La Cursa de RAC1 2017, a examen

Imperial Tarraco

Allà on va, fa història. La Cursa de RAC1 ha batut el rècord de participació en una prova esportiva a Tarragona després d’haver-ho fet a l’edició de l’any passat a Girona. L’esdeveniment va ser perfecte en tots els sentits, de dalt a baix, i això va fer que el primer tram de pujada fos més assequible del que semblava i que el sol i la calor, que especialment feien patir els corredors a l’últim quilòmetre, no fossin un enemic prou fort. Veni, vidi, vici.


Part alta, muralla, amfiteatre i mar Mediterrani

A aquestes alçades de la temporada es fa difícil completar una cursa amb un bon temps: els quilòmetres acumulats i la calor passen factura a tots els corredors. És per això que més que buscar una marca, ara és el moment de buscar una bona experiència. I a la Cursa de RAC1 l’èxit està assegurat.

Tant pels que coneixen Tarragona com pels que no hi havien estat mai, el recorregut és ideal per a gaudir corrent i descobrint aquesta ciutat. Més enllà de la duresa de la pujada de la primera meitat de la cursa i de la calor que feia al Balcó del Mediterrani, el què queda d’aquesta experiència és haver completat un traçat privilegiat -part alta, muralla, amfiteatre, mar i balcó del mediterrani- en una cursa organitzada des del cor, sempre pensant en el corredor.

Examen

Veient com flueixen totes les activitats relacionades amb la cursa -recollida de dorsals, guarda-roba, sortida, arribada, avituallament en cursa i avituallament final- i les cares de satisfacció de tots els corredors al creuar la línia de meta n’hi ha prou per posar-li un excel·lent i au! Però val la pena analitzar què funciona per adonar-nos del valor que té i veure per on es pot millorar per convertir aquest excel·lent en un onze sobre deu.

  • Recollida de dorsals: l’espai era perfecte, un dels tinglados del Moll de Costa de Tarragona, de manera que estava resguardat del sol i era d’allò més ampli. Amb un seguit de voluntaris implicats en aquesta tasca i un equip capaç de preveure totes les necessitats, no va haver-hi cap cua, ni tan sols diumenge al matí abans de la cursa.
  • Bossa del corredor: la bossa del corredor, malgrat un preu de cursa més que assequible, en podem dir econòmic i fins i tot baix, era molt completa. Hi havia una mostra de crema recuperadora i un brick de batut de cacau amb llet d’arròs.
  • Samarreta: la samarreta és la mateixa que l’any passat, una samarreta tècnica Mizuno que és molt fresca i es porta bé. El disseny és el que identifica La Cursa de RAC1 amb el detall distitiu del lloc on se celebra, aquest cop una silueta de l’amfiteatre de Tarragona.
  • Guarda-roba: compartia espai amb la recollida de dorsals i funcionava com un rellotge, a la perfecció. Tant deixar les coses com recollir-les després de córrer era un tràmit fàcil i ràpid, lluny de tota complicació, un ABC del què ha de ser un guarda-roba.
  • Recorregut: un espectacle, el recorregut ideal per a conèixer Tarragona i complir un dels objectius de l’organització d’aquest esdeveniment: fer territori. Els dos quilòmetres i mig de pujada, que anaven per l’ombra, van resultar ser més suaus que l’últim quilòmetre de platja, on picava molt fort el sol. Si pujar fins al casc antic de la ciutat era dur, tenia el premi de poder córrer pel cor de Tarragona, descobrir les muralles i gaudir d’una vista privilegiada. I si baixar es va fer dur per la calor, córrer al costat del Mediterrani sempre fa que tot sigui més fàcil. L’energia de l’arribada i la manguera refrescant que esperava als corredors compensaven els darrers minuts sota el sol.

    Com a punt negatiu s’ha de dir que va haver-hi abundància de retalladors als quals s’hagués pogut posar les coses més difícils amb una mica de cinta o alguna tanca als punts on aquests tramposos fan de les seves.
  • Sortida: la sortida destacava per la precaució, tots estàvem avisats del perfil de la cursa, i pels nervis i les ganes a parts iguals, ja que hi havia molts debutants. Malgrat això, va ser fàcil i fluïda, oli en un llum, tret de sortida i cap amunt.
  • Avituallament: amb la calor que feia, l’avituallament del km2 va ser tot un detall i el de l’arribada una manera espectacular de completar la bossa del corredor: una altra bossa -aquest cop de roba- aigua, beguda isotònica, un snack, un fuet i una peça de fruita. Déu n’hi do per un 5k tan barat!
  • Arribada: l’arribada era de festa gran, i és que s’havia batut el rècord de participants en una prova esportiva celebrada a la ciutat. Hi havia els speakers que feien gala d’ofici, la ràdio en directe que sempre és d’allò més atractiva, la manguera refrescant, una actuació castellera amb els Castellers de Sant Pere i Sant Pau i, a càrrec de Xeic!, una actuació musical.
  • Tornaré? La gran pregunta que tothom es feia és la següent: Lleida l’any que ve, no?

I jo què?

Després d’un cap de setmana de visita a casa d’uns bons amics entre Reus i el peu de La Mussara, vaig baixar a Tarragona per participar en aquesta cursa que l’any passat a Girona em va agradar tant. No vaig anar-hi sol, m’acompanya el #crewlove de companys d’adidas Runners Barcelona, tant corrent -Ricard, Roniel, Miguel, Rosa Maria-, com animant -David i Nurialang-. I la veritat és que tot i no saber ben bé com estic, la vaig acabar content, gaudint molt de la pujada, lluitant la baixada i satisfet d’haver compartit aquest matí de dissabte amb bons amics.

I ara què?

Ara toquen uns darrers dies de descans abans d’intentar començar a preparar el què se m’ha ficat al cap pel proper setembre i toca celebrar que aquesta setmana fa un any que a Barcelona va néixer una comunitat: adidas Runners Barcelona està d’aniversari, fa tres-cents seixanta-cinc dies que donem resposta a la pregunta #WhyIrunBarcelona.

Anuncis

One Comment Add yours

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s