitat que és massa, el seu capital va molt més enllà. Implicat com el que més en aquest projecte, és d’allò més humà i planer, té un somriure per a tothom, es vincula emocionalment amb tots els corredors, se n’aprèn els noms i els objectius, va córrer tota la cursa amb el grup sub40 fent equip, a l’arribada es va esperar a la línia de meta per a xocar la mà i abraçar-se amb tots i cadascun dels membres de la comunitat, i amb la feinada que suposa el càrrec que té encara li queda temps per a contestar absolutament els comentaris a les xarxes socials. Amb ell no només vam conèixer un capità com cal, sinó que vam assistir a una classe impecable d’humanitat.

Després d’això vam anar a dutxar-nos a l’hostal, a dinar un bon plat de pasta, vam fer una darrera passejada per la ciutat que vam rematar amb un autèntic gelat italià, vam fer unes partides de ping-pong i vam anar cap a l’aeroport per a tornar a la realitat.

I ara què?

Ara toca superar la ressaca emocional d’haver viscut esdeveniments magnífics i trobar a faltar persones excepcionals. La millor teràpia per a superar-la és posar tots els meus esforços per a què adidas runners Barcelona segueixi creixent i evolucionant i alhora fixar una data al calendari per a tornar-nos a retrobar. Per a aconseguir el primer estic preparat, amb energia i amb un somriure gegant; i per aconseguir el segon, cal revisar el calendari de juliol i posar-me a entrenar per a arribar al setembre a la Marató de Berlín com cal.

Anuncis

One Comment Add yours

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s